Equidnes

Aquest article tracta sobre família de mamífers monotremes. Si cerqueu l'ésser mitològic, vegeu «Equidna (mitologia)».

Equidnes

Tachyglossidae
equidna de musell curt
Dades
Nombre de cries	400
Període d'incubació de l'ou	10 dies
Període
Pliocè inferior - recent[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Monotremata
Família	Tachyglossidae Gill, 1873
Gèneres
Megalibgwilia † Murrayglossus † Tachyglossus Zaglossus

Els equidnes (Tachyglossidae) són, juntament amb els ornitorrincs, els únics supervivents de l'ordre Monotremata (mamífers que ponen ous). El nom d'equidna prové d'un monstre de la mitologia grega.

Morfologia

Són animals amb un musell allargat en forma de bec, sense dents i amb una llengua allargada i retràctil. El cos, d'uns 30 a 90 centímetres, segons l'espècie, està cobert per una barreja de dos tipus de pèls, essent un d'ells més llarg i rígid, a manera d'espines. Només tenen un orifici corporal pels aparells urinari, reproductiu i digestiu. Ponen ous, tot i ser classificats com a mamífers.^[2] L'orella i l'ull comparteixen una mateixa obertura.

Taxonomia

El francés Étienne Geoffroy Saint-Hilaire va treballar sense èxit per tal d'establir l'equidna i l'ornitorrinc com a nova classe de vertebrats, separats a la vegada de mamífers i rèptils i no simplement inferiors als placentaris. Existeixen dos gèneres d'equidnes amb tres espècies:

• Tachyglossus aculeatus
• Zaglossus bruijni
• Zaglossus attemboroghi

A més a més s'han trobat tres espècies més en el registre fòssil australià.

Ecologia

Un equidna de musell curt construeix un cau defensiu al Parc Nacional de French Island (Austràlia).

Els equidnes viuen en tot el continent australià (i s'estenen a Papua Nova Guinea); són l'únic animal nadiu amb una distribució tan extensa. Hivernen soterrats. Són grans excavadors amb el seu bec. Són molt longeus, poden arribar a viure 50 anys.

Amb el seu agut sentit de l'olfacte, l'equidna utilitza el seu llarg musell per buscar menjar, detectar el perill i localitzar a altres equidnes. Els tèrmits són l'aliment predilecte, és per això que els equidnes són sovint anomenades «formiguers espinosos». Una vegada trobat el menjar, atrapa la presa amb la seva llarga i enganxifosa llengua.

Tradicionalment se'ls ha atribuït un alt grau de primitivisme a causa de les seves característiques híbrides entre rèptil i mamífer però res més lluny de la realitat. El cervell és l'òrgan que desmenteix en major mesura aquesta afirmació: presenta un còrtex gruixut i també un neocòrtex amb nombrosos replecs. El còrtex cerebral de les equidnes és comparable al dels euteris. Al cervell també s'observen els lòbuls frontals molt desenvolupats i no hi ha presència de cos callós, tot i que els dos hemisferis cerebrals estan comunicats per la comissura anterior igual que en la resta de monotremes.^[3]

Referències

1. Entrada «Tachyglossidae (echidna)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2024].
2. «equidna | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2019].
3. Ashwell, K. Neurobiology of Monotremes: Brain Evolution in Our Distant Mammalian Cousins (en anglès). Csiro Publishing, 2013. ISBN 9780643103160. 

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies