Ericals

Ericals

Ericales
Rhododendron simsii
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Subregne	Viridiplantae
Ordre	Ericales Bercht. i J.Presl, 1820

Les ericals (Ericales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les astèrides i s'hi inclouen 22 famílies^[1] i més de 12.000 espècies agrupades en 346 gèneres,^[2][3] el que representa més del 4% del total de les angiospermes.^[4] Els fòssils més antics s'han datat en uns 90 milions d'anys.^[5]

Aquest ordre inclou formes arbòries, arbustives, lianes i plantes herbàcies, i presenta una distribució cosmopolita, amb espècies presents tant a climes tropicals com subàrtics. Entre les seves espècies n'hi ha que són econòmicament importants, sigui pels seus usos alimentaris, com el te (teàcies) o els kiwis (actinidiàcies), ornamentals, com ara les prímules o els ciclamens (primulàcies), o com a font de fusta d'alta qualitat com el banús (ebenàcies).^[4]

Taxonomia

Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1820 a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849).^[6]

Famílies

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les ericals hi ha les 22 famílies següents:^[7]

• Balsaminaceae A.Rich. (1824)
• Marcgraviaceae Bercht. & J.Presl (1820)
• Tetrameristaceae Hutch. (1959)
• Fouquieriaceae DC. (1828)
• Polemoniaceae Juss. (1789)
• Lecythidaceae A.Rich. (1825)
• Sladeniaceae Airy Shaw (1965)
• Pentaphylacaceae Engl. (1897)
• Sapotaceae Juss. 1789)
• Ebenaceae Gürke (1891)
• Primulaceae Batsch ex Borkh. (1797)
• Theaceae Mirb. (1816)
• Symplocaceae Desf. 1820)
• Diapensiaceae Lindl. (1836)
• Styracaceae DC. & Spreng. (1821)
• Sarraceniaceae Dumort. (1829)
• Roridulaceae Martinov (1820)
• Actinidiaceae Gilg & Werderm. (1824)
• Clethraceae Klotzsch (1851)
• Cyrillaceae Lindl. (1846)
• Ericaceae Juss. (1789)
• Mitrastemonaceae Makino 1911)

La família més nombrosa és la de les ericàcies amb més de 4.000 espècies^[8] agrupades en 121 gèneres,^[9] entre els que destaquen els gèneres Rhododendron, amb més de 1.000 espècies^[10] i Erica amb més de 800.^[11] La segueix la família de les primulàcies, amb unes 2.600 espècies^[12] agrupades en 56 gèneres^[13] entre aquests en destaquen Ardisia, amb més de 730 espècies,^[14] i Primula, amb més de 540.^[15] La tercera família per nombre d'espècies és la de les sapotàcies, amb més de 1.200 espècies^[16] agrupades en 74 gèneres,^[17] entre els que destaquen Pouteria, amb 170 espècies,^[18] i Palaquium i Planchonella amb més d'un centenar.^[19][20] Les ebenàcies són unes 800 espècies^[21] i hi destaca el gènere Diospyros amb 778.^[22] Entre les actinidiàcies cal ressaltar el gènere Saurauia amb 395^[23] de les 430 espècies de la família.^[24] A la família monotípica de les simplocàcies hi ha 410 espècies,^[25] i a la família de les teàcies cal destacar el gènere Camellia que conté 237^[26] de les 375 espècies de la família.

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims d'Ericales:^[2]

• Ericopsida Bartling
• Ericidae C. Y. Wu et al.
• Lecythidaneae Reveal
• Barringtoniineae J. Presl
• Empetrineae Link
• Epacridineae Link
• Ericineae Link
• Primulineae Burnett
• Pyrolineae J. Presl
• Rhododendrineae J. Presl
• Sarraceniineae Reveal
• Scytopetalineae Engler
• Actinidiales Reveal
• Aegiceratales Martius
• Ardisiales J. Presl
• Balsaminales Link
• Barringtoniales Martius
• Camelliales Link
• Cyrillales Doweld
• Diapensiales Engler & Gilg
• Diospyrales Prantl
• Ebenales Engler
• Empetrales Martius
• Epacridales Berchtold & J. Presl
• Fouquieriales Martius
• Gordoniales J. Presl
• Halesiales Link
• Lecythidales Martius
• Lysimachiales Döll
• Marcgraviales Martius
• Mitrastemonales Makino
• Monotropales Berchtold & J. Presl
• Myrsinales Berchtold & J. Presl
• Polemoniales Berchtold & J. Presl
• Primulales Berchtold & J. Presl
• Rhodorales Horaninow
• Roridulales Nakai
• Samolales Dumortier
• Sapotales Berchtold & J. Presl
• Sarraceniales Martius
• Styracales Martius
• Ternstroemiales Martius
• Theales Berchtold & J. Presl
• Vacciniales Dumortier

Història taxonòmica

Sistema APG

A la primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les ericals amb una composició de 24 famílies.^[27] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre era format per 23 famílies,^[28] Halesiaceae va ser integrada dins Styracaceae, es va afegir la família Maesaceae, Pellicieraceae es va integrar dins Tetrameristaceae, es va afegir Pentaphylacaceae, que a la primera versió era dins del grup de les famílies de posició incerta, i Ternstroemiaceae es va integrar amb Pentaphylacaceae. A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 22 famílies,^[29] Maesaceae i Ternstroemiaceae van ser integrades dins Primulaceae, es van afegir Mitrastemonaceae i Sladeniaceae i es va suprimir Myrsinaceae. A la quarta versió, APG IV (2016), no ni va haver canvis pel que fa a les famílies que formen part de les ericals.^[7]

APG I	APG II	APG III	APG IV
Actinidiaceae Balsaminaceae Clethraceae Cyrillaceae Diapensiaceae Ebenaceae Ericaceae Fouquieriaceae Halesiaceae Lecythidaceae Marcgraviaceae Myrsinaceae Pellicieraceae Polemoniaceae Primulaceae Roridulaceae Sapotaceae Sarraceniaceae Styracaceae Symplocaceae Ternstroemiaceae Tetrameristaceae Theaceae Theophrastaceae	Actinidiaceae Balsaminaceae Clethraceae Cyrillaceae Diapensiaceae Ebenaceae Ericaceae Fouquieriaceae Lecythidaceae Maesaceae Marcgraviaceae Myrsinaceae Pentaphylacaceae Polemoniaceae Primulaceae Roridulaceae Sapotaceae Sarraceniaceae Styracaceae Symplocaceae Tetrameristaceae Theaceae Theophrastaceae	Actinidiaceae Balsaminaceae Clethraceae Cyrillaceae Diapensiaceae Ebenaceae Ericaceae Fouquieriaceae Lecythidaceae Marcgraviaceae Mitrastemonaceae Pentaphylacaceae Polemoniaceae Primulaceae Roridulaceae Sapotaceae Sarraceniaceae Sladeniaceae Styracaceae Symplocaceae Tetrameristaceae Theaceae	Actinidiaceae Balsaminaceae Clethraceae Cyrillaceae Diapensiaceae Ebenaceae Ericaceae Fouquieriaceae Lecythidaceae Marcgraviaceae Mitrastemonaceae Pentaphylacaceae Polemoniaceae Primulaceae Roridulaceae Sapotaceae Sarraceniaceae Sladeniaceae Styracaceae Symplocaceae Tetrameristaceae Theaceae

Classificació clàssica

Cronquist

En l'antic sistema Cronquist (1981) l'ordre de les ericals incloïa un petit grup de famílies dins la subclasse Dileniidae:^[30]

• Ericaceae
• Cyrillaceae
• Clethraceae
• Grubbiaceae
• Empetraceae
• Epacridaceae
• Pyrolaceae
• Monotropaceae

Takhtajan

Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les ericals era molt petit, només contenia cinc famílies, i era dins del superordre Ericanae, que formava part de la subclasse Dileniidae:^[31]

• Clethraceae
• Cyrillaceae
• Ericaceae
• Epacridaceae
• Empetraceae

Referències

1. Byng et alii., 2016, p. 3, 19.
2. «ERICALES Dumortier» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2023. [Consulta: 14 abril 2023].
3. «Ericales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 14 abril 2023].
4. Soltis, Folk i Soltis, 2019, p. 6.
5. Christenhusz, Fay i Chase, 2017, p. 479.
6. «Ericales Bercht. & J. Presl» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 abril 2023].
7. Byng et alii., 2016, p. 19.
8. «ERICACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 22 juny 2024].
9. «Ericaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
10. «Rhododendron» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
11. «Erica» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
12. «PRIMULACEAE BorkhausenPRIMULACEAE Borkhausen» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 22 juny 2024].
13. «Primulaceae,» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. Arxivat de l'original el 12 de maig 2017. [Consulta: 22 juny 2024].
14. «Ardisia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2022. [Consulta: 22 juny 2024].
15. «Primula» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
16. «SAPOTACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 22 juny 2024].
17. «Sapotaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. Arxivat de l'original el 23 de juny 2024. [Consulta: 22 juny 2024].
18. «Pouteria» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
19. «Palaquium» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
20. «Planchonella» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
21. «EBENACEAE Gücke» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 22 juny 2024].
22. «Diospyros» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
23. «Saurauia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
24. «ACTINIDIACEAE Engler & Gilg» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 22 juny 2024].
25. «Symplocos» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
26. «Camellia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2023. [Consulta: 22 juny 2024].
27. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 541.
28. Bremer et alii., 2003, p. 420.
29. Bremer et alii., 2009, p. 116.
30. Cronquist, 1981, p. XIV.
31. Takhtajan, 1997, p. 12.

Bibliografia

• Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
• Soltis, Pamela S.; Folk, Ryan A.; Soltis, Douglas E. «Darwin review: angiosperm phylogeny and evolutionary radiations» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B, 2019, pàg. 1-14. DOI: 10.1098/rspb.2019.0099.
• B. C. J. du Mortier (1829). Analyse des Familles de Plantes : avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent, tom 28, Tournai, Imprimerie de J. Casterman, 1829.
• Christenhusz, Maarten J. M.; Fay, Michael F.; Chase, Mark. W.. Plants of the world. An illustrated encyclopedia of vascular plants (en anglès). Kew Publishing and The University of Chicago Press, 2017. ISBN 9781842466346. 
• Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1. 
• S. Jansen, T. Watanabe, P. Caris, K. Geuten, F. Lens, N. Pyck, E. Smets (2004). The Distribution and Phylogeny of Aluminium Accumulating Plants in the Ericales. Plant Biology (Stuttgart) 6, 498-505. Thieme, Stuttgart. (Available online: DOI | Abstract Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.)
• W. S. Judd, C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2002). Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 2nd edition. pp. 425-436 (Ericales). Sinauer Associates, Sunderland, Massachusetts. ISBN 0-87893-403-0.
• E. Smets, N. Pyck (Feb 2003). Ericales (Rhododendron). In: Nature Encyclopedia of Life Sciences. Nature Publishing Group, London. (Available online: ELS Site Arxivat 2011-05-13 a Wayback Machine.)
• Arne A. Anderberg, Bertil Stahl, Mari Kallersjo «Maesaceae, a New Primuloid Family in the Order Ericales s.l.». Taxon, 49, 2, May 2000, pàg. 183-187.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies