Varietat cultivar Erigeron glaucus 'Arthur Menzies'.
Erigeron és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae ). La seva distribució és cosmopolita .[ 1]
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[ 2]
Dins del gènere Erigeron es reconeixen les 457 espècies següents:[ 1]
S'han descrit els següents híbrids naturals:[ 1]
Erigeron × arthurii B.Boivin
Erigeron × enderi Murr
Erigeron × helveticus Brügger
Erigeron × huelsenii Vatke
Erigeron × intercalaris Sennikov
Erigeron × pilosiusculus Sennikov
Erigeron × pseudocrispus Pierrot
Erigeron × stanleyi (A.R.G.Mundell) A.R.G.Mundell
Erigeron × vandasii Vierh.
Erigeron × vierhapperi (Briq. & Cavill.) Janch.
Els següents noms científics són sinònims d'Erigeron :[ 1]
Conyzoides Fabr.
Panios Adans.
Tessenia Bubani
Achaetogeron A.Gray
Asterigeron Rydb.
Astradelphus J.Rémy
Caenotus (Nutt.) Raf.
× Conygeron Holub
Conyza Less.
Conyzella Rupr.
× Conyzigeron Rauschert
Darwiniothamnus Harling
Diplemium Raf.
Fragmosa Raf.
Gusmania J.Rémy
Leptilon Raf. ex Britton & A.Br.
Musteron Raf.
Phalacroloma Cass.
Polyactidium DC.
Polyactis Less.
Stenactis Cass.
Terranea Colla
Trimorpha Cass.
Woodvillea DC.
Wyomingia A.Nelson
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Erigeron L. » (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 gener 2025].
↑ «Erigeron L. » (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 31 gener 2025].
Bases de dades taxonòmiques