Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 gener 1783 Ransäter (Suècia) (en) |
Mort | 23 abril 1847 (64 anys) parròquia de Jakob i Johanne (Suècia) |
Sepultura | Cementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 04 Gravplats: 0248 (1847–) 59° 51′ 22″ N, 17° 37′ 36″ E / 59.856175°N,17.626697°E |
Member of the Riksdag of the Estates (en) | |
Representa: clergé (fr) 1828 – 1841 | |
3r Seient 14 de l'Acadèmia Sueca | |
15 gener 1826 – 23 abril 1847 ← Malte Ramel – Elias Magnus Fries → | |
Member of the Riksdag of the Estates (en) | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Uppsala (1799–) |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura i història |
Ocupació | historiador, musicòleg, filòsof, professor d'universitat, polític, traductor, compositor, poeta, escriptor, dibuixant |
Ocupador | Universitat d'Uppsala (1815–) |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Anna Lisa Lilljebjörn (1816–) |
Fills | Johanna Ulrika Agnes Geijer |
Pares | Bengt Gustaf Geijer i Ulrica Magdalena Geisler |
Lloc web | geijer.com |
Erik Gustaf Geijer (12 de gener de 1783, Ransäter, Värmland - 23 d'abril de 1847) fou un escriptor, compositor i historiador suec.[1] Geijer va ser membre de l'Acadèmia sueca i professor d'història des del 1817 a la Universitat d'Uppsala, on es va fer una estàtua per tal de commemorar-lo. Geijer va ser integrant de la Societat gòdica ("Götiska förbundet"); en el primer article del seu diarti, Iduna, es va publicar el seu famós problema "El viking", en el qual descrivia als vikings com homes heroics, amb una imatge semblant a la que tenen avui en dia, i va establir un punt d'inflexió en la rehabilitació de la cultura vikinga entre els suecs de la generació romàntica. Tot i que va adquirir la seva fama com a autor nacionalista, els punts de vista de Geijer van canviar durant la seva vida, i va començar a dedicar-se a les reformes socials i a inclinar-se pel liberalisme. El compositor i compatriota seu Kapfelmann, li va posar música a diferents poemes seus.[2]