Ermentruda d'Orleans

Ermentruda d'Orleans

Imatge de la tomba d'Ermentruda d'Orleans.
Biografia
Naixement	27 setembre 830 valor desconegut
Mort	6 octubre 869 (39 anys) Abbaye d'Hasnon (França) ^(en)
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Activitat
Ocupació	reina
Altres
Títol	Reina dels Francs Reina consort
Família	Dinastia Agilolfinga
Cònjuge	Carles II el Calb (846 ^(Gregorià)–)
Fills	Hildegarda, Ermentruda, Rotruda, Gisela, Judit de França, Lluís el Tartamut, Carloman, fill de Cales el Calv, Carles l'Infant, Lotari el Coix
Pares	Odó d'Orleans   i Engeltrude of Paris
Germans	William, Count of Orléans Gebhard, Count of the Lahngau

Ermentruda d'Orleans (francès: Ermentrude d'Orléans) (valor desconegut, 27 de setembre de 830 - Abbaye d'Hasnon, 6 d'octubre de 869) fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).

Orígens familiars

Ermentruda era filla del comte d'Orleans, Odó I^[1] i de la seva segona esposa, la germana d'Adalard el Senescal i de Girard del Rosselló,^[2] Engeltruda, filla del comte de Fezensac,^[3] Liutard (?- després del 812),^[4] que era un dels comtes gascons de Lluís el Pietós, rei d'Aquitània i de Grimilde.^[5] Per part de mare era descendent de Carles Martel.

Biografia

Només es tenen dades de la vida d'Ermentruda a partir de les seves núpcies. Es va casar el 13 de desembre de l'any 842 al Carisiacum palatium de Quierzy, amb el rei dels francs occidentals Carles el Calb.^[6]
Va ser coronada al monestir de Saint-Médard de Soissons l'agost del 866.^[7]

Ermentruda es va separar del seu marit el 867 sense haver estat repudiada i es va internar en un convent,^[8] a prop de Valenciennes.

Va morir el 6 d'octubre del 869 al convent de sant Denís,^[9] a l'edat de 44 anys. A la cerimònia de l'enterrament hi va assistir Bosó de Provença, el fill de Biví de Vienne^[10] comte de la Borgonya Cisjurana, el qual va enviar un missatge a la seva germana Riquilda de Provença perquè anés a consolar el rei vidu.^[11]
L'any següent (870), Carles es casaria amb Riquilda.

Descendència

Ermentruda va tenir nou fills:^[12]

• Judit (844–870), casada en primeres núpcies amb Ethelwulf de Wessex, en segones núpcies amb Ethelbald (el seu fillastre) i en terceres núpcies amb, Balduí I de Flandes
• Lluís el Quec (846–879), rei dels Francs Occidentals, rei d'Aquitània i rei de Provença
• Carles l'Infant (847–866), rei d'Aquitània
• Lotari (848–866[13]), monjo des del 861^[13] abat de Saint-Germain
• Carloman (849–878), monjo i abat de sant Medard de Soissons.
• Rotruda (852–912), monja, abadessa de Santa Redegonda[15]
• Ermetruda^[14] (854–877), monja, abadessa d'Hasnon
• Hildegarda^[14] (856-?), morta jove
• Gisel·la^[14] (857–874)

Referències

1. Foundation for Medieval Genealogy :Noblesa carolíngia - Gebhard,
2. NITHARDUS HISTORIARUM LIBRI QUATTUOR, LIBER QUARTUS, par. 6,
3. ) Monumenta Germanica historica, tomus II - Vita Hludovici Imperatoris pàg 612, Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
4. Monumenta Germanica historica, tomus II - Vita Hludovici Imperatoris pàg 615, notes 36 i 37, Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
5. Foundation for Medieval Genealogy : Noblesa carolíngia - Liuthard,
6. Annales Bertiniani, pàg 53,
7. Foundation for Medieval Genealogy :CAROLINGIANS - CHARLES,
8. Foundation for Medieval Genealogy :CAROLINGIANS - ERMENTRUDIS,
9. Annales Bertiniani III, pàg 200.
10. Hincmari Annales, pàg 1253 A, «www.documentacatholicaomnia.eu». ^{[Enllaç no actiu]}
11. Annales Bertiniani III pàg 200.
12. Genealogy: Carolingis - Charles II "the Bald Arxivat 2013-01-16 a Wayback Machine.
13. Annales Bertiniani, pàg 104
14. Monumenta germanica Historica, tomus IX; Genealogiae Comitum Flandriae, pàg 303 Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.

Bibliografia

• René Poupardin: I regni carolingi (840-918), en «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 583-635

Predecessora: Judit de Baviera

Reina consort dels francs occ 842-67

Successora: Riquilda de Provença