Ernest Beaux

Plantilla:Infotaula personaErnest Beaux
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Ernest Henri Beaux Modifica el valor a Wikidata
25 novembre 1881 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1961 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperfumista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareEdouard Hyppolite Beaux Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 134357972Modifica el valor a Wikidata

Ernest Beaux (Varsòvia, 25 de novembre de 1881 (Julià) - París, 9 de juny de 1961) va ser un perfumista francès nascut a Rússia, conegut per crear Chanel N° 5.

Carrera

[modifica]

El 1898 es va incorporar a l'empresa dirigida pel seu germà gran, l'empresa Rallet (que subministrava sobretot a la Cort Imperial de Rússia[1]), per aprendre a fabricar sabó i la professió de perfumista. Va ser un dels primers perfumistes a explotar noves molècules resultants de la síntesi química a principis del segle xx, i així es va interessar pels aldehids, que donarien personalitat i caràcter al mític Chanel Nº5 de Chanel.

El seu germà Edouard treballava per a Alphonse Rallet & Co., de Moscou,[2] que era la principal casa de perfums russa i proveïdora de les corts Imperials. El 1898 A. Rallet i Company va ser venuda a la casa de perfums francesa Chiris de la Bocca. El 1900, va ser tècnic de laboratori a les fàbriques de sabó de Rallet. El 1902 va començar la seva formació en perfumeria a Rallet. El 1907 va obtenir un ascens a perfumista sènior i va ser elegit membre de la directiva. El 1912, Ernest va crear la fragància "Bouquet de Napoleon", amb motiu del centenari de la batalla de Moskva.[3] una aigua de colònia floral per a Rallet, que va resultar ser un èxit comercial. Després va crear la fragància "Bouquet de Catherine" en honor a Catalina la Gran.[4] L'any 1914 ocupà el càrrec de director tècnic de Rallet i fou membre de la junta directiva.

L'any 1917, després de la Revolució d'Octubre, Rallet va ser nacionalitzada. Georges Chiris, fill de Léon Chiris que n'era el propietari, va reaccionar i va crear amb altres accionistes francesos una nova empresa La Société française des parfums Rallet; aleshores va repatriar a França el personal, els tècnics i els perfumistes entre ells Ernest Beaux,[5] després el 1926 Coty va adquirir l'empresa que tanmateix va continuar operant amb el nom de Rallet.[6]

Amb Coco Chanel

[modifica]
Fragància N 5 de Chanel

El 1920, amb l'ajuda del Gran Duc Dmitri Pavlovich[7] de Rússia, amant llavors de Coco Chanel, va organitzar una reunió a Cannes on presentà els seus treballs a la senyoreta Chanel. Ella va triar el No 5 com a regal de Nadal per als seus millors clients. Quan Ernest li va preguntar com volia anomenar aquesta fragància, ella va respondre Chanel N° 5.[8]

En paraules de Beaux «La senyoreta Chanel, que tenia una casa de moda, em va demanar uns perfums per a ella. Vaig anar a presentar-li les meves creacions, dues sèries: 1 a 5 i 20 a 24. En va triar uns quants, inclòs el que tenia el número 5 i a la pregunta « Quin nom li he de posar ?» va respondre la Chanel: «Us presento la meva col·lecció de vestits el dia 5 de maig, cinquè de l'any, així que li deixarem el dorsal que porta i aquest número 5 li portarà sort». He de reconèixer que no es va equivocar». El 1922, Ernest Beaux va crear el No 22. [9]

Les seves creacions

[modifica]
  • Inconnu - A. Rallet & Co. - 1907
  • Bouquet de Napoléon - A. Rallet & Co. - 1912
  • Bouquet de Catherine - A. Rallet & Co. - 1913
  • No 5 - Chanel - 1921
  • No 22 - Chanel - 1922
  • Cuir de Russie - Chanel - 1924
  • Gardénia - Chanel - 1925
  • Bois des îles - Chanel - 1926
  • Soir de Paris - Bourjois - 1928
  • Kobako - Bourjois - 1936
  • Premier Muguet - Bourjois - 1955

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Gabrielle Chanel et Ernest Beaux: les parents terribles de N° 5» (en francès), 10-08-2018. [Consulta: 7 maig 2022].
  2. ↑ Reinarz, J. University of Illinois Press. Past Scents: Historical Perspectives on Smell, 2014, p. 72. ISBN 978-0-252-09602-0 [Consulta: 7 maig 2022]. 
  3. ↑ May, P. Taylor & Francis. Molecules That Amaze Us, 2014, p. 333. ISBN 978-1-4665-8960-5 [Consulta: 7 maig 2022]. 
  4. ↑ Bonnec, S.; Hugues, T. Fayard. Manuel de curiosité generale, 2020, p. 259. ISBN 978-2-213-71939-9 [Consulta: 7 maig 2022]. 
  5. ↑ Sicard-Picchiottino, Ghislaine. François Coty. Albiana, 2006, p. 91. ISBN 2846981736. .
  6. ↑ Nigel Groom. The New Perfume Handbook (en anglès). Chapman and Hall, 1997, p. 281-282. .
  7. ↑ Boucheron, P.; Gerson, S. Other Press. France in the World: A New Global History, 2019, p. 690. ISBN 978-1-59051-942-4 [Consulta: 7 maig 2022]. 
  8. ↑ Moran, J. Sunny Palms Press. Vintage Perfumes, p. 36. ISBN 978-1-942073-25-3 [Consulta: 7 maig 2022]. 
  9. ↑ Émilie Veyretout, « Gabrielle Chanel & Ernest Beaux : les parents terribles de N°5 », Le Figaro, 11-12 août 2018, p. 14.