Ernst Cassirer

Ernst Cassirer

Biografia
Naixement	28 maig 1874 Breslau (Polònia)
Mort	13 abril 1945 (70 anys) Nova York
Causa de mort	infart de miocardi
Formació	Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Marburg
Director de tesi	Hermann Cohen i Paul Natorp
Activitat
Lloc de treball	Marburg Uppsala Göteborg Oxford Berlín Hamburg Nova York
Ocupació	filòsof, professor d'universitat, historiador de l'art
Activitat	1886 - 1941
Ocupador	Universitat de Colúmbia (1944–1945) Universitat Yale (1941–1944) Universitat de Göteborg (1935–1941) Universitat d'Oxford (1933–1935) Universitat d'Hamburg (1919–1933) All Souls College War Press Office (German Reich) ^(en) Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats
Moviment	Marburg School ^(en)
Obra
Estudiant doctoral	Leo Strauss i Helene Luise Ewald ^(en)
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits
Família
Cònjuge	Toni Cassirer (1902–1945)
Fills	Heinz Cassirer
Premis
(1914)  Premi Kuno Fischer  doctor honoris causa per la Universitat de Göteborg

Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany ^[1][2] que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.^[3][4]

La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana), ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells. Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).

Després de la mort de Cohen el 1918, Cassirer va desenvolupar una teoria del simbolisme i la va utilitzar per expandir la fenomenologia del coneixement a una filosofia de la cultura més general. Cassirer va ser un dels principals defensors de l'idealisme filosòfic del segle XX. La seva obra més famosa és la Filosofia de les formes simbòliques (1923-1929).

Tot i que la seva obra va rebre una acollida variada poc després de la seva mort, estudis més recents han remarcat el paper de Cassirer com a estricte defensor de l'idealisme moral de l'època de la Il·lustració i la causa de la democràcia liberal en un moment en què l'ascens del feixisme havia fet que aquesta defensa passés de moda. Dins de la comunitat jueva internacional, el treball de Cassirer també s'ha vist com part d'una llarga tradició de pensament sobre filosofia ètica.^[5]

Biografia

Nascut a Breslau a Silèsia (actual sud-oest de Polònia), en una família jueva, Cassirer va estudiar literatura i filosofia a la Universitat de Marburg (on va completar el seu treball de doctorat el 1899 amb una tesi sobre l'anàlisi matemàtic i natural de René Descartes), coneixement científic Descartes' Kritik der mathematischen und naturwissenschaftlichen Erkenntnis ['Crítica de Descartes del coneixement matemàtic i científic']) i a la Universitat de Berlín (on va completar la seva habilitació el 1906 amb la tesi Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit: Erster Band ['El problema del coneixement en filosofia i ciència a l'edat moderna: volum I']).^[6]

Políticament, Cassirer va donar suport al liberal Partit Democràtic Alemany (DDP).^[7] Després de treballar durant molts anys com a Privatdozent a la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlín, Cassirer va ser elegit el 1919 per a la càtedra de filosofia de la recentment fundada Universitat d'Hamburg, on va impartir classes fins al 1933, dirigint, entre d'altres, les tesis doctorals de Joachim Ritter i Leo Strauss. El 30 de gener de 1933 va prendre el poder el règim nazi. Cassirer va abandonar Alemanya el 12 de març de 1933 -una setmana després del primer Reichstagswahl sota aquest règim- perquè era jueu.^[8]

Després de sortir d'Alemanya va ensenyar durant un parell d'anys a la Universitat d'Oxford, abans de fer-se professor a la Universitat de Göteborg. Quan Cassirer va considerar que Suècia era massa insegura, va sol·licitar un lloc a la Universitat Harvard, però va ser rebutjat perquè trenta anys abans havia rebutjat una oferta de feina d'ells. El 1941 es va convertir en professor visitant a la Universitat Yale, després es va traslladar a la Universitat de Colúmbia a la ciutat de Nova York, on va impartir conferències des de 1943 fins a la seva mort el 1945.

Cassirer va morir d'un atac de cor l'abril de 1945 a la ciutat de Nova York. El jove rabí Arthur Hertzberg, que era estudiant de Cassirer a la Universitat de Colúmbia, va dirigir el servei funerari.^[9] La seva tomba es troba a Westwood, Nova Jersey, als cementiris de Cedar Park Beth-El, a les tombes de la Congregació Habonim. El seu fill, Heinz Cassirer, també era un erudit kantià.

Altres membres de la seva destacada família incloïen el neuròleg Richard Cassirer, l'editor i galerista Bruno Cassirer i el comerciant i editor d'art Paul Cassirer.

Influències

Donald Phillip Verene, que va publicar alguns dels articles de Cassirer conservats a la Universitat Yale, va donar aquesta visió general de les seves idees:

«

Cassirer com a pensador es va convertir en una encarnació dels principis kantians, però també de molt més, d'un moviment global de l'esperit que s'estén des del Renaixement fins a la Il·lustració, passant per la concepció de la història de Herder, la poesia de Goethe, l'estudi del Kavi de Wilhelm von Humboldt, la Philosophie Der Mythologie de Schelling , Fenomenologia de l'esperit de Hegel i la concepció del símbol estètic de Vischer, entre moltes altres. La pròpia posició de Cassirer neix a través d'un domini de tot el desenvolupament d'aquest món de la comprensió humanista, que va incloure l'ascens de la visió científica del món — un domini evident tant en les seves obres històriques com en la seva filosofia sistemàtica.[10]

»

Obres

Història de la ciència

Els primers escrits importants publicats de Cassirer van ser una història del pensament modern des del Renaixement fins a Kant. D'acord amb el neokantianisme de Marburg, es va concentrar en l'epistemologia. La seva lectura de la Revolució científica, en llibres com L'individu i el cosmos en la filosofia del Renaixement (1927), com una aplicació platònica de les matemàtiques a la natura, va influir en historiadors com EA Burtt, EJ Dijksterhuis i Alexandre Koyré.

Filosofia de la ciència

A Substance and Function (1910), escriu sobre els desenvolupaments de la física de finals del segle xix, incloent la teoria de la relativitat i els Fonaments de la matemàtica. A la Teoria de la Relativitat d'Einstein (1921) va defensar l'afirmació que la física moderna recolza una concepció neokantiana del coneixement. També va escriure un llibre sobre mecànica quàntica anomenat Determinism and Indeterminism in Modern Physics (1936).

Filosofia de les formes simbòliques

A Hamburg, Cassirer va descobrir la Biblioteca de les Ciències Culturals fundada per Aby Warburg. Warburg va ser un historiador de l'art que estava especialment interessat en els rituals i els mites com a fonts de formes supervivents d'expressió emocional. A Filosofia de les formes simbòliques (1923–29) Cassirer argumenta que l'home (com ho va dir en el seu llibre més popular de 1944 Essay on Man) és un animal simbòlic. Mentre que els animals perceben el seu món per instints i percepció sensorial directa, els humans creen un univers de significats simbòlics. Cassirer està especialment interessat en el llenguatge natural i el mite. Argumenta que la ciència i les matemàtiques es van desenvolupar a partir del llenguatge natural, i la religió i l'art a partir del mite.

El debat Cassirer-Heidegger

El 1929, Cassirer va participar en una trobada històricament significativa amb Martin Heidegger a Davos durant la Segona Hochschulkurs de Davos (el debat Cassirer-Heidegger). Cassirer argumenta que si bé la Crítica de la raó pura de Kant posa l'accent en la temporalitat i la finitud humana, també va intentar situar la cognició humana dins d'una concepció més àmplia de la humanitat. Cassirer desafia el relativisme de Heidegger invocant la validesa universal de les veritats descobertes per les ciències exactes i morals.

Filosofia de la Il·lustració

Cassirer creia que l'autorealització de la raó condueix a l'alliberament humà, Mazlish (2000) però, assenyala que Cassirer a la seva The Philosophy of the Illumination (1932) se centra exclusivament en les idees, ignorant el context polític i social en què van ser produïdes.

La lògica de les ciències culturals

A La lògica de les ciències culturals (1942) Cassirer argumenta que la validesa objectiva i universal es pot assolir no només en les ciències, sinó també en els fenòmens pràctics, culturals, morals i estètics. Encara que la validesa objectiva intersubjectiva a les ciències naturals deriva de les lleis universals de la naturalesa, Cassirer afirma que un tipus anàleg de validesa objectiva intersubjectiva té lloc a les ciències culturals.

El mite de l'estat

L'última obra de Cassirer, El mite de l'estat (1946), es va publicar pòstumament; en un cert nivell és un intent d'entendre els orígens intel·lectuals de l'Alemanya nazi. Cassirer veu l'Alemanya nazi com una societat en què el perillós poder del mite no és controlat ni sotmès per forces superiors. El llibre parla de l'oposició del logos i el mite en el pensament grec, la República de Plató, la teoria medieval de l'estat, Maquiavel, els escrits de Thomas Carlyle sobre el culte als herois, les teories racials d’Arthur de Gobineau i Hegel. Cassirer afirmava que en la política del segle XX hi va haver un retorn, amb l'aquiescència passiva de Martin Heidegger, a la irracionalitat del mite i, en particular, a la creença que existeix una cosa com el destí. D'aquesta aquiescència passiva, Cassirer diu que en apartar-se de la creença de Husserl en una base objectiva i lògica per a la filosofia, Heidegger va atenuar la capacitat de la filosofia per oposar-se al ressorgiment del mite en la política alemanya dels anys trenta.

Llista d'obres

• Leibniz' System in seinen wissenschaftlichen Grundlagen, 1902
• Der kritische Idealismus und die Philosophie des "gesunden Menschenverstandes", 1906.
• Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit. (1: 1906; 2: 1907; 3: Die nachkantischen Systeme, 1920; 4: Von Hegels Tod bis zur Gegenwart (1832–1932), 1957).^[11]
• Substanzbegriff und Funktionsbegriff. Untersuchungen über die Grundfragen der Erkenntniskritik. 1910
• Freiheit und Form. Studien zur deutschen Geistesgeschichte, 1916.
• Kants Leben und Lehre, 1918.
• Zur Einstein'schen Relativitätstheorie. Erkenntnistheoretische Betrachtungen, 1921.
• Idee und Gestalt. Goethe, Schiller, Hölderlin, Kleist, 1921
• Philosophie der symbolischen Formen. (1. Die Sprache, 1923; 2. Das mythische Denken, 1925; 3. Phänomenologie der Erkenntnis, 1929).
• Sprache und Mythos. Ein Beitrag zum Problem der Götternamen, 1925
• Individuum und Kosmos in der Philosophie der Renaissance, 1927
• Die Idee der republikanischen Verfassung, 1929.
• Die Philosophie der Aufklärung, 1932.
• Determinismus und Indeterminismus in der modernen Physik, 1937.
• Axel Hägerström: Eine Studie zur Schwedischen Philosophie der Gegenwart, 1939.
• Zur Logik der Kulturwissenschaften, 1942.
• An Essay on Man, 1944. (Was ist der Mensch? Versuch einer Philosophie der menschlichen Kultur, 1960)
• The Myth of the State, 1946. (Vom Mythus des Staates, 1949).^[12]
• Symbol, Myth and Culture. Essays and Lectures, 1935-1945, New Haven, Yale Univ, 1979
• Ernst Cassirer: Gesammelte Werke. Hamburger Ausgabe. Electronic Edition. (2016) – La versió electrònica de l'edició definitiva de les obres de Cassirer, publicada impresa per Felix Meiner Verlag, i electrònicament a Past Masters series.

Referències

1. «Duden | Ernst | Rechtschreibung, Bedeutung, Definition» (en alemany). Duden. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2018. [Consulta: 20 octubre 2018].
2. «Duden | Cassirer | Rechtschreibung, Bedeutung, Definition» (en alemany). Duden. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2018. [Consulta: 20 octubre 2018].
3. (alemany) Patrick Conley: Die vergessene Tradition. Eine Erinnerung an den Philosophen Ernst Cassirer. Arxivat 2013-02-28 a Wayback Machine. Hessischer Rundfunk (Abendstudio), 9 d'abril 1995.
4. Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
5. Gordon, Peter E. «(Book 1) Ernst Cassirer: The Last Philosopher of Culture; (Book 2) The Symbolic Construction of Reality: The Legacy of Ernst Cassirer» (en anglès). Notre Dame Philosophical Reviews. Universitat de Notre Dame, 08-09-2009. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2020 [Consulta: 13 abril 2020].
6. un segon volum va aparèixer el 1907, un tercer el 1920, i el quart el 1957.
7. Jones, Larry Eugene. Crossing Boundaries: The Exclusion and Inclusion of Minorities en alemanyy and the United States. Berghahn Books, 2001, p. 125. 
8. Die Zeit 4/2020: Der Geistesgegenwärtige Arxivat 2023-01-31 a Wayback Machine.
9. Arthur Hertzberg: A Reminiscence of Ernst Cassirer The Leo Back Institute Year Book, Volume 15, Issue 1, gener 1970, pp.245-246,
10. Cassirer, Ernst. Verene. Symbol, Myth, and Culture: Essays and Lectures of Ernst Cassirer 1935-1945. New Haven, Conn.: Yale University Press, 1979, p. 6–7. ISBN 0-300-02666-8. 
11. «The Problem of Knowledge: Philosophy, Science, and History since Hegel». Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 17 juny 2024].
12. Cassirer, Ernst. The Myth of the State (en anglès). Yale University Press, 1946. ISBN 978-0-300-00036-8.  Arxivat 2024-06-17 a Wayback Machine.

Bibliografia addicional

• Aubenque, Pierre, et al. "Philosophie und Politik: Die Davoser Disputation zwischen Ernst Cassirer und Martin Heidgger in der Retrospektive." Internationale Zeitschrift für Philosophie, 2: 290-312
• Barash, Jeffrey Andrew. The Symbolic Construction of Reality: The Legacy of Ernst Cassirer (2008) (cerca de fragments i text Arxivat 2020-05-28 a Wayback Machine.)
• Burtt, Edwin Arthur. The Methaphysical Foundations of Modern Physical Science, London: Paul Trencher
• Folkvord Ingvild & Hoel Aud Sissel (eds.), Ernst Cassirer on Form and Technology: Contemporary Readings, (2012), Basingstoke, Palgrave MacMillan (ISBN 978-0-230-36547-6).
• Friedman, Michael. A Parting of the Ways: Carnap, Cassirer, and Heidegger (2000) (cerca de fragments i text Arxivat 2020-05-28 a Wayback Machine.)
• Gordon, Peter Eli. Continental Divide: Heidegger, Cassirer, Davos (2010)
• Krois, John Michael. Cassirer: Symbolic Forms and History (Yale University Press 1987)
• Lipton, David R. Ernst Cassirer: The Dilemma of a Liberal Intellectual in Germany, 1914-1933 (1978)
• Lofts. Steve G. Ernst Cassirer: A "Repetition" of Modernity (2000) SUNY Press, ISBN 978-0-791-44495-5: at Google Books
• Magerski, Christine. "Reaching Beyond the Supra-Historical Sphere: from Cassirer's Philosophy of Symbolic Forms to Bourdieu's Sociology of Symbolic Forms." Pierre Bourdieu and the Field of Cultural Production. Ed. J. Browitt. University of Delaware Press (2004): 21-29.
• Schilpp, Paul Arthur (ed.). The Philosophy of Ernst Cassirer (1949) archive.org
• Schultz, William. Cassirer & Langer on Myth (2nd ed. 2000) (cerca de fragments i text Arxivat 2020-05-28 a Wayback Machine.)
• Skidelsky, Edward. Ernst Cassirer: The Last Philosopher of Culture (Princeton University Press, 2008), 288 pp. ISBN 978-0-691-13134-4.
• Hardy, Anton G. "Symbol Philosophy and the Opening into Consciousness and Creativity" (2014)