Ernst Witt

Ernst Witt

Biografia
Naixement	26 juny 1911 Als (Imperi Alemany)
Mort	3 juliol 1991 (80 anys) Hamburg (Alemanya)
Sepultura	cementiri de Nienstedten, Sec. 10 ^53° 33′ 19″ N, 9° 50′ 31″ E / 53.55533°N,9.84206°E / 53.55533; 9.84206
Formació	Universitat de Göttingen (1930–1934) Universitat de Friburg de Brisgòvia (1929–1930)
Tesi acadèmica	Riemann-Roch theorem and Z-function in hypercomplex  (1934 )
Director de tesi	Emmy Noether i Gustav Herglotz
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Hamburg (1947–1979) Wehrmacht (1941–1945) Universitat d'Hamburg (1938–1941) Universitat de Göttingen (1934–1938)
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1933–)
Membre de	Sturmabteilung (1933–)
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Grup de Witt Teorema de Poincaré-Birkhoff-Witt Àlgebra de Witt vector de Witt Teorema de Bourbaki-Witt
Estudiant doctoral	Günter Harder, Bernhard Banaschewski, Ina Kersten, Kay Wingberg, Jürgen Rohlfs, Walter Borho, Horst Leptin, Fritz-Erdmann Diederichsen, Theo Wichers, Sigrid Böge, Ernst Bönecke, Horst Brinkmann, Reinhard Job, Gertrud Otremba i Ho-Jui Chang
Família
Cònjuge	Erna Bannow Witt
Pares	Heinrich Witt   i Charlotte Jepsen
Germans	Otto Witt

Ernst Witt (Als, 26 de juny de 1911 - Hamburg, 3 de juliol de 1991) va ser un matemàtic alemany.

Vida i Obra

Witt va néixer a l'illa d'Alsen, que en aquell moment era de sobirania alemanya (actualment és Als a Dinamarca), fill d'un missioner evangelista que se'l va endur a la seva missió a Changsha (Xina) quan només tenia dos anys.^[1] El 1920, quan va ser retornat a Alemanya per viure amb el seu oncle a Mülheim, sabia parlar xinès com un nadiu.^[2] Va ser escolaritzat a Mülheim i a Friburg fins al 1929 quan va ingressar a la universitat de Friburg de Brisgòvia per estudiar matemàtiques, disciplina en la qual havia destacat durant els seus estudis secundaris.^[3] El 1930 va continuar els estudis a la universitat de Göttingen en la qual va obtenir el doctorat el 1934 amb una tesi dirigida per Emmy Noether tot i que nominalment va haver de signar-la Gustav Herglotz perquè Noeteher havia estat expulsada de la universitat per la seva condició de jueva.^[4] Witt, que s'havia afiliat a les SA i al partit nazi el 1933, acudia el 1934 a la casa particular d'Emmy Noether per participar en seminaris matemàtics, vestit amb l'uniforme marró de les SA.^[5]

El 1934 va ser nomenat assistent de Helmut Hasse, que s'havia fet càrrec de la direcció del departament de matemàtiques a Göttingen.^[6] El 1938 va ser nomenat professor a la universitat d'Hamburg per substituir Emil Artin. Allà va conèixer Erna Bannow, a qui va dirigir la tesi doctoral i amb la qual es va casar el 1940.^[7] El 1941 va ser reclutat per l'exèrcit alemany i, després d'un període d'instrucció a Lübeck, va ser enviat al front oriental on aviat va emmalaltir i va retornar a Berlín on va fer tasques de desencriptat fins al final de la guerra.^[8] En acabar la guerra el 1945 i després d'un breu temps de presoner de guerra, va ser autoritzat a retornar a la ciutat d'Hamburg, però va ser desposseït dels seus càrrecs universitaris, que no va recuperar fins al 1947, després d'una llarga investigació de les seves activitats durant el període nazi.^[9] Va romandre a la universitat d'Hamburg fins que el 1979 va passar a ser professor emèrit. Va patir d'unes rares al·lèrgies des de 1969 i el 1975 també va patir un ictus, que van fer que reduís les seves activitats docents i conferències a l'estranger.^[10]

Witt va ser un bon professor^[11] que, aparentment i malgrat la seva afiliació al partit nazi, sembla que va ser apolític.^[12] Va publicar una cinquantena de treballs científics^[13] sobre àlgebra, essent els seus camps de treball més destacats el de les formes quadràtiques,^[14] els vectors,^[15] la teoria d'anells^[16] i teoria de grups.^[17]

Referències

1. Soifer, 2009, p. 512.
2. Kersten, 1993, p. 166.
3. Kersten, 1993, p. 167.
4. Kersten, 2000, p. 158.
5. Segal, 2003, p. 451.
6. Soifer, 2009, p. 513.
7. Kersten, 2000, p. 161.
8. Kersten, 2000, p. 161-163.
9. Kersten, 2000, p. 164-166.
10. Kersten, 2000, p. 170.
11. Krabs, 1995, p. 30.
12. Segal, 2003, p. 455.
13. Kersten, 1993, p. 179-180.
14. Kersten, 1993, p. 169.
15. Kersten, 1993, p. 172.
16. Kersten, 1993, p. 173.
17. Balmer, 1999, p. 101.

Bibliografia

• Balmer, Paul «Derived Witt groups of a scheme» (en anglès). Journal of Pure and Applied Algebra, Vol. 141, Num. 2, 1999, pàg. 101-129. DOI: 10.1016/S0022-4049(98)00008-5. ISSN: 0022-4049.
• Kersten, Ina. Ernst Witt - Collected Papers - Gesammelte Abhandlungen (en anglès). Springer, 1998. ISBN 9783540570615. 
• Kersten, Ina «Ernst Witt, 1911-1991» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 95, Num. 4, 1993, pàg. 166-180. ISSN: 0012-0456.
• Kersten, Ina. «Biography of Ernst Witt (1911-1991)». A: Eva Bayer-Fluckiger, David Lewis, Andrew Ranicki (eds.). Quadratic Forms and Their Applications (en anglès). American Mathematical Society, 2000, p. 155-172. ISBN 0-8218-2779-0. 
• Krabs, Werner «Ernst Witt als Mathematiker und Mensch» (en alemany). Mitteilungen der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 3, Num. 2, 1995, pàg. 30. DOI: 10.1515/dmvm-1995-0214. ISSN: 0942-5977.
• Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X. 
• Soifer, Alexander. The Mathematical Coloring Book (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-0-387-74640-1. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernst Witt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Witt, Ernst». Universität Hamburg. [Consulta: 3 abril 2022]. (alemany)