Eruca vesicaria subsp. sativa | |
---|---|
Planta | |
Tipus de fruit | síliqua |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Brassicales |
Família | Brassicaceae |
Gènere | Eruca |
Espècie | Eruca vesicaria |
Subespècie | Eruca vesicaria subsp. sativa Thell., 1918 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Eruca sativa |
El card eruga (Eruca sativa)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Eruca dins la família de les brassicàcies (Brassicaceae). Es una planta nativa d'una franja que va des de la zona mediterrània fins la Xina, però ha estat introduïda a gran part del món, com ara la major part d'Europa i Amèrica del Nord, Amèrica del Sud o Austràlia.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de enciam, eruga, eruga ruqueta, ruca, ruca vera, ruques i ruqueta. També s'han recollit les variants lingüístiques card oruga, eruga roqueta, roqueta, roquetes i rúcula.[1]
Fa una olor forta característica que recorda la d'altres brassicàcies com la col. És una planta de creixement molt ràpid i poc exigent en nutrients.
És una planta herbàcia anual, d'entre 10 cm i 1 metre d'altura, les fulles són pinnatífides (amb lòbuls profunds) i d'una llargària d'entre 7 i 20 cm. Les flors, d'una mida d'entre 2 i 4 cm, es troben disposades en inflorescències racemoses terminals, són blanquinoses o groguenques, amb quatre pètals amb una marcada venació porpra. La pol·linització és entomofília. El fruit és una síliqua que conté entre 6 i 8 llavors de color marró.[3][4]
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1768 a la vuitena edició de l'obra The Gardeners Dictionary del botànic escocès Philip Miller (1691-1771).[5][6]
Els següents noms científics són sinònims d'Eruca sativa:[2]
Valor nutritiu de 100 grams de card eruga[7] | |||
Energia | 104,6 kJ | ||
Glúcids | 3,65 g | ||
Sucres | 2,05 g | ||
Fibra alimentària | 1,6 g | ||
Greixos | 0,66 g | ||
Proteïnes | 2,58 g | ||
Vitamines | |||
Vitamina A | 2373 IU | ||
Tiamina (Vit. B1) | 0,044 mg | ||
Riboflavina (Vit. B₂) | 0,086 mg | ||
Niacina (Vit. B₃) | 0,305 mg | ||
Àcid pantotènic | 0,437 mg | ||
Vitamina B₆ | 0,073 mg | ||
Àcid fòlic | 97 μg | ||
Vitamina C | 15 mg | ||
Vitamina E | 0,43 mg | ||
Vitamina K | 108,6 μg | ||
Minerals | |||
Calci | 160 mg | ||
Coure | 0,076 mg | ||
Ferro | 1,46 mg | ||
Fòsfor | 52 mg | ||
Magnesi | 47 mg | ||
Manganès | 0,321 mg | ||
Potassi | 369 mg | ||
Seleni | 0,3 μg | ||
Sodi | 27 mg | ||
Zinc | 0,47 mg | ||
Altres | |||
Aigua | 91,7 g | ||
Cendra | 1,4 g |
Objecte de recol·lecció silvestre des del temps dels romans com a mínim ha passat a ser conreada, ja que per influència de la cuina italiana el seu consum s'ha estès arreu del món. S'utilitza sobretot en amanida.
Amb la pasta la ruca s'utilitza sobretot crua o poc cuinada, vessada amb la salsa calent damunt de la pasta abans de servir perquè no perdi gaire consistència.[8]
El card eruga té unes propietat nutritives importants, per exemple és una font de vitamines, carotenoides, fibra, mineral, glucosinolats, isotiocianats, flavonoides i compostos fitoquímics.[9]