Esbarzer

Esbarzer

Rubus ulmifolius
Fulles d'un esbarzer.
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Rosales
Família	Rosaceae
Gènere	Rubus
Espècie	Rubus ulmifolius Schott
Espècies
Nombroses, però principalment, R. ulmifolius i R. caesius

L'esbarzer^[1] o albarzer^[2] (Rubus ulmifolius) és una espècie de planta del subgènere Rubus^[3] (també anomenat Eubatus) dins del gènere Rubus i la família de les rosàcies. El seu fruit és la mora. En moltes comarques s'anomena romeguera.^[4]

Descripció

Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arcades, anguloses i amb forts aculis (punxes) amb forma de falç. És perenne semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles són molt variables normalment amb de 3 a 5 folíols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb pèls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de la fi de la primavera fins a començ d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Els fruits, formen una pluridrupa dita móra, verda al la primeria, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible i astringent. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere, que tenen el fruit vermell quan és madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.^[3]

Usos

La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.

Els fruits, les móres, són molt populars, i s'utilitzen per a preparar pastissos, confitures, xarops i licors. Les flors són mel·líferes.

Fitoquímica

Les móres contenen nombrosos compostos fitoquímics tals com Polifenols, flavonoides, antocianina, àcid salicílic, àcid el·làgic i fibra.^[5][6] L'antocianina produeix el color fosc del fruit.

Ecologia

És la planta dominant de la majoria de bardisses.^[7] Les espècies que trobem a les contrades mediterrànies del nostre país són Rubus caessius i, sobretot, Rubus ulmifolius, però als Països Catalans se'n troben catorze espècies autòctones,^[3] si bé, com que hi ha molts híbrids naturals la classificació exacta n'és problemàtica fins i tot per als botànics especialistes.

Ultra la reproducció sexual per via de les llavors de les móres, també s'estén vegetativament, ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.

És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil d'eliminar-la amb herbicides, però puix que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins.

• 
  Detall de les pues.
• 
  Esbarzer (Rubus ulmifolius) florit
• 
  Detall de la flor.
• 
  Detall del fruit.
• 
  Esbarzer amb fulles, fruits i pues
• 
  Detall del fruit de l'esbarzer

Referències

1. «esbarzer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
2. «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 7 octubre 2020].
3. de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «romeguera». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
5. Sellappan S, Akoh CC, Krewer G. «Phenolic compounds and antioxidant capacity of Georgia-grown blueberries and blackberries.». J Agric Food Chem, Vol. 50, num.8, 2002, pàg. 2432-8. DOI: 10.1021/jf011097r. PMID: 11929309.
6. «Nutrition facts for raw blackberries». Conde Nast, 2012.
7. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.