L'escala de Bennett ha estat usada per mesurar les actituds personals envers la diversitat cultural. Va ser creada per Milton Bennett,[1] qui li va donar nom.
El grau més baix indica la negació de tota diferència, usualment per desconeixement d'altres cultures o per una visió massa estereotipada de pràctiques de diferents comunitats. Quan hom esdevé conscient de l'existència de les diferències, pot passar a la fase defensiva, on es practica un etnocentrisme absolut que considera la pròpia cultura com a superior a totes les altres. Posteriorment es passen a analitzar els punts comuns, de manera que es minimitzen i relativitzen les diferències, concebudes com a molt menors comparades amb allò universal de l'ésser humà. Una anàlisi més a fons permet situar-se a la fase de tolerància, quan es constaten les diferències culturals i es desitja saber més de les altres cultures, sense que es transformi la pròpia. Si el contacte amb individus d'altres comunitats és freqüent, es pot aprendre a adaptar la conducta a les exigències de la diversitat cultural per garantir una millor comunicació. El darrer estadi correspon a una cultura híbrida, on el subjecte pot comprendre les diferències i adaptar-s'hi sense judicis de valor negatius, un estadi necessari per a la interculturalitat.