Escilacosaure
Scylacosaurus sclateri  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Gènere | Scylacosaurus |
| Espècie | Scylacosaurus sclateri Broom, 1903 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
L'escilacosaure (Scylacosaurus sclateri) és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels escilacosàurids que visqué durant el Permià mitjà i superior en allò que avui en dia és Sud-àfrica. Es tracta de l'única espècie reconeguda del gènere Scylacosaurus. Era un teràpsid de mida mitjana que segurament no arribava a un metre de llargada. El crani feia uns 12 cm i era llarg i baix. Tenia una sola dent canina funcional a cada banda de la mandíbula.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Scylacosaurus sclateri» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Kermack i Kermack, 1984, p. 23.
Bibliografia
[modifica]- Kermack, D. M.; Kermack, K. A. The Evolution of Mammalian Characters (en anglès). Croom Helm i Kapitan Szabo Publishers, 1984. ISBN 9781468478174.