(fr) J'irai cracher sur vos vergs ![]() | |
---|---|
Tipus | obra escrita ![]() |
Autor | Boris Vian ![]() |
Llengua | francès ![]() |
Publicació | París ![]() ![]() |
Editorial | Editions du Scorpion (en) ![]() ![]() |
Tema | racisme als Estats Units ![]() |
Gènere | novel·la policíaca, novel·la negra i literatura eròtica ![]() |
Lloc de la narració | Sud dels Estats Units ![]() |
Altres | |
OCLC | 468368877 ![]() |
Escopiré sobre les vostres tombes[1] (títol original en francès J'irai cracher sur vos tombes) és una novel·la policíaca escrita per Boris Vian, publicada sota el pseudònim de Vernon Sullivan i publicada per primera vegada el 1946 a França.[2] La novel·la, com les altres de Vian sota el pseudònim de Sullivan, es desenvolupa al sud dels Estats Units i evidencia les dificultats en la vida quotidiana de la comunitat afroamericana en una societat on predominen clarament els blancs.
Lee Anderson és un afroamericà de pell gairebé blanca que arriba a un poble on els joves estan assedegats d'alcohol i de sexe. Treballant com a venedor en una llibreria, Lee amaga un secret: l'única raó per la qual està allí és per venjar la mort del seu germà, que va morir linxat i penjat per haver-se enamorat d'una dona blanca al seu poble natal.
Quant al seu estil, aquesta obra és la més violenta de les escrites per Boris Vian, la més crua i la més representativa de la sèrie de «Sullivan», en la qual Vian es va proposar denunciar el racisme i les condicions precàries dels negres en els estats meridionals dels Estats Units.
Poc després de la seva aparició, el 1949, el llibre va ser prohibit per considerar-se pornogràfic i immoral, i Vian va ser condemnat per «ultratge a la moral i els bons costums».
En una ressenya al diari The Guardian de 2001, Chris Petit va dir que era "oníricament convincent", afegint: "Una inspiració principal hauria estat la multitud de pel·lícules de Hollywood que es van estrenar a París després de l'alliberament, identificades pels francesos com a films noirs. Escopiré sobre les vostres tombes és noir pur, però també és una obra d'imaginació alliberada després de quatre anys d'ocupació nazi: descarada, abandonada, febril i lasciva. Una fusió del primer pulp estatunidenc i del sado-erotisme francès".[3]
Se'n van fer dues adaptacions, amb el mateix títol: