Esparreguera

Aquest article tracta sobre la població. Si cerqueu la planta, vegeu «espàrrec».

Esparreguera

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 32′ 17″ N, 1° 52′ 09″ E / 41.538055555556°N,1.8691666666667°E / 41.538055555556; 1.8691666666667
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Baix Llobregat
Capital	Esparreguera
Població humana
Població	22.442 (2023) (819,05 hab./km²)
Llars	125 (1553)
Gentilici	Esparreguerí i esparreguerina
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Abrera, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca i Torrelles de Llobregat Mancomunitat Intermunicipal per l'abastament d'aigua procedent de la planta d'Abrera als municipis de Collbató, Esparreguera i Els Hostalets de Pierola
Superfície	27,4 km²
Banyat per	Llobregat
Altitud	187 m
Limita amb	Abrera Monistrol de Montserrat Vacarisses Collbató els Hostalets de Pierola Olesa de Montserrat
Creació	985
Organització política
• Alcalde	Juan Jurado Bracero (2024–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08292
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08076
Codi IDESCAT	080765
Lloc web	esparreguera.cat

Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.^[1] Pertany al partit judicial de Martorell, a l'àmbit funcional metropolità de Barcelona i la seva parròquia s'emmarca dins el bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

La vila és a 187 m sobre el nivell del mar; el seu punt més alt és el Turó de la Socarrada, a 518,6 m d'altitud. El seu terme municipal té una superfície de 27,47 km².

Al municipi hi podem trobar el segon campanar més alt de Catalunya de l'època renaixentista, situat a l'església de Santa Eulàlia.

Toponímia i escut de la vila

Pel que fa a l'escut de la vila, aprovat el 30 de maig de 1996, és un escut caironat, d'or, amb una esparreguera arrencada de color verd (sinople) amb cinc espàrrecs ressaltant sobre el tot una creu abscissa de Santa Eulàlia d'argent. Per timbre porta una corona mural de vila. La mata d'esparreguera fa al·lusió al nom de la vila i la creu de Santa Eulàlia al·ludeix a la seva patrona.

Geografia

• Llista de topònims d'Esparreguera (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

El municipi d'Esparreguera està situat al sector septentrional de la comarca del Baix Llobregat, comprèn la major part del territori a la dreta del Llobregat, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola.

Limita al nord amb el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i de fet, la serra de Rubió forma part de l'Entorn de Protecció d'aquest espai.

El seu territori s'estén entre el congost del Cairat (riu Llobregat) i el torrent de la Salut al nord, i limita amb Olesa de Montserrat per l'est la qual la separa el riu Llobregat, amb Abrera pel sud, amb Hostalets de Pierola (Anoia) a l'oest, Monistrol de Montserrat (Bages) i Vacarisses (Vallès Occidental) al nord-est, i Collbató al nord i és propera al Massís de Montserrat pel sud i a l'oest pel riu Llobregat.

	Collbató	Monistrol i Vacarisses
Hostalets de Pierola		Olesa de Montserrat
	Abrera

Marc físic

Presenta un relleu variable quant a alçades, pendents i orientacions amb el Turó de la Socarrada com a punt més elevat (518,6 metres).

El municipi d'Esparreguera es troba a una altitud d'entre els 187 metres d'altitud al nucli urbà i els 431 metres del Coll de Rubió, anomenat també del Mas Mercader.^[2]

Està situada entre dues grans unitats geomorfològiques: la Depressió de l'Ebre al nord i el Sistema Mediterrani al sud-est. Aquesta situació fa que presenti una configuració geològica especial, estant determinada per les característiques estructurals i litològiques de cada unitat. Per una altra banda, la falla del Vallès-Penedès divideix el terme municipal entre la Serra de Rubió, la qual forma part de la Serralada Prelitoral i la Depressió Prelitoral (Vallès-Penedès), on es troba la resta del terme. La cara nord de la Serra de Rubió es troba en contacte amb la Depressió Central Catalana, on es troba el Massís de Montserrat.

La Serra de Rubió està constituïda per materials pertanyents al sòcol hercinià, essent bàsicament pissarres del Paleozoic. Presenta una cobertura mesozoica, com són el conjunt de gresos i calcàries que el riu Llobregat talla al congost del Cairat. També presenta dipòsits paleògens formats per conglomerats, gresos i lutites de l'Eocè (com els que formen Montserrat). A la zona del Cairat (Llobregat) hi ha un conjunt de fins a 200 m de potència de bretxes de còdols bàsicament calcaris i dolomítics que intercalen lutites vermelles (s'atasconen cap a l'oest i desapareixen entre el Llobregat i Collbató). Els còdols que les formen són angulosos, heteromètrics i mostren textures que sovint presenten nòduls de carbonat d'origen edàfic. Aquesta unitat zona està configurada com a dipòsits de cons de dejecció o tarteres molt properes al relleu que es va formar durant l'Eocè inferior.

Cal destacar el Pla de les Bruixes i la zona del Tossal Rodó com a la continuació del Massís de Montserrat, perquè també estan formats per conglomerats. D'altra banda, la part del terme ubicada a la Depressió Prelitoral està constituïda per lutites (argiles i llims), gresos i conglomerats del Miocè, groguencs i localment, vermells. Cal destacar el geòtop de les Roques Blaves, format per l'anomenada Farina de Falla o Milonita dels Blaus. Finalment, cal assenyalar que els sediments presents al terme municipal pertanyen al Quaternari. Es caracteritzen per tenir una bona qualitat com a terres de conreu.

Les sorres i les graves han estat i són objecte d'explotació per set graveres al municipi: a la Masia de Cal Parent (Daniel Batlle Pons) a la Riera de Pierola; el Truquell (Àrids Anton, S.A.); a Can Claramunt (Àrids Anton, S.A., Canteras San Andrés S.A., Rocamora); Ca n'Estruch de la Riera (Foexca, S.A.) i el Maset (Àrids Anton, S.A.). Anys enrere també s'havien extret graves a la zona de la Font Rosada, de Can Cordelles (Marpon, S.L.) i a la Casanova (Àrids Anton, S.A).

La zona on s'ubica Esparreguera, és molt rica en fonts (com la del Guinardell, la de la Canya, la de la Noguera, etc.) i hi ha algunes balmes com la cova de Can Tobella, davant el Pla de les Bruixes (altiplà davant de Montserrat, a l'esquerra del riu) i l'avenc de Sant Salvador. Altres elevacions d'aquest sector del terme de la dreta del Llobregat són la serra d'en Vinyals (278m), paral·lela a la dels Ducs i al pla de la Vinya Vella, separat aquest del cap de municipi pel Torrent Mal. A llevant del nucli urbà, sobre el Llobregat hi ha diverses balmes d'interès geològic i sota la serra de Rubió hi ha la cova del Patracó, a la capçalera dels torrents de les Pruneres i de Can Vidal, que desguassen al Llobregat. El Torrent del Puig també hi desguassava directament, mentre que els altres, el Torrent Mal, el torrent de Fosalba, el del Sant i la riera de Pierola en són tributaris a través de la riera de Magarola.

El relleu variable i pronunciat del territori fa que s'hi desenvolupi una important xarxa de torrents i rieres. Allà on els pendents són més importants (part septentrional), aquests cursos d'aigua es presenten més encaixonats en el relleu, presenten un pendent elevat i la seva llera és molt estreta, de manera que en cas de pluges importants, drenen l'aigua ràpidament, cap al Llobregat. A la part meridional, aquesta xarxa esdevé amb menys pendent i presenta unes lleres de més amplada. A excepció del riu Llobregat, no hi ha cap curs hídric que porti aigua durant tot l'any de manera abundant. Només les rieres de Masquefa, de Pierola, de Magarola i el torrent de Can Tobella porten aigua durant tot l'any, en forma d'una capa superficial d'aigua.

Història

Prehistòria i edat antiga

El territori que actualment ocupa el terme d'Esparreguera presenta indicis que havia estat habitat per homes i dones prehistòrics. En concret destaquen les troballes prehistòriques a la cova de Can Paloma. Entre aquestes troballes hi ha ceràmica llisa i decorada, punxons, fragments de sílex, una destral de pedra i restes humanes.

D'altra banda, també romanen restes d'una antiga via romana a sota de les Costes de la Gorgonçana, en concret, d'un cap de pont i d'una paret situada al seu costat. A més, aigües amunt del riu Llobregat i a la seva vora dreta, a l'alçada del Cairat, hi ha vestigis d'una construcció datada de l'època medieval. Altres restes a destacar són les tombes en tègula situades a prop del Canyet, sobre el marge dret del riu.

A l'hora de preguntar-nos quin és l'origen de la vila, existeix una història popular que explica que entre l'antic camí de Martorell a Manresa, hi havia un hostal amb una gran esparreguera situada a la seva porta, sorgint d'aquí el nom de la vila d'Esparreguera.^[3]

Edat mitjana

Tot i així, el document més antic conegut on es pot trobar el nom de la vila, data de l'any 985 i és el del testament de Guillem d'Esparreguera. Data que es considera la fundació de la població (l'any 1985 es va celebrar el mil·lenari de la vila).

El marc de la història se centra quan el comte Borrell II va haver d'abandonar Barcelona davant l'atac de les tropes sarraïnes comandades pel general Al Mansur Bi-Llah i es refugià a les muntanyes de Manresa. El comte va fer una crida als homes d'armes de la zona, entre els quals hi anà Guillem d'Esparreguera, de l'estirp dels Gurb-Queralt. El comte Borrell va recobrar les terres fins als voltants de Lleida i va repartir la terra entre els diferents nobles. El castell d'Esparreguera per la seva situació en el turó del Puig, servia per vigilar les incursions dels sarraïns de la banda del Penedès. Aquest castell deuria ser aixecat, igual que el de les Espases, a partir del 878, ja que la seva situació visual té sentit en temps de frontera, quan aquest territori era la marca extrema del comtat de Barcelona, al límit mateix amb el d'Osona, en mans el comte Guifré. Aquestes dades ens indiquen que abans del 985 ja hi havia població al terme municipal d'Esparreguera.

Un altre document que esmenta el terme d'Esparreguera data el 1027, on Guillem de Castellvell feu donació d'una vinya que posseïa en el comtat de Barcelona, al terme d'Esparreguera, al cenobi de Santa Maria de Montserrat.

Els escrits ens parlen d'una sagnant batalla l'any 1114 entre els sarraïns i les tropes de Ramon Berenguer III a la zona de Martorell i als voltants de Sant Salvador de les Espases. D'aquesta època es conserven edificis força interessants com la capella de Santa Maria del Puig, l'ermita de Sant Salvador de les Espases i Santa Margarida del Cairat. El nucli original de la població s'establia a Santa Maria del Puig.

Des de l'any 1225 fins al 1264 hi ha documentació de nombroses donacions de diversos terrenys i masos de la vila al monestir de Montserrat, per la qual cosa es pot constatar la gran influència d'aquest sobre la vila d'Esparreguera.

Dels segles xi al xiv la població fou molt reduïda, al segle xiv estava composta per 15 o 16 cases, entre elles Ca n'Estruch del Cairat, Can Paloma, Can Tobella (el 1225 Berenguer de Cardona la donà al Monestir), el Castell del Mas i Can Vinyals i era una contrada pobra, prova d'això són les nombroses vendes que es van produir al llarg dels anys del Castell d'Esparreguera, degut a l'escassa riquesa que aquest generava.

Durant el senyoriu de Pere Sacosta s'edificà el poble al pla, aixecant-se petites cases. L'any 1316 es va sol·licitar la construcció d'una capella dedicada a Santa Eulàlia (patrona de la població).

Edat moderna

L'any 1587 es començà a construir l'actual església, una de les més reeixides del Renaixement català, que fou enllestida junt amb el campanar (de més de 60 metres d'alçària) després de l'any 1636.

Una figura local de l'època fou el dominicà missioner a les Illes Filipines, en Beat Domènech Castellet, el qual fou pres i mort a la foguera a la localitat de Nagasaki el 1628.

L'any 1652 la vila patí l'epidèmia de Pesta Negra com a conseqüència dels anys de guerra viscuts amb anterioritat, durà un mes i hagué uns 100 morts.

Durant la guerra de Successió Espanyola, Antoni Desvalls i de Vergós va presentar batalla als borbònics el 7 de maig de 1713 en el Combat de Mura, derrotant la columna de Diego Gonzalez,^[4] després de fer una incursió sobre Manresa en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de Félix de la Escalera, dirigint-se posteriorment a Terrassa, sent atacat el dia 9 a Esparreguera per un destacament sortit de Martorell.^[4]

El 9 de maig de 1714, cinc-cents soldats borbònics provinents de Martorell atacaren Esparreguera, on el coronel Ermengol Amill hi reclutava voluntaris. Alertat, Amill es va reunir amb les tropes del marquès del Poal, que venien de Manresa, i junts van emboscar l'enemic a la riba del Llobregat.^[5]

L'atac es va produir quan la cavalleria borbònica, que no transitava prou alertada, va penetrar en un terreny angost. La cavalleria filipista no va poder unir-se i va haver de fugir en retirada patint seixanta-sis baixes. Les dues companyies borbòniques d'origen való que tancaven la incursió van haver d'amagar-se al mas Magarola, propietat d'una nissaga oriünda d'Esparreguera alguns membres de la qual havien format part de la classe dirigent barcelonina. Aquella mateixa nit, els paisans van incendiar les portes del mas Magarola i van forçar els borbònics a rendir-se, causant disset morts i cinquanta-nou presoners més. L'endemà 10 de maig, el mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, es dirigí a Esparreguera amb dos mil efectius per mirar de socórrer els captius. En represàlia, Montemar va ordenar el saqueig de la vila durant dues hores i feu cremar les cases del batlle.^[5] A partir d'aquest fet històric, dos indrets del terme han heretat en la seva toponímia aquesta influència, com són la Costa dels Alemanys (per les tropes alemanyes de Darmstadt que van romandre per la vila) i l'Olana ("terra dels ulans").

Edat contemporània

D'altra banda, està documentat el paper important de la intervenció activa d'Esparreguera en la Guerra de la Independència, on durant aquesta, uns 8.000 francesos van sortir de Barcelona el dia 13 de juny de 1808 i, al seu pas per Martorell i Esparreguera, aquestes tropes les varen saquejar. Des del 21 de desembre de 1808 (quan Chabran envaeix Martorell) i el 20 de gener del 1809 (quan es retira l'enemic de la comarca), Esparreguera es va trobar envaïda pels francesos i molts dels vilatans van abandonar les seves cases i van buscar refugi a les muntanyes del voltant per no ser insultats, robats o assassinats. Com Esparreguera estava en el curs de la carretera de Madrid era habitual (més de 30 cops) que fos saquejada pels francesos, ja que era un pas obligatori.

Un altre aspecte històric i social de gran rellevància per Esparreguera va ser la fundació de la Colònia Sedó l'any 1846,va arribar a ser una de les colònies tèxtils més importants de Catalunya. La seva importància va radicar en la importància de la seva producció i en conseqüència la gran quantitat de treballadors i treballadores que treballaven i vivien al costat de la mateixa fàbrica. Va tancar les seves portes l'any 1981 i una part de l'espai que ocupava va ser transformat en Museu de la Colònia Sedó, integrat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Després d'un procés de generació avui en dia la fàbrica està ocupada per diferents empreses.

La Colònia Sedó va ser possible gràcies a un dels principals recursos de la vila, que ha estat l'aigua, que va afavorir a tenir el primer sistema de distribució d'aigua (1860) i tenir una gran quantitat de fonts naturals repartides pel terme municipal.

Segle XX

El moviment catalanista de principis de segle xx també va tenir ressò a la vila, es va crear l'entitat de La Coronela (1900), antecedent de l'Ateneu, el qual es consolidà al marc del Cafè del Racó, situat a la Plaça de l'Ajuntament. En aquesta època el carrer Cavallers era l'entrada al poble, el carrer dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, ja que era considerat un carrer de nivell social elevat. Durant aquest segle, l'estructura gremial va començar a patir un procés de decadència lent, però irreversible. Dins aquesta estructura econòmica, al carrer Gran se situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. En aquesta època es consolida l'obrerisme, la reivindicació obrera i el moviment polític català, on es varen produir diverses vagues a la Colònia Sedó, tot i que el moviment sindical no va aparèixer obertament fins als anys 30.

Com a aspectes culturals de rellevància a l'època es destaquen els tradicionals aplecs de Santa Maria del Puig i el de Sant Salvador de les Espases. El 1907 es va instal·lar un fotomatògraf amb el nom de "La Maravilla". El 1911 es va construir l'actual Mercat Municipal. El 1913 va destacar un afer cultural que tingué gran rellevància: la celebració d'uns Jocs Florals durant la Festa Major del 1913.

L'any 1925 es va inaugurar a la Plaça de l'Església l'actual monument al portador de les aigües a la vila: Cristòfol Vidal.

L'any 1926 es va construir una nova societat cultural i recreativa, l'Ateneu, que el 1935 ja comptava amb 500 socis, tots ells gent d'esquerres i catalanistes.

El 1931 la vila va rebre la visita del President Francesc Macià, que va inaugurar l'edifici dels Col·legis Nous i també es va inaugurar l'estació de servei de la Creu. Als anys 1934 i 1935 la vila va acollir la Fira comarcal i agrícola al llarg de la carretera.

La importància de la fàbrica tèxtil de la Colònia Sedó també va incidir en l'àmbit polític en temps de la República, ja que Alfred Sedó fou nomenat Conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya l'any 1933.

La Guerra Civil Espanyola també va tenir les seves conseqüències sobre la vila. Un fet que va marcar l'època fou l'incendi a la fi del juliol de 1936 de l'església parroquial de Santa Eulàlia, que va tenir unes conseqüències terribles amb la desaparició de l'orgue d'estil renaixentista construït al segle xvii i restaurat l'any 1933, essent considerat un dels millors de Catalunya. La guerra també va provocar la destrucció del pont de la carretera Esparreguera – Olesa, així com la del pont de la carretera de Piera.

Als anys quaranta, en Rafael Subirana va destacar per les seves tasques de recerca de peces i objectes arqueològics pel terme municipal, destacant-se, les sepultures romanes de Cordelles el 1947 i la Cova de Can Paloma.

El 1943 es va constituir l'Assemblea Local de la Creu Roja. És en aquesta època quan també es va crear l'Orfeó Gorgonçana, dirigit per Josep Borràs. El 1952 es va filmar la pel·lícula El Judes en els carrers de la vila, i el 1969 es va inaugurar el Teatre de La Passió. És durant els anys seixanta que es varen desenvolupar creixements urbanístics rellevants, com per exemple, la construcció d'edificacions a la Plana el 1964, la construcció de les conegudes com a “cases barates” el 1958, etc.

D'altra banda, està en la memòria dels vilatans la nevada tan important que tingué lloc el Nadal de 1962, nevada que provocà grans quantitats de neu acumulada. Un altre fenomen climatològic ben important fou la riuada de l'any 1971 que va patir el riu Llobregat a causa de les intenses precipitacions caigudes i que causà tantes pèrdues humanes i econòmiques al Vallès i al Baix Llobregat. L'any 1969 es va inaugurar l'escola d'El Puig, el 1967 es crea l'entitat Club Tennis Esparreguera, el 1972 es va inaugurar l'actual Zona Esportiva i la Piscina Municipal, el 1974 es van construir els pilars de l'actual carretera C-55 sobre el riu Llobregat i el 1977 es va inaugurar la nova Casa de la Vila.

D'altra banda, és a principis dels anys setanta quan la Colònia Sedó va començar a fer fallida i els treballadors es van veure afectats, perdent el seu lloc de treball. La fàbrica va tancar definitivament l'any 1981.

Amb la mort de Franco, la democràcia entrà a formar part de la vida i la política de la vila. És l'any 1980 que es va crear l'emissora de Ràdio Esparreguera i també quan es va inaugurar l'escola Pau Vila.

En els darrers vint anys, s'han anat succeint diversos creixements de la vila, amb l'aparició i ampliació de barris com Can Comelles, Can Rial, Can Vinyals, Mas d'en Gall i El Castell. D'altra banda, cal destacar alguns fets importants recents que han marcat físicament i socialment el terme municipal: l'incendi forestal del 1994 que cremà boscos i els aiguats esdevinguts el 10 de juny del 2000, generant pèrdues humanes i greus pèrdues econòmiques.

Des del punt de vista demogràfic, en els últims anys Esparreguera va experimentar un gran creixement, com la majoria de les poblacions veïnes, propiciat en gran manera per la inauguració l'any 1990 de l'autovia A2. Aquest creixement ha afavorit la creació de nous barris (Can Comelles, el Castell...) i el creixement de la resta de nuclis del municipi.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Can Rial	1.752
Colònia Sedó, la	336
Esparreguera	18.027
Mas d'en Gall, el	1.871

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 57 58 125 1.134 2.705 3.097 3.397 4.188 4.209 4.533

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 4.522 5.203 4.648 4.740 5.301 7.675 10.990 12.177 12.925 12.925

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 14.501 15.548 17.060 18.708 20.163 21.145 21.451 22.042 21.856 21.685

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 21.766 22.045 22.302 22.365 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

^[6]

Per tal d'analitzar quina ha estat l'evolució històrica de la població, cal partir des d'uns segles enrere. Des dels segles XII-XIV fins al segle xix, la població urbana es concentrava entorn l'actual carrer Gran, amb un tipus de parcel·lació gòtica consistent en parcel·les estretes i profundes. Les dades de població segons els fogatjaments del segle xiv assenyalen entre 16 i 20 focs a Esparreguera. El 1718 hi havia 1.134 habitants, augment notabilíssim que assenyala la prosperitat de la vila en l'edat moderna, de la mateixa manera que arreu del país. El 1787 hi havia 2.705 habitants i el 1860 n'hi havia 3.222.

La instal·lació de fàbriques de filats al final del segle xix li donà una prosperitat creixent, la qual cosa va atreure població d'altres contrades que s'instal·laren en colònies de treballadors. Per tant, quan aparegué la Colònia Tèxtil Sedó es va generar un fort creixement demogràfic, degut a la gran immigració que es va produir. En aquesta època s'obrí el carrer dels Arbres i el 1930 es creà el que avui coneixem com l'antiga N-II, que externalitzava el trànsit del nucli urbà d'aleshores. La vila anà creixent amb el barri Font i la construcció d'habitatges entorn de l'antiga N-II.

Cal remarcar que la població s'ha doblat d'ençà l'any 1957, quan Esparreguera va començar a formar part del creixement que s'estava iniciant a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Successivament i d'ençà aleshores, van anar desenvolupant-se els barris de La Plana, Can Comelles, Mas d'en Gall, Can Rial i el Castell. Durant el període de vigència del Pla General del 1983 es va produir un creixement anual mitjà de l'1,97 %, mentre que durant el període de la modificació del Pla General, aquest valor fou del 4,81 %. Per tant, el creixement poblacional anual mitjà des del 1983 ha estat del 2,9 %. L'any 1981 es va produir un alentiment del creixement poblacional (negatiu), tot i que a partir del 1985 aquesta tendència ha estat positiva fins a l'actualitat. A principi de l'any 2003 la població era de 19.695 habitants i a l'1 de gener de 2004, de 20.184. Les taxes de natalitat (13,3 ‰) i de mortalitat (5,8 ‰) són considerades baixes a nivell mundial (típiques dels països desenvolupats) (2001) i totes dues van patir un lleuger descens respecte a l'any 2000.

La població que acull Esparreguera actualment és de 22.365 habitants (2022), repartida entre el nucli urbà (allargassat en direcció S-N), els barris de la Plana, Can Rial, Mas d'en Gall, la urbanització de Can Vinyals i la Colònia Sedó. Tota la població està concentrada a la meitat sud del terme, que està delimitada per la presència del riu Llobregat, on el relleu és més suau. Així doncs, aquest riu divideix el terme en dues parts diferenciades, essent la part més septentrional més muntanyosa.

Esparreguera presenta una taxa de natalitat superior (11,8 ‰ i 10,2 ‰ respectivament) i una taxa de mortalitat inferior (6,7 ‰ i 8,8 ‰). Per tant, es pot deduir que, deixant de banda els moviments migratoris, la vila presenta un creixement natural de la població més gran que la mitjana catalana. D'altra banda, la quantitat d'habitants que ha nascut a l'estranger passà del 2,0 % el 1996 al 4,5 % el 2001, tot i que es tracta de valors inferiors a la mitjana del Baix Llobregat i de la de Catalunya (5,4 % i 6,3 %). Amb data de març de 2004 aquesta xifra arriba als 1.169 habitants (5,79 % respecte als 20.184 habitants censats el gener de 2004).

Oscil·lacions estacionals

Esparreguera presenta oscil·lacions poblacionals estacionals, ja que compta amb alguns barris i urbanitzacions compostos per cases d'ús majoritari de segona residència, com poden ser Mas d'en Gall, Can Rial i Can Vinyals. Considerant que tots els habitatges fossin de segona residència, la població s'incrementa un 16 % a l'estiu, fonamentalment. Aquesta dada s'ha de prendre com a valor màxim orientatiu, part d'aquests habitants que hi viuen tot l'any.

Equilibri per edat i sexe

Esparreguera presenta un equilibri entre el nombre d'homes i de dones, tot i que els homes conformen el 50,5 % de la població, situació contrària a la que es produeix al Baix Llobregat i a Catalunya. Pel que fa a la distribució d'edats, la població és madura, però no envellida. El gruix més important de la població està situada entre els 20 i els 45 anys. L'evolució per edats durant el període 1981-2001 ha estat la de l'envelliment. En concret, es va produir una disminució de la població infantil fins a l'any 1991, tendència que es va recuperar a partir del 1996, de manera que el 2001 constituïa el 16,4 % de la població. A partir de l'any 1996, es va produir un creixement de la població més important degut a l'augment de la taxa d'immigració, ja que aleshores el creixement natural era mínim. Aquesta immigració fou deguda a èxode urbana des de Barcelona per qüestions de millora de la qualitat de vida, fonamentalment. Tot i així, el creixement natural d'Esparreguera s'ha recuperat. La població està concentrada al nucli urbà i els barris del voltant. En canvi, Mas d'en Gall, Can Rial, Can Vinyals i la Colònia Sedó acullen el 25 % restant, contrastant amb la seva elevada ocupació del territori, fruit del seu creixement difós o extensiu.

Política

Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 3 d'abril de l'any 1979, i fins al 2011, l'Ajuntament d'Esparreguera ha estat dirigit per partits d'esquerres. Primerament ocupà l'alcaldia Joan Serra i Alert del PSC ininterrompudament fins al 1999. Després de les eleccions del 1999, Xavier Sitjà d'Entesa pel Progrés fou nomenat nou alcalde d'Esparreguera, després de fer un pacte de govern amb les candidatures d'Esquerra Republicana i Convergència i Unió. L'any 2003, Sitjà seguí com a alcalde després de tornar a signar un acord amb els antics socis de govern.^[7][8] En les eleccions de l'any 2007, Paca Fosalba del Partit dels Socialistes de Catalunya, guanyà les eleccions i fou investida primera alcaldessa d'Esparreguera.^[9] Després de les eleccions del 2011, Joan-Paül Udina (CiU) guanyà les eleccions municipals i fou investit nou alcalde, trencant així 32 anys de governs d'esquerres a Esparreguera. L'any 2015, els socialistes sota la candidatura d'Eduard Rivas Mateo^[10] van recuperar l'alcaldia i l'any 2019 van millorar resultats i revalidar el govern municipal.^[11] El 2023 van mantenir l'alcaldia, però el 2024 Rivas va deixar-la per passar al govern de Salvador Illa i Juan Jurado fou investit alcalde el setembre de 2024.^[12]

En la taula següent es veuen els vots emesos a cada partit des de l'any 1979:^[13]

Any	PSC	CiU	PP	ICV	ERC	CUP	Cs	Altres Cand.	Total
2019	3.802	700	276	874	1.489	1.119	888	926	10.070
2015	1.986	917	461	1.224	879	1.736	902	765	8.876
2011	884	1.597	960	1.215	1.066	-	-	2.427	8.149
2007	2.842	837	621	2.004	797	-	-	1.147	8.248
2003	3.113	807	792	2.971	627	-	-	842	9.152
1999	2.872	1.622	657	2.371	432	-	-	0	7.954
1995	2.971	1.684	846	697	436	-	-	608	7.242
1991	3.079	956	432	731	0	-	-	185	5.383
1987	3.352	950	532	0	590	-	-	276	5.700
1983	3.038	283	925	339	345	-	-	619	5.549
1979	1.974	1.088	0	854	600	-	-	669	5.185

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Joan Serra i Alert	PSC	19/04/1979	--
1983–1987	Joan Serra i Alert	PSC	28/05/1983	--
1987–1991	Joan Serra i Alert	PSC	30/06/1987	--
1991–1995	Joan Serra i Alert	PSC	15/06/1991	--
1995–1999	Joan Serra i Alert	PSC	17/06/1995	--
1999–2003	F. Xavier Sitja Poch	ICV-EUiA	03/07/1999	--
2003–2007	F. Xavier Sitja Poch	ICV-EUiA	14/06/2003	--
2007–2011	Francesca Fosalba Batalla	PSC	16/06/2007	--
2011–2015	Joan-Paul Udina Tormo	CIU	11/06/2011	--
2015–2019	Eduard Rivas Mateo	PSC	13/06/2015	--
2019-2023	Eduard Rivas Mateo	PSC	15/06/2019	--
Des de 2023	Eduard Rivas Mateo (2023-2024) / Juan Jurado (2024-)	PSC	17/06/2023	--

Xarxa de comunicació i transport

Per carretera

Autovia A-2

La principal via de comunicació és per carretera, per l'A2 (antiga N-II), que va de Barcelona a Madrid via Lleida i que arriba desdoblada fins al municipi, tot travessant-lo. El tram Martorell-Igualada de la N-II va ser convertit en autovia a principis dels anys 1990, seguint el curs dret del riu Llobregat. Aquesta via comunica Esparreguera amb Igualada, El Bruc, Collbató, Martorell i altres nuclis importants del Baix Llobregat, fins a Barcelona. Travessa Esparreguera d'est a oest, pel sud de la vila i compta amb tres sortides cap a la població:

1. Sud: dona accés al sud de la vila i al polígon industrial Sud (Magarola).
2. Centre: accés a la Plana i a la carretera B-231.
3. Nord: dona accés als Polígons de Can Roca i Can Comelles i el nord de la vila.

Aquesta via és el principal eix de comunicació utilitzat. El seu estat de conservació és bo a la part sud del terme, gràcies a les reformes realitzades arran dels aiguats del 2000 (al pont sobre la riera de Magarola). El tram que va des de la sortida centre al nord presenta un paviment en mal estat i amb clots degut al pas de vehicles pesants, com camions i tràilers.

Carreteres comarcals

• Una altra de les vies d'accés és la C-55. Aquesta carretera travessa el terme al sud-est per la zona de Can Claramunt i al nord (d'est a oest) de forma paral·lela al riu Llobregat. Aquesta via permet la connexió Manresa-Barcelona. Tot i així, Esparreguera només disposa d'una sola incorporació a aquesta, a través del Camí Antic del Cairat.

• La C-1414 és la principal via de comunicació entre Esparreguera i Olesa de Montserrat, tot i que compta amb revolts molt pronunciats que sovint donen lloc a accidents.

Carreteres secundàries

• Carretera de la Colònia Sedó: aquesta carretera secundària, amb molts revolts, parteix del carrer Mestre Tomàs Cabeza i permet la comunicació amb Can Vinyals, la Colònia Sedó (habitatges i polígon industrial) i amb la C-1414.
• B-231: aquesta carretera, reformada des de fa pocs anys (paviment i eliminació de revolts), permet la connexió entre Esparreguera i Piera. D'altra banda, connecta el nucli urbà amb la Plana i Can Rial.
• Carretera de Mas d'en Gall: actualment és l'única carretera d'accés al barri, amb origen a la B-231. La seva amplada reduïda i els nombrosos revolts fa que es vulgui millorar, de cara a garantir una major seguretat als veïns. D'altra banda, el seu pendent elevat i el fet de ser l'única via d'accés fa que quan es produeixen nevades o gelades, el barri resti aïllat.

Per ferrocarril

Esparreguera és travessada amb 3,5 km de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona-Manresa. Com que travessa la zona nord del terme municipal, per la Puda, Can Tobella i paral·lel al riu fins a l'Aeri de Monistrol, lluny de nuclis habitats, no hi ha cap estació a la vila i per tant, els ciutadans no poden gaudir d'aquest servei.

Del 2005 al 2012 va estar en funcionament el telefèric d'Olesa a Esparreguera, que unia l'estació d'Esparreguera situada al barri del Castell amb la línea S4 dels Ferrocarrils Catalans de l'estació d'Olesa de Montserrat. L'estació d'Esparreguera fou clausurada per les retallades aplicades per la Generalitat de Catalunya l'any 2012.^[14]

Per autobús

Esparreguera disposa de diverses parades d'autobús: la de Can Comelles (Av. Francesc Macià), la de l'Ateneu (Av. Francesc Macià), la de l'Avinguda Francesc Marimon i la de la Gasolinera BP.

Aquest servei resta cobert per la companyia Hispano Igualadina S.A., que disposa d'una flota que realitza els recorreguts següents:

• Igualada-Esparreguera-Barcelona: amb un recorregut de 32 km entre Esparreguera i la capital barcelonina. Aquest autobús passa amb una freqüència mitjana de 30 minuts els dies feiners i es redueix de forma molt substancial els dissabtes i festius. Així, en el cas dels dies festius només passen 7 o 8 autobusos al llarg de la jornada. D'altra banda, es realitza un horari d'hivern (15 de setembre al 15 de juliol), el qual és més ben dotat que el de l'estiu (16 de juliol al 14 de setembre, vacances de Nadal i Setmana Santa). L'horari de servei va des de les 5:50 h a les 21:35 h els dies feiners i al pas per Esparreguera, mentre que els festius va des les 6:50h a les 18:50h, passant de forma irregular. Aquest autobús també para a Abrera, permetent la connexió amb els Ferrocarrils de la Generalitat, tot i que la parada queda lluny de l'estació de tren. Existeixen alguns busos (1 o 2 al dia) que també paren a Martorell (ja sigui al Sanatori o passant per dins del municipi). El recorregut dura aproximadament 1 hora però cobreix una gran quantiat de parades de bus a Esparreguera, Abrera, Martorell i finalment a Barcelona.
• Barcelona-Esparreguera: Bus Nocturn: aquest servei cobreix totes les nits de l'any, sortint un autobús de Barcelona cada hora des de l'1:05h a les 4:05h del matí. El seu recorregut és de més d'una hora (1h 07 min), perquè l'itinerari fa 12 parades prèviament, essent Esparreguera la fi del trajecte. D'altra banda, surten autobusos d'Esparreguera en direcció Barcelona a cada hora des de les 0:12 h a les 3:12 h. Aquest servei ha estat implantat recentment.
• Esparreguera – Bellaterra: el recorregut és d'uns 30 km aproximadament. Aquesta línia es troba molt limitada, perquè només funciona des del 15 de setembre al 22 de juny i tampoc funciona durant les vacances escolars de Nadal ni de Setmana Santa. A més, tan sols funciona de dilluns a divendres, sortint d'Esparreguera a les 7:50h i tornant de Bellaterra a les 14:10 h (un sol viatge). Per tant, aquest servei es troba molt limitat pels estudiants. Anys enrere, aquest servei realitzava un altre viatge de tarda, sortint de les 15 h i tornant a les 21 h. Però aquest servei fou suprimit al considerar, segons la mateixa companyia, que 10 o 15 usuaris habituals no eren suficients per cobrir el servei.
• Esparreguera – Martorell: aquesta línia cobreix els aproximadament 10 km que hi ha fins a Martorell, passant prèviament per Abrera. L'objectiu d'aquesta línia és comunicar Esparreguera amb els Ferrocarrils Catalans i amb la RENFE (Martorell). Tot i així, les respectives estacions queden lluny de la parada de l'autobús, excepte la de Martorell –Enllaç (FFCC). Un problema d'aquest servei és l'escassa freqüència de pas (cada 30 minuts o superior), disminuint molt més els dissabtes i els festius respectivament. Per tant, és un servei amb insuficiències importants.

Una altra companyia és la dels Transports Generals d'Olesa (T.G.O.), que cobreix l'itinerari d'Esparreguera – Olesa de Montserrat, a través de la C-1414. En aquest cas s'utilitza el mateix horari durant tot l'any, amb una freqüència de pas d'una hora (8 del matí –21h de la nit) els dies laborables, i reduint-se els dissabtes i festius respectivament, amb freqüències de pas de cada 2, 3 i 4 hores. Aquest servei pretén millorar la comunicació amb la vila d'Olesa i amb els FFCC, amb connexió ràpida amb la ciutat de Manresa.

Finalment, de forma esporàdica al llarg del dia passa algun autobús de la companyia Alsina Graells, amb destinació Andorra o alguna altra destinació llunyana.

Economia

La població està ocupada pràcticament tota en els sectors de la indústria i dels serveis, amb un 46,08% i un 45,43%, respectivament. Tot i així, avui dia encara hi ha 200 persones que viuen de l'agricultura. En comparació amb el Baix Llobregat i Catalunya, Esparreguera presenta un major percentatge de població dedicada a activitats industrials (37,03% i 32,08% respectivament), en detriment dels serveis (54,16% i 57,73% respectivament, 1996).^[15]

Sector primari

Esparreguera ha estat, tradicionalment i fins a mitjan segle xix, un poble de règim agrícola basat en explotacions formades al voltant de masies de tradició mil·lenària. A partir d'ençà s'ha anat expandint el procés d'industrialització començat poc abans.

Els productes agrícoles tradicionals han estat, a més de les hortalisses, conreades al regadiu vora el Llobregat ja a la fi del segle xviii, les oliveres i la vinya, com ens reporten els viatgers de l'època. Els cereals també són un conreu tradicional i ja d'antic hi havia molins fariners. En l'actualitat l'agricultura té un paper secundari en l'economia. S'hi conreen hortalisses, vinyes i fruiters i els productes agrícoles, a més d'abastar el consum local, s'exporten a Barcelona.

Sector secundari

La industrialització s'inicia a mitjan segle xix, quan s'instal·laren importants fàbriques de filatures, la més important de les quals donaria lloc a la Colònia Sedó. La Colònia ha estat la causa de la moderna prosperitat de la població, però després de patir una important crisis va plegar el 1977. Al cap de poc temps va tancar la fàbrica de tovalloles de Muntaner i Font, i posteriorment, la Malla Color.

En l'actualitat la producció s'ha diversificat en nous sectors, com l'alimentari, els tallers mecànics, el químic, materials de construcció o ceràmiques.

Sector terciari

Al segle xx és documentat que hi havia a la vila paraires i teixidors de llana (que estaven agrupats en gremi i els obradors dels quals eren als vessants de la Gorgonçana). Al segle següent hi ha documentats, també, terrissers, que feien càntirs de color gris i càntirs decorats. El mercat, segons Orenci Valls, se celebrava des de la fi del segle xx, per privilegi atorgat pels Reis Catòlics, que també autoritzaren la celebració d'una fira anual. El mercat setmanal tingué una gran concurrència dels pobles veïns de la part alta del Baix Llobregat i de l'Anoia fins a la inauguració, el 1882, del ferrocarril de Martorell a Igualada. Des de llavors, els pagesos de la part de ponent es dirigeixen vers aquests altres mercats.

Com a empreses de serveis predominants hi ha les de transports i comunicacions (23,54%), de serveis personals (21,47%), hostaleria (16,95%) i comerç a l'engròs (16,76%) (any 2000). Pel que fa a les empreses de comerç al detall, predominen les dels productes alimentaris (32,95%, any 2000); i de roba i calçat (21,07%).

Cultura

Durant l'any, a Esparreguera es duen a terme un ampli ventall de festes, ja sigui als diferents nuclis o barriades o per a festejar alguna data important. A més la vila compta amb un ampli ventall d'entitats i associacions que realitzen molta activitat social i cultural.

Fires, festes i tradicions

Festivitat	Data dins del cicle de l'any
Cavalcada de Reis	5 de gener
Festes de Sant Antoni Abat (Tradicionals Tres Tombs)	Últim cap de setmana de gener
Festes de Santa Eulàlia	12 febrer
Carnestoltes	Febrer-març
Firapassió	Finals de febrer
La Passió d'Esparreguera	Març-abril-maig
Caramelles d'Esparreguera	Dissabte i diumenge de glòria
Aplec del Puig	Dilluns de Pasqua
Sant Jordi	23 d'abril
Revetlla de Sant Joan	23 de juny
Festa Major d'Esparreguera	Segon diumenge de juliol
Diada Nacional de Catalunya	11 de setembre
Fira del Vi	Mitjans d'octubre
Fira de Santa Llúcia	Mitjans de desembre
Mostra de pessebres	Finals de desembre

Cavalcada de Reis d'Esparreguera

La cavalcada de Reis d'Esparreguera és una representació centenària de l'arribada dels Reis d'Orient datada d'abans del 1910. Se celebra el 5 de gener a la vesprada. La representació consta de la rebuda dels Reis d'Orient per part de l'Alcalde amb la posterior entrega de la clau de la vila. Tot seguit es dona inici a la Cavalcada que acaba a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia on es fa l'adoració a l'infant Jesús i posteriorment la recepció de cartes. L'Ajuntament d'Esparreguera actualment és l'organitzador de la representació, amb la col·laboració d'un centenar de voluntaris i entitats locals.

Festes de Sant Antoni Abat (Tradicionals Tres Tombs d'Esparreguera)

Els Tres Tombs d'Esparreguera, fa més d'un centenar d'anys que són celebrats. L'entitat que actualment gestiona la festa és l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera, dels quals disposa de dues banderes, la més antiga datada del 1843. La festa antigament era possible gràcies a la col·laboració i l'esforç constants dels socis, funcionament que actualment encara es manté. Temps enrere, la majoria de la població era pagesa d'ofici i les famílies que treballaven a Can Sedó sovint tenien terres per conrear. Per això, no hi havia família que no tingués algun animal, tant per a les feines del camp com per al transport.

La festa en si, es desenvolupa al voltant de la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, el qual es fa una missa en el seu honor i es reparteix un panet beneït. Després els actes es traslladen a finals de mes, on hi ha la benedicció de les banderes, el ball del soci, la missa de difunts de l'Agrupació i els Tradicionals Tres Tombs.

La Passió d'Esparreguera

Durant deu sessions, en cap de setmana, de març fins al 3 de maig, s'hi representa La Passió, una obra de teatre popular amb molta anomenada. La Passió d'Esparreguera l'organització, la realització i els actors són gent del poble o sigui, tothom qui hi col·labora, aproximadament unes sis-centes persones, ho fan de manera amateur. El seu origen data del segle xvii. El text és del poeta Ramon Torruella i la música de Josep Borràs.

Caramelles d'Esparreguera

Les caramelles són unes cançons populars típiques que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. A Esparreguera es té constància d'aquesta tradició de mitjans del segle xix. Al llarg dels anys hi ha hagut diferents grups provinents de diverses entitats com el Patronat Parroquial, el Foc Nou, de la Passió, de l'Escola de Música, de la Colònia Sedó, etc. Actualment l'únic grup que encara realitza les Caramelles és el de la secció de la Passió d'Esparreguera.

Aquesta tradició consta d'una passejada el Dissabte de Glòria pel nucli de la vila, es comença a les cinc de la tarda i es va per diferents cases on es canten un parell de caramelles. A canvi les famílies obsequien amb vi bo i alguna galeta. Tot seguit, es fa el sopar de germanor i es va a cantar a la capella lateral de l'Església Parroquial de Santa Eulàlia un cop s'ha acabat la vetlla Pasqual. L'endemà, Diumenge de Glòria, és el torn dels infants, que dalt del camió es dirigeixen en diferents punts de la vila per cantar. Des de fa uns anys, el Dilluns de Pasqua, també es canten Caramelles a l'Aplec del Puig.

A l'any 2021 en total hi ha al repertori de l'entitat una cinquantena de caramelles, la majoria compostes pel mestre Josep Borràs.

Festa Major d'Esparreguera

La Festa Major d'Esparreguera se celebra el segon diumenge de juliol. L'origen de la festa rau en la celebració en honor a les solemnitats de la translació de Santa Eulàlia de Barcelona, deslligant-se així del seu martirologi i celebrant les festes patronals el segon diumenge de juliol. Aquest fet quedà reforçat pel dret reial de fira franca i l’aparició d’unes santes relíquies l’any 1742 concelebrades l'endemà de la translació.

La Festa Major, al llarg dels anys ha anat incorporant actes de caràcter tradicional, on cal destacar la Llagastada amb els diferents actes com el Cerca Gallines, el Correfoc i l'Ensierru; també compta amb trobades de Gegants, Bastoners i una diada Castellera. Com a colofó cal destacar la Cercavila el diumenge al matí en sortir d'ofici i des del 2011 la cercavila infantil el dilluns.

Efemèrides i curiositats culturals

• L'any 2005, la vila va ser declarada Capital de la Cultura Catalana

• La Biblioteca Beat Domènec Castellet va ser inaugurada l'octubre de 1937, i va tancar les portes el novembre de 2013. La Biblioteca Municipal L'Ateneu, una biblioteca pública que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals^[16] de la Diputació de Barcelona. L'edifici actual es va inaugurar el 5 de setembre de 2014.^[17][18][19]

• Esparreguera gaudeix d'una Federació d'Entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana, conformada pels Castellers d'Esparreguera, que són la colla castellera local, fundada l'any 1994; La Colla Bastonera del Montserratí fundada l'any 2005; la Colla de Diables d'Esparreguera, els Geganters d'Esparreguera i les Gitanes Montserratines. La Federació té seu a l'antic Escorxador Municipal.

• Lola, mostra de teatre alternatiu i de petit format, conegut també per Festival Lola o simplement el Lola, és un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a Esparreguera. Té per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramatúrgies. L'organització va a càrrec de la companyia Tramateatre i amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Esparreguera, la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.^[20]
• Tramateatre és una companyia de teatre amateur. Va ser guardonada l'any 1999 amb el Premi Rosa Moragas i Duran, d'Arts Escèniques i Cinema.^[21]

Fills i filles il·lustres

• Beat Domènec Castellet (1597-1628), misioner dominic a les Filipines i al Japó.
• Pau Duran (1582-1651), bisbe de la seu d'Urgell que combaté el bandolerisme.
• Mariano Ribas Elias (1730/1735-1800), metge militar que va fundar El Real Colegio de Cirugía de San Carlos a Madrid.
• Jaume Pascual Coromines (1736-1804), abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
• José Rives Major (1758-1842), metge que va participar en la reforma de la medicina.
• Manuel Codorniu Ferreras (1780-1857), metge militar, senador per Tarragona (1841) i diputat a Corts (1854)
• Lluís Sedó i Guichard (1873-1952), empresari i polític, president de la Cambra de Comerç de Barcelona.
• Pau Garriga i Marill (1842-1890), sacerdot i doctor en lleis i lletres que exercí de catedràtic al Seminari Conciliar de Barcelona. Va ser autor del mètode taquigràfic que porta el seu nom.
• Lola Lizaran^[22] i Merlos (1932-2003), actriu de teatre i televisió.
• Lluís Llongueras Batlle (1936-), perruquer i artista.
• Anna Lizaran i Merlos (1944-2013), actriu de teatre, cinema i televisió.
• Josep Moratalla i Claramunt (1958-), futbolista.
• Jordi Lardín Cruz (1973-), futbolista
• David Navarro Brugal (1983-), jugador de bàsquet.

Llocs d'interès

La vila d'Esparreguera presenta nombrosos llocs d'interès, molts d'ells catalogats com a Patrimoni Cultural de Catalunya:^[23]

• Església de Santa Eulàlia
• Ermita del Puig.
• Ermita de Sta.Margarida del Cairat
• Sant Salvador de les Espases
• Colònia Sedó.^[24]
• Can Comelles.
• La Puda de Montserrat
• Les Roques Blaves
• Can Pasqual
• Casa Castells
• Central Hidroelèctrica del Cairat
• Mercat municipal
• Barraques de vinya i pedra seca

A més de les restes de l'antic Castell d'Esparreguera i les nombroses masies que donaven caràcter al municipi de l'època medieval, com poden ser: Can Tobella, Can Castells, Can Comelles o Can Cordelles.

Teatres i equipaments culturals

El municipi gaudeix dels següents equipaments públics i privats on s'hi realitzen activitats de caràcter cultural:

• Teatret. Teatre privat de petit format amb aforament de 36 butaques.
• Teatre de la Passió d'Esparreguera. Aquest teatre privat gaudeix de dues sales, la gran amb un aforament superior a les 1.200 butaques i la Sala Petita amb un aforament de 120 butaques.
• Patronat Parroquial. Teatre privat amb un aforament d'unes 200 butaques.
• Antic Escorxador Municipal. Equipament cedit a la FEDE, la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana per tal de realitzar la seva activitat d'assaig, entre d'altres.

Classe pública de català

La Classe Pública d'Esparreguera és un acte públic, en forma de classe oberta a tots els públics que es duu a terme a Esparreguera, en el qual el Servei Local de Català d'Esparreguera, del Consorci per a la Normalització Lingüística, i la Regidoria de Política Lingüística de l'Ajuntament d'Esparreguera tracten de promoure un tema en concret relacionat amb la llengua catalana (ortografia,^[25] gramàtica^[26][27] i lèxic),^[28] normalment amb cert interès per al públic assistent, explicat de manera entenedora i pedagògica. L'activitat va començar l'any 2013 i se'n fa una edició anual amb un èxit de públic remarcable.^[29]

Paral·lelament, es pretén donar prestigi al català i mostrar públicament una classe de català per a adults.^{[cal citació]} Les temàtiques tractades sempre tenen un punt provocatiu per la dificultat que presenten per als aprenents de la llengua catalana, com ara els pronoms febles.^{[cal citació]} Igual que el Dictat Català d'Esparreguera, la Classe Pública d'Esparreguera és una creació de Marc Piera i Pallàs (Cornellà de Llobregat,1971), tècnic de normalització lingüística del Servei Local de Català d'Esparreguera, del Consorci per a la Normalització Lingüística, i la porta a terme sempre la tècnica de Normalització Lingüística Maria Romero i Marsal (Igualada, 1971).^{[cal citació]}

Referències

1. «Esparreguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Mapa del Patrimoni Local d'Esparreguera (memòria tècnica)». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 24 abril 2015].
3. «Memòria tècnica del Patrimoni Local d'Esparreguera», 01-11-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 24 abril 2015].
4. Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.2 (D-L). Albertí, 1969, p. 44. 
5. «Viles cremades. Ruta 1714». Arxivat de l'original el 2014-12-11. [Consulta: 5 juliol 2014].
6. «Estimacions de població vinculada Metodologia Esparreguera. Sèrie temporal.». [Consulta: 2 març 2015].
7. «Sitjà tornarà a ser l'alcalde d'Esparreguera després d'haver arribat a un acord amb CiU i ERC».
8. «Los pactos municipales enturbian las relaciones entre el PSC e IC Verds».
9. «Paca Fosalba, investida primera alcaldessa d'Esparreguera».
10. «Eduard Rivas, nou alcalde d'Esparreguera», 13-06-2015. Arxivat de l'original el 2021-02-01. [Consulta: 28 gener 2021].
11. «Eduard Rivas repeteix alcaldia a Esparreguera per majoria», 15-06-2019. [Consulta: 28 gener 2021].
12. 10216894718226302. «Juan Jurado és el nou alcalde d’Esparreguera», 04-09-2024. [Consulta: 6 setembre 2024].
13. «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits».
14. «Comunicat de premsa dels FGC».
15. «Memòria de la Diputació». Arxivat de l'original el 2016-03-04.
16. «Xarxa de Biblioteques Municipals. Qui som?». Diputació de Barcelona. [Consulta: 24 abril 2015].
17. «Salvador Esteve: «Amb la nova Biblioteca L'Ateneu, Esparreguera reforça el paper dinamitzador en la vida del municipi»». Diputació de Barcelona, 08-09-2014. [Consulta: 24 abril 2015].
18. «Inauguració de la Biblioteca Municipal L'Ateneu». Ajuntament d'Esparreguera, 08-09-2014. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 24 abril 2015].
19. «Esparreguera TV. Inauguració Biblioteca Municipal Ateneu». Youtube, 06-09-2014. [Consulta: 24 abril 2015].
20. «Del 16 d'octubre al 10 de desembre arriba la quarta edició del Lola». Ajuntament d'Esparreguera, 10-10-2006. [Consulta: 15 abril 2012].
21. «Tramateatre rep el Premi Rosa Moragas i Duran d'Arts Escèniques i Cinema». Arxivat de l'original el 2014-07-26. [Consulta: 1r abril 2012].
22. «Fallece la actriz Lola Lizarán a los 71 años víctima de un cáncer» (en castellà). [Consulta: 15 abril 2007].
23. «Patrimoni Cultural de Catalunya».
24. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 58. ISBN 84-393-5437-1. 
25. «Classe pública de la dièresi». Biblioteca Municipal L'Ateneu d'Esparreguera, 30-04-2014. Arxivat de l'original el 2020-09-29. [Consulta: 19 abril 2016].
26. «90 persones assisteixen a la Classe pública de pronoms febles». Ajuntament d'Esparreguera, 15-11-2012. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 19 abril 2016].
27. «90 persones assisteixen a la Classe pública de pronoms febles a Esparreguera». Consorci per a la Normalització Lingüística, 14-11-2012. Arxivat de l'original el 2016-04-27. [Consulta: 19 abril 2016].
28. «4a. Classe Pública d'Esparreguera “Apadrina una paraula”». Consorci per a la Normalització Lingüística, 20-04-2016. Arxivat de l'original el 2018-04-03. [Consulta: 19 abril 2016].
29. «130 persones assisteixen a la Classe Pública de la Dièresi a Esparreguera». Ajuntament d'Esparreguera, 16-05-2014. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 19 abril 2016].

Bibliografia

• AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA (1983), Esparreguera: cent anys d'història gràfica, 1880-1980
• ALERT i SORRIBAS, Mireia (2000), Esparreguera recull gràfic 1880-1965
• ARTIGAS JORBA, Lluís (1999), La Galeria Art 77 d'Esparreguera : cronologia d'una realitat, 1977-1980
• ARTIGAS JORBA, Lluís (2002), Annals de Santa Eulàlia: crònica històrica de l'església i parròquia d'Esparreguera
• ARTIGAS JORBA, Lluís (2002), De l'Armada Invencible al Papa Sixt Cinquè: una aproximació històrica a la Catalunya, Montserrat i la vila d'Esparreguera de la fi del segle xvi
• COBOS, J.M. (2021), Esparreguera 1931-1939, república, guerra, revolució i repressió
• COMISSIÓ D'HOMENATGE A.V.S.C.M. (1991), Documents i notes concernents a la vila i terme d'Esparreguera : versió original manuscrita editada en tres volums^{[Enllaç no actiu]}
• GILI i BAS, Enric (2019), El Temps a Esparreguera, dades enregistrades dels darrers cent anys
• HERNÁNDEZ i CARMONA, Àngel Manuel (2015), Els ponts d'Esparreguera
• L'ABANS. Recull gràfic Esparreguera 1880-1965. 2000. ISBN 84-95550-00-8
• PAULO i SABÀT, Paulo (1995), La Barca i altres mitjans de comunicació entre Esparraguera i Olesa^{[Enllaç no actiu]} 
• PUIG i JORBA, Josep (2016), Esparreguera capital de Catalunya durant 92 dies de l'any 1821
• RIERA i CAMPS, Xavier (2012), Les Pintures murals romàniques de Santa Maria del Puig (Esparreguera) : nova proposta d'interpretació^{[Enllaç no actiu]}
• RIERA i CAMPS, Xavier (2001), El Cantoral de Santa Maria del Puig de 1593 : manuscrit 755 de la Biblioteca del Monestir de Montserrat^{[Enllaç no actiu]}
• RIERA i CAMPS, Xavier (2004), Apunts d'història postal d'Esparraguera^{[Enllaç no actiu]}
• RUIZ LUIS, Manel; M. FERNÁNDEZ, Xavier. Fins al final! 1714. Chiado, 2014. ISBN 978-989-51-1439-9
• SUBIRANA i OLLÉ, Rafel (1959), Del meu arxiu: aplec d'anotacions. Sabadell
• SUBIRANA i OLLÉ, Rafel (1960), L'Art de la impremta a Esparraguera^{[Enllaç no actiu]} 
• SUBIRANA i OLLE, Rafel (1958), Gorgonsana-Esparagaria: publicacions d'arqueologia local i de descripció del terme; Costum i tradicions d'Esparreguera: estudis populars d'aficionat, pàg. 42.
• VALLS i BROQUETES, Orenci (1936), Topografia mèdica d'Esparreguera^{[Enllaç no actiu]}
• VALLS i BROQUETES, Orenci (1941), Orígenes históricos de Esparraguera y su comarca^{[Enllaç no actiu]}
• VALLS i BROQUETES, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme

Vegeu també

• Bassa de Can Cardús

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites

• Ajuntament d'Esparreguera
• «Esparreguera (080765)» Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Viccionari