Nardostachys jatamansi | |
---|---|
Estat de conservació | |
En perill crític | |
UICN | 50126627 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Dipsacales |
Família | Caprifoliaceae |
Gènere | Nardostachys |
Espècie | Nardostachys jatamansi DC., 1830 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Patrinia jatamansi |
Sinònims | |
Exautor | D.Don |
L'espicanard (Nardostachys jatamansi)[1][2] és una espècie de planta amb flors i l'única del gènere Nardostachys dins la família de les caprifoliàcies (Caprifoliaceae).[3] És una planta nativa de l'Himàlaia, ha estat utilitzada tradicionalment com a planta medicinal i per fabricar perfums.[4] Ha estat inclosa a la Llista Vermella de la UICN com a espècie en perill crític.[5]
També s'han recollit les variants lingüístiques espiga-nard i spignar.[2]
És una planta herbàcia erecta que pot atènyer una altura entre 10 i 60 cm d'altura. És pubescent, perenne i vivaç, amb un rizoma que fa entre 2,5 i 7 cm. Les fulles basals es presenten en roseta i fan entre 15 i 18 cm de llarg, mentre que les caulinars (les de les tiges) es disposen de manera oposada i fan uns 7 cm de llarg. Les flors tenen una corol·la de cinc pètals soldats per la paer inferior, normalment de color rosa-porpra, i agrupades en inflorescències terminals.[5]
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1825, sota el nom de Patrinia jatamansi, a l'obra Prodromus Florae Nepalensis, sive Enumeratio Vegetabilium, quae in Itinere per Nepaliam Proprie Dictam et Rgiones Conterminas, Ann. 1802-1803. Detexit atque legit D. D. Franciscus Hamilton del botànic escocès David Don (1799-1841).[6][7] Més tard, l'any 1832, el botànic suís Augustin Pyramus de Candolle va crear el gènere Nardostachys i hi va posar aquest tàxon, d'aquí el nou nom de Nardostachys jatamansi, amdós van ser publicats al volum setè de la seva obra Collection de mémoires pour servir à l'histoire du règne végétal et plus spécialement pour servir de complément à quelques parties du Prodromus regni vegetabilis.[8][9]