Esponja uretral

L'esponja uretral és un coixí esponjós de teixit, que es troba a la zona genital inferior de les dones, que s'assenta tant a l'os púbic com a la paret vaginal i envolta la uretra.

14. L'esponja uretral

Funcions

[modifica]

L'esponja uretral està formada per teixit erèctil, que durant l'excitació, s'infla amb sang, comprimint la uretra, ajudant, juntament amb el múscul pubococcígeo, a prevenir la micció durant l'activitat sexual.[cal citació]

Ejaculació femenina

[modifica]

A més, l'esponja uretral conté les glàndules de Skene, que poden estar implicades en l'ejaculació femenina.

Estimulació sexual

[modifica]

L'esponja uretral abasta les terminacions nervioses sensibles i es pot estimular a través de la paret frontal de la vagina. Algunes dones experimenten un plaer intens per l'estimulació de l'esponja uretral i altres troben la sensació irritant. L'esponja uretral envolta el nervi del clítoris, i com que els dos estan tan estretament interconnectats, l'estimulació del clítoris pot estimular les terminacions nervioses de l'esponja uretral i viceversa.[1] Algunes dones gaudeixen de la posició d'entrada posterior de les relacions sexuals per aquest motiu, perquè el penis sovint està inclinat lleugerament cap avall i pot estimular la paret frontal de la vagina i, al seu torn, l'esponja uretral.

Relació amb el punt G

[modifica]

L'esponja uretral és una zona on es pot trobar el punt G (punt de Gräfenberg).[1] Tot i que el punt G pot existir, diversos investigadors ho han posat en dubte. Un equip del King's College de Londres, elaborà l'estudi més gran sobre l'existència del punt G fins ara, i que va incloure 1.800 dones, però no va trobar cap prova que el punt G existís. Els autors de l'estudi van concloure que el "punt G" pot ser un producte de la imaginació de la gent, que ha estat fomentat per revistes, terapeutes sexuals i terapèutiques suggestionades.[2][3] Altres estudis, utilitzant ultrasons, han trobat proves fisiològiques del punt G en dones que declaren tenir orgasmes durant el coit.[4][5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Cornforth, Tracee. «The Clitoral Truth. Interview with author and sexologist Rebecca Chalker.». About.com, 17-07-2009. Arxivat de l'original el 3 desembre 2010. [Consulta: 21 abril 2010].
  2. ↑ «G-spot 'doesn't appear to exist'». BBC News, 04-01-2010.
  3. ↑ «The Journal of Sexual Medicine - Wiley Online Library». Wiley.com. Arxivat de l'original el 17 febrer 2009.
  4. ↑ See page 98 for the 2009 King's College London's findings on the G-spot and page 145 for ultrasound/physiological material with regard to the G-spot. Ashton Acton. Issues in Sexuality and Sexual Behavior Research: 2011 Edition. ScholarlyEditions, 2012. ISBN 978-1464966873. 
  5. ↑ J Sex Med, 5, 3, 2008, pàg. 610–8. DOI: 10.1111/j.1743-6109.2007.00739.x. PMID: 18221286.

Enllaços externs

[modifica]