Nom original | (sr) Стефан Урош III Дечански Немањић |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 1276 valor desconegut |
Mort | 11 novembre 1331 (Gregorià) (54/55 anys) Zvečan Fortress (Regne de Sèrbia (medieval)) |
Sepultura | Monestir de Visoki Dečani 42° 32′ 48″ N, 20° 15′ 58″ E / 42.5467°N,20.2661°E |
Rei | |
Dades personals | |
Religió | Església Ortodoxa Sèrbia |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Carrera militar | |
Conflicte | Battle of Velbazhd (en) Batalla de Nerodimlje (es) |
Enaltiment | |
Festivitat | 11 de novembre |
Família | |
Família | Casa de Nemanjić |
Cònjuge | Theodora Smilets of Bulgaria Maria Paleòloga |
Fills | Dušman Nemanjić () Theodora Smilets of Bulgaria Jelena Nemanjić Šubić () Maria Paleòloga Esteve Uroš IV de Sèrbia () Theodora Smilets of Bulgaria Simeon Uroš () Maria Paleòloga Theodora Nemanjić () Maria Paleòloga |
Pares | Esteve Uroš II de Sèrbia i Ana Terter |
Germans | Ana-Neda Stephen Constantine of Serbia |
Esteve Uroš III de Dečani (c. 1285- 1331) va accedir al tron de Sèrbia el 1322, després d'un exili manat pel seu pare i una guerra amb el seu germà. Ja des del poder va assassinar diversos membres de la seva família per poder mantenir-s'hi (de fet va morir també de forma violenta per intrigues del seu clan). Li va succeir el seu fill Esteve Dušan.
El creixent poder del Regne de Sèrbia des de finals del segle xiii va preocupar Bulgària i l'Imperi Romà d'Orient, que es van aliar contra Sèrbia el 1327.[1] El 1330 Esteve Uroš III de Dečani derrotà els búlgars a la batalla de Velbazhd, en la que l'emperador búlgar Miquel Xixman va morir,[2] i els búlgars van ser incapaços d'aturar l'avenç serbi cap a Macedònia. El seu regnat destaca per l'expansió sobre Bulgària i la construcció del monestir de Decanski que li dona el títol (un dels motius pel qual va ser reconegut com a sant per l'església ortodoxa.