Eta del Serpentari

Infotaula objecte astronòmicEta del Serpentari
Tipusestrella de navegació, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2IV-V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi3,3 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,42 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,966 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.730 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi36,91 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)99,17 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)40,13 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar23 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−2,4 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial5.500 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 10m 22.6869s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-16° 16' 30.3361''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,01[8] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat17 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Format per
eta Oph A (en) Tradueix
eta Oph B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Sabik dins de la constel·lació del Serpentari

Eta del Serpentari (η Ophiuchi) és un estel binari de la constel·lació del Serpentari que, tot i tenir la denominació de Bayer eta, és el segon més brillant de dita constel·lació després de Rasalhague (α Ophiuchi). Situat al sud de la constel·lació, la seva magnitud aparent és de +2,43. El component principal s'anomena Sabik, que és el nom tradicional del sistema; l'origen del seu nom no és clar: se sap que prové de l'àrab i es refereix a algú "que precedeix", "que ve davant".

A 84 anys llum de distància del sistema solar, Eta del Serpentari és una estrella binària amb els seus dos components similars, ambdues estrelles blanques de la seqüència principal. Eta del Serpentari A, amb una temperatura de 8.900 K, és 35 vegades més lluminosa que el Sol, mentre que Eta del Serpentari B, uns 300 K més freda que la seva companya, brilla com 21 sols. Les dues són més grans que el Sol; el radi de Eta del Serpentari A és 2,5 vegades més gran que el radi solar i el de Eta del Serpentari B 2,0 vegades més gran. La massa conjunta del sistema és de 4,8 masses solars.

L'inusual del sistema és la gran excentricitat orbital (e = 0,94), que fa que la seva separació oscil·li entre 2 ua i 65 ua amb un període orbital de 88 anys. Les pertorbacions gravitatòries en un sistema d'aquest tipus fan del tot impossible l'existència d'un sistema planetari.

Referències

[modifica]
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  6. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  7. Robert Rich «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 3-2003, pàg. 1598–1622. DOI: 10.1086/345972.
  8. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.

Bibliografia

[modifica]