Etelvina Villanueva Saavedra

Plantilla:Infotaula personaEtelvina Villanueva Saavedra
Biografia
Naixement8 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort1969 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
La Paz (Bolívia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, poetessa, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enDrets civils i polítics Modifica el valor a Wikidata

Etelvina Villanueva y Saavedra (1897–1969) va ser una poetessa i educadora boliviana.[1]

El 1923, María Sánchez Bustamante va organitzar el primer grup feminista de Bolívia, "El Ateneo Femenino", amb els objectius d'assolir la igualtat civil i política, així com afavorir el seu creixement artístic. Les membres signants de la Carta van ser artistes, periodistes, professores i escriptores, entre elles: Leticia Antezana d'Alberti, Elvira Benguria, Fidelia Corral de Sánchez, Marina Lijerón (que més tard es casaria amb Betachini), Julia Reyes Ortiz de Cañedo, Ema Alina Palfray, Emma Pérez de Carvajal, María Josefa Saavedra, Ana Rosa Tornero de Bilbao la Vieja i Ana Rosa Vásquez. Van organitzar el seu propi diari "Eco Femenino" ". Des dels seus inicis.[2]

A la dècada de 1930, va fundar un altre grup feminista important, la "Legión Femenina para la Educación Popular de Amèrica". Aquest grup buscava millorar l'estat de les dones, independentment de la classe social, a l'advocar per canvis en el codi legal.[3] Proporcionaven assistència als pobres i defensaven mares solteres i els seus fills.[4] Podien fer això perquè argumentaven que eren mares "naturals" i que això era una forma de maternitat, però a un nivell més alt i amb un nou terme, "maduresa social". A més d'això, l'organització va permetre que les dones bolivianes ingreséssin als debats feministes internacionals.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Mamani, Elías Blanco. «VILLANUEVA Y SAAVEDRA, Etelvina». A: Enciclopedia Gesta de Autores de la Literatura Boliviana (en castellà). Plural Editores, 2005, p. 202–203. ISBN 9990563624. 
  2. ↑ «De la prensa femenina y religiosa al periodismo de alta competitividad» (en castellà). La Patria [La Paz, Bolivia], 15-05-2011 [Consulta: 2 juliol 2015].
  3. ↑ Tétreault, Mary Ann. Women and Revolution in Africa, Asia, and the New World. Univ of South Carolina Press, 1994, p. 324. ISBN 1-57003-016-2. 
  4. ↑ Stephenson, Marcia. Gender and Modernity in Andean Bolivia. University of Texas Press, 1999, p. 27–28. ISBN 0-292-78698-0.