Els etesis (grec antic: ἐτησίαι, etēsiai, vents periòdics;[1] de vegades trobat en la forma llatina etesiae), meltemia (grec: μελτέμια; plural de μελτέμι meltemi) o meltem (en turc) són els vents forts i secs del mar Egeu, que bufen des de mitjan maig fins a mitjan setembre. Els etesis són una influència en el temps dominant a la conca de l'Egeu.
El mot prové de la paraula grega ἔτος etos "any",[2][3] que suggereix les fluctuacions anuals cícliques en què apareixen els vents. Els etesis s'han descrit des de l'antiguitat; els seus noms en turc i grec modern probablement són un manlleu de l'italià mal tempo ("mal temps").[4] Tot i que de vegades es considera un vent monsó, és sec i no es correspon amb un vent oposat a l'hivern. Tanmateix, els etesis es correlacionen llunyanament amb els monsons de l'estiu del subcontinent indi, en ser un comellar de baixes pressions cap a la regió del Mediterrani oriental que causa que els etesis bufin durant l'estiu.
Arriben a la màxima intensitat durant la tarda i acostumen a afluixar durant la nit, tot i que de vegades els vents duren dies sense parar. Vents similars bufen a les regions adriàtiques i jòniques. Els etesis són perillosos pels mariners, ja que poden aparèixer en bon temps sense previ avís, i arribar a 7–8 Beaufort.[5]