Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 60,069 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | C₂H₈N₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 0,91 g/cm³ (a 20 °C, líquid) |
Índex de refracció | 1,4565 (a 20 °C, 589 nm) |
PKa | 9,98 (a valor desconegut) |
Moment dipolar elèctric | 1,99 D |
Punt de fusió | 8,3 °C 10 °C 11,1 °C |
Punt d'ebullició | 116,1 °C (a 760 Torr) 117 °C (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 1,99 D |
Pressió de vapor | 11 mmHg (a 20 °C) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 2,5 vol% |
Límit superior d'explosivitat | 12 vol% |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 25 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
Punt d'inflamabilitat | 93 °F |
IDLH | 2.460 mg/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Identificador Kemler | 83 |
Altres | |
líquid inflamable de classe IC |
L'etilendiamina és el compost orgànic amb la fórmula C₂H₄(NH₂)₂. Es tracta d'un líquid incolor amb una olor similar a l'amoníac, i és una amina molt bàsica. És un bloc constructiu àmpliament utilitzat en síntesi química, amb aproximadament 500.000 tones produïdes el 1998. L'etilendiamina reacciona fàcilment amb la humitat a l'aire humit per produir una boira corrosiva, tòxica i irritant, a la qual fins i tot exposicions curtes poden causar greus danys a la salut. És el primer membre de les anomenades polietilè amines.[1][2][3]