Eugenia uruguayensis
 | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 163026867  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Myrtaceae |
| Gènere | Eugenia |
| Espècie | Eugenia uruguayensis Cambess., 1833 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Eugenia guabiju
|
.svg){kind=icon}
Eugenia uruguayensis és un arbre o arbust de 3 a 5 m d'altura, pertanyent a la família de les mirtàcies. És originari del sud de Brasil, nord de l'Argentina i l'Uruguai. Té la capçada densa, l'escorça amb taques i escamosa. És de fullatge persistent.
Descripció botànica
[modifica]Té fulles simples, peciolades, de 5-7 cm de llarg i 1,8-3 cm d'ample, de làmina coriàcia, simètriques, amb micròfils el·líptics; amb base i àpex aguts. El marge n'és sencer; el pecíol normal i marginal, glabre, de 5-7 mm de llarg i 1-1,5 mm d'ample. Té una vena paramarginal formada per arcs de venes de segona categoria, i una vena intramarginal formada pels traus de venes de tercera categoria, amb 10 a 14 parells de venes secundàries, que emergeixen irregularment en angle agut (45°-60º), corbades (a la base decurrents i, al centre-àpex sinuoses o rectes), espaiades de manera uniforme. Té àrees intercostals ben desenvolupades, amb una vena intersecundària (simple o composta). La venación de tercera i quarta categoria és reticulada a l'atzar. Les venes de tercera categoria emergeixen irregularment en angle recteobtús, i segueixen un curs sinuós. La venación de cinquena categoria és dicotomitzada. Té arèoles moderadament desenvolupades, i orientades a l'atzar. I vènules ramificades una o dues vegades.
Distribució i hàbitat
[modifica]Buenos Aires, Corrientes, Entre Ríos i Misiones; creix en muntanyes i selves marginals fins als 800 msnm. Habita també al Brasil, Paraguai i Uruguai.
Cultiu
[modifica]Vol molt de sol, i resisteix gelades lleus; les temperatures per sota dels -5 °C causen danys que poden ser fatals a les plantes joves. Creix entre el nivell del mar i els 1.000 msnm, en sòls de qualsevol tipus tret dels salins; resisteix bé les sequeres i les inundacions de curta durada. Es planta generalment amb llavor, que germina en el termini d'un mes, tot i que la seua viabilitat disminueix espectacularment a partir de les 4 setmanes de recol·lecció.
Usos
[modifica]Arbre d'ús medicinal. Amb les fulles es pot preparar una infusió de propietats diürètiques, digestives i antidiarreiques; la decocció de l'escorça en gàrgares s'empra per a les angines i altres afeccions de gola.
Taxonomia
[modifica]Eugenia uruguayensis la descrigué Jacques Cambessédès en Flora Brasiliae Meridionalis (quarta ed.) 2: 362. 1833.[1]
Eugenia: nom genèric atorgat en honor del príncep Eugeni de Savoia.[2]
Uruguayensis: epítet geogràfic que al·ludeix a la seua localització a Uruguai.
- Eugenia batucaryensis O. Berg
- Eugenia calycosema O. Berg
- Eugenia guabiju O. Berg
- Eugenia maschalantha O. Berg
- Eugenia opaca O. Berg
- Eugenia opaca var. brasiliensis O. Berg
- Eugenia opaca var. montevideensis O. Berg
- Luma calycosema (O. Berg) Herter
- Luma opaca (O. Berg) Herter
- Luma uruguayensis (Cambess.) Herter[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Eugenia uruguayensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 2 març 2013].
- ↑ Stearn, W. T.. Botanical Latin. Timber Press, 2004.
- ↑ Eugenia uruguayensis en PlantList.
Bibliografia
[modifica]- Morton, Julia F.. Fruits of warm climates. Miami: Creative Resource Systems, 1987.
- Cambessedes, J. 1832-1833. Myrtaceae. In:. Fl. Bras. Merid. (quarto ed.) 2: 277–381.
- Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. {{format ref}} https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Zuloaga, F.O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàleg de les Plantes Vasculars del Con Sud (Argentina, Sud de Brasil, Xile, Paraguai i Uruguai). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.