Eugène Burnouf

Plantilla:Infotaula personaEugène Burnouf
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1801 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 1852 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise, 59
Grave of Burnouf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Secrétaire perpétuel de l'Académie des inscriptions et belles-lettres (fr) Tradueix

← Charles Athanase Walckenaer – Joseph Naudet → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole des chartes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, indòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1832–1852) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de les Ciències de Torí (1836–)
Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1832–1852)
Acadèmia Bavaresa de Ciències
Société asiatique
Acadèmia Prussiana de les Ciències
Acadèmia de Ciències de Rússia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean-Pierre Abel-Rémusat i Antoine-Léonard Chézy Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRudolf von Roth Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
PareJean-Louis Burnouf Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eugène Burnouf, (París, 8 d'abril de 1801 - París, 28 de maig de 1852) fou un lingüista i indòleg francès, fundador de la Société Asiatique l'any 1822 i fill de Jean-Louis Burnouf.

Biografia

[modifica]

Va estudiar a l'École royale des chartes[1] abans de consagrar-se a l'estudi de les llengües orientals, tot suscitant un moviment d'estudis vèdics científics a França. Va ser professor de gramàtica general a l'École Normale Supérieure i va ser nomenat professor del Collège de France, on va ser titular de la càtedra de llengua i literatura sànscrites entre 1832 i 1852. Va ser elegit membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres l'any 1832. Les seues investigacions van ultrapassar àmpliament el marc del sànscrit, amb estudis principalment del pali i l'avèstic.

Eugène Burnouf és considerat un dels grans indòlegs francesos i el pare dels estudis sobre el budisme a Occident. També se li deuen, principalment, una traducció del Bhagavata Purana i la primera traducció del Sutra del Lotus, del sànscrit al francès, publicada l'any 1852.

La seua tomba es troba al cementiri del Père-Lachaise (59a Divisió, 3a línia, AJ, 13). Un carrer del 19è arrondissement de París porta el seu nom.

Era cosí germà d'Émile-Louis Burnouf. La seua filla Laure es va casar amb l'historiador Léopold Delisle.

Obres escollides

[modifica]
  • Assaig sobre el Pali (1826)
  • Vendidad Sade, un dels llibres de Zoroastre (1829-1843)
  • Comentari sobre el Yaçna, un dels llibres litúrgics dels parsis (1833-1835)
  • Memòria sobre les inscripcions cuneiformes (1838)
  • Bhagavata Purana o història poètica de Krishna (3 volumes, 1840-1847)
  • Introducció a la història del Budisme indi (1844; 1876)
  • Lotus de la bona llei (1852). Reedició : A. Maisonneuve, París, 1973.

Referències i notes

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugène Burnouf
  1. ↑ « Llista l'alumnes becaris de l'École royale des chartes » a la Bibliothèque de l'École des chartes, vol. 1, 1840, p 44