Eulychnia breviflora | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Cactaceae |
Subfamília | Cactoideae |
Gènere | Eulychnia Phil., 1860 |
Tipus taxonòmic | Eulychnia breviflora |
Eulychnia és un gènere amb dues espècies de cactus petits, natius del nord de Mèxic.
Les espècies del gènere Eulychnia creixen arbustives o com un arbre, se ramifiquen lliurement i de vegades tenen un tronc clar. Les tiges són rectes, ascendents o postrats i tenen de 9 a 16 costelles. Les arèoles estan cobertes de llana o pèl llarg. Les espines que en sorgeixen sovint són fortes i llargues.
Les flors són petites en forma de campana a embut, apareixen a la part superior del brot. Són de color blanc a vermell rosat i s'obren de dia i de nit. L'hipant i el tub floral molt curt estan coberts de pèls llanosos o espines eriçades i coberts d'escates.
Els fruits carnosos i esfèrics tenen escames o peluts i rarament són espinosos. Les llavors són en forma ovoide, de color negre o gris, són finament berrugoses.
Les espècies del gènere Eulychnia es distribueixen al llarg de la costa des del nord de Xile fins al sud del Perú. Rarament creixen a altituds superiors als 1000 metres.
El gènere va ser descrit per Rodulfo Amando Philippi i publicat a Florula Atacamensis seu Enumeriatio . . . 23, a l'any 1860.[1] L'espècie tipus és: Eulychnia breviflora.
Eulychnia: nom genèric derivat de les paraules grecs: "εὖ" (eu) = "bell" i "λύχνος" (lychnos) = "làmpada" al·ludint a que és com una "bella torxa".
N'hi ha 9 espècies acceptades:[2]