Europa del Sud-est

Europa del Sud-est

Tipus	regió geogràfica
Part de	Europa
Localitzat a l'entitat geogràfica	Europa
44° 20′ 00″ N, 23° 49′ 00″ E / 44.3333°N,23.8167°E / 44.3333; 23.8167
Format per	Macedònia del Nord Grècia

Europa del Sud-est o el sud-est d'Europa, és una subregió geogràfica del continent europeu, formada principalment per la regió dels Balcans i altres regions i arxipèlags dins la mateixa àrea. Hi ha definicions de la regió, sovint sobreposades o contradictòries, per les diverses consideracions polítiques, econòmiques, històriques, culturals i geogràfiques existents.

Els estats i territoris sobirans que s'hi inclouen són Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia (que alternativament sol situar-se també a l'Europa central), Grècia ( que sovint se situa en una regió més àmplia del sud d'Europa), Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord i Romania (ubicada sovint a l'Europa de l'Est), Sèrbia i la part europea de Turquia (també situades alternativament en la regió més àmplia del sud d'Europa, fins i tot també a l'Àsia occidental com a península d'Anatòlia). De vegades, Xipre (situada gairebé sempre a l'Àsia occidental), Hongria (situada sovint a Europa central), Moldàvia (situada més sovint a l'Europa de l'est) i Eslovènia (situada gairebé sempre a l'Europa central).

Les ciutats més grans de la regió són Istanbul, Atenes, Bucarest, Sofia i Belgrad.

El nom

El primer ús que es coneix del terme "sud-est d'Europa" va ser proposat per l'investigador austríac Johann Georg von Hahn (1811–1869) com un terme més ampli que els tradicionals Balcans^[1] Aquest concepte era basat en els límits de la península balcànica. Els països que contemplava l'any 2004 l'Istituto Geografico De Agostini com a països íntegrament dins de la regió dels Balcans són: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Montenegro i Macedònia del Nord.^[2] Però a partir de la dècada de 1990, en part per les connotacions històriques i polítiques negatives que requeien sobre del terme "Balcans",^[3] després dels conflictes militars dels anys noranta del s.XX a Iugoslàvia a la meitat part occidental de la regió, el terme sud-est d'Europa és va fer cada cop més popular.^[4][5]

Els límits

Les fronteres de tipus cultural d'Europa, d'acord amb el Comitè Permanent de Noms Geogràfics (Alemanya)^[6], mostra dues maneres diferents i alhora sobreposades en un mateix mapa.^[7] Es proposen dos conjunts de límits. El primer segueix les fronteres internacionals dels països actuals. El segon subdivideix i inclou alguns països en funció de criteris culturals.^[7] Els països següents estan inclosos a la classificació "Sud-est d'Europa" elaborada per aquesta associació:

• Albània
• Bòsnia i Hercegovina
• Bulgària
• Xipre
• Grècia
• Montenegro
• Moldàvia
• Macedònia del Nord
• Romania
• Sèrbia

En aquesta classificació, Croàcia, Hongria i Eslovènia s'inclouen a l'Europa Central, mentre que Turquia (Tràcia Oriental) es classifica fora del continent.

Referències

1. Hösch, Nehring, Sundhaussen (Hrsg.), Lexikon zur Geschichte Südosteuropas, S. 663, ISBN 3-8252-8270-8
2. Istituto Geografico De Agostini, L'Enciclopedia Geografica – Vol.I – Italia, 2004, Ed. De Agostini p.78
3. «balkanize,verb» (en anglès). www.merriam-webster.com, 2023. [Consulta: 2 octubre 2024].
4. Altić, Mirela Slukan (2011). "Hrvatska kao zapadni Balkan – geografska stvarnost ili nametnuti identitet?" [Croatia as a Part of the Western Balkans – Geographical Reality or Enforced Identity?]. Društvena Istraživanja (in Croatian). 20 (2): 401–413. doi:10.5559/di.20.2.06.
5. Bideleux, Robert; Ian Jeffries (2007). A history of Eastern Europe. Taylor & Francis. p. 37. ISBN 978-0-415-36627-4.
6. «Ständiger Ausschuss für geographische Namen» (en alemany). de.wikipedia, 2024. [Consulta: 3 octubre 2024].
7. «StAGN Web - Gliederung Europa». [Consulta: 2 octubre 2024].