Eurhinodelphinidae | |
---|---|
Esquelet de Xiphiacetus | |
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Superfamília | Eurhinodelphinoidea |
Família | Eurhinodelphinidae Abel, 1901 |
Gèneres | |
Els eurrinodelfínids (Eurhinodelphinidae) són una família extinta de cetacis odontocets que tingueren una distribució cosmopolita entre l'Oligocè superior i el Miocè superior. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, l'Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, l'Azerbaidjan, Bèlgica, Costa Rica, Egipte, Eslovàquia, Espanya (al Bosc d'en Juncosa, al municipi català de Gelida[2]), els Estats Units, França, Itàlia, el Japó, Malta, Moldàvia, Nova Zelanda, els Països Baixos, el Perú, Portugal, Suïssa i Turquia.[1]
Eren cetacis de mida mitjana-gran i dotats de crani telescòpic. El maxil·lar inferior era més curt que el superior. Tenien el coll flexible i les vèrtebres allargades.[3]