Eurínome
  | |
| Tipus | oceànide deïtat aquàtica |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Zeus |
| Cònjuge | Ofíon |
| Mare | Tetis |
| Pare | Ocèan |
| Fills | Eufròsine, Talia, Aglaia, Càrites i Asop |
| Altres | |
| Equivalent | Eurynome (en)  |
Eurínome[1] (en grec antic Εὐρυνόμη), va ser una de les deesses de la primera generació, filla d'Ocèan i de Tetis.
Abans que regnés Cronos, era sobirana, juntament amb Ofíon, de les faldes nevades de l'Olimp, i dels Titans. Cronos i Rea la van expulsar i van usurpar els trons d'Ofíon i d'ella mateixa. Ofíon i Eurínome es van refugiar al mar. Allà, acompanyada de Tetis, Eurínome va acollir Hefest quan aquest va ser precipitat de l'Olimp.
Unida a Zeus, va ser mare de les Càrites, Aglaia, Eufròsine i Talia, i també, segons algunes tradicions, del déu-riu Asop. Eurínome tenia consagrat un temple molt antic a la vora de Figàlia, un santuari que s'alçava entremig d'un bosc de xiprers. L'estàtua que representava Eurínome tenia la part de dalt amb aspecte de dona i de cintura en avall forma de peix.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 824. ISBN 9788441224223.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 187. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 89. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
Enllaços externs
[modifica]- Àmplia informació sobre Eurínome. (anglès)