Fitxa | |
---|---|
Direcció | Alan Parker |
Protagonistes | |
Director artístic | Richard Earl Jean-Michel Hugon |
Producció | Alan Parker Robert Stigwood Andrew G. Vajna |
Dissenyador de producció | Brian Morris |
Guió | Tim Rice (llibret del musical) Alan Parker Oliver Stone (guió) |
Música | Andrew Lloyd Webber |
Fotografia | Darius Khondji |
Muntatge | Gerry Hambling |
Vestuari | Penny Rose |
Productora | Hollywood Pictures i Cinergi Pictures |
Distribuïdor | Buena Vista Distribution i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1996 |
Durada | 135 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Buenos Aires, Budapest i Estudis Pinewood |
Color | en color |
Pressupost | 55.000.000 $ |
Recaptació | 141.000.000 $ |
Descripció | |
Basat en | Evita |
Gènere | biopic, drama, musical |
Lloc de la narració | Amèrica del Sud i Argentina |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor fotografia (1997) Oscar al millor muntatge (1997) Oscar a la millor direcció artística (1997) Oscar al millor so (1997)
|
Premis | |
Evita és una pel·lícula estatunidenca escrita, dirigida i produïda per Alan Parker l'any 1996. Es tracta d'una adaptació cinematogràfica del musical d'Andrew Lloyd Webber i Tim Rice, basat en la vida de María Eva Duarte de Perón, coneguda com a Evita.
Va rebre múltiples nominacions, i també l'Oscar a la millor cançó original, i els Globus d'Or a la millor pel·lícula musical, a la millor actriu de musical i a la millor cançó original.[1] Sobretot la cantant Madonna va sorprendre amb el seu paper d'Evita.[2]
Eva Durate (Evita) és una noia de províncies i infància difícil que, conduïda pels seus somnis, als anys 40 arriba a la capital argentina per a transformar-se en una actriu de segona categoria.[3] Va ascendir en l'escala social i finalment va arribar a ser la Primera Dama de l'Argentina en casar-se amb Juan Perón, el President del país, convertint-se en un mite. Des d'aquesta posició va arribar a tenir gran influència política i també va fer obra social; va gaudir de gran popularitat entre les masses (les classes obreres i els descamisados) i alhora va ser molt odiada per altres (les acomodades i els militars).[4]
La banda sonora va ser escrita per Andrew Lloyd Webber i suposa el dotzè disc de Madonna. Els temes són interpretats per ella mateixa, Antonio Banderas, Jonathan Pryce, i Jimmy Nail, entre d'altres. Es va presentar en dos discos:[5]