L'exorcisme és un ritual o litúrgia mitjançant el qual es pretén expulsar o destruir un ens sobrenatural que es considera que ha pres possessió o control de l'objecte físic o ésser viu.
Aquests ens, depenent de les creences dels implicats, poden ser dimonis, esperits malignes, bruixots, etc. L'objecte de la possessió pot ser una persona o animal, objectes i fins i tot llocs com pobles o cases (poltergeist). La possessió pot ser total o parcial.[1]
L'exorcisme és present en la major part de les grans religions, incloent-hi el cristianisme, el judaisme i l'islam.
Els exorcismes realitzats per l'Església catòlica són probablement els més coneguts, però al cor de qualsevol exorcisme hi ha la batalla duradora contra el mal.[2]
Segons el ritual romà hi ha quatre símptomes fonamentals, entre d'altres que tenen un valor similar:[3]
El ritual d'exorcisme catòlic inclou la repetició contínua d'oracions i ordres d'expulsió.[4]
El ritual d'exorcisme inclou la repetició contínua d'oracions i ordres d'expulsió i l'ús d'objectes que poden repel·lir l'ens, en aquest cas un dimoni, amb crucifixos, aigua beneïda, relíquies, entre d'altres.
L'exorcisme budista es basa principalment en la recitació de textos sagrats anomenats "Paritta". Alguns dels textos més importants inclouen:[5]
En algunes tradicions budistes, com el tantrisme, s'utilitzen visualitzacions de deïtats tàntriques i les seves mandales per a rituals d'exorcisme.
És important notar que la pràctica exacta pot variar segons la tradició i la regió dins el budisme. A més, alguns mestres budistes moderns poden abordar temes relacionats amb l'“alliberament” de la ment, encara que no sempre es refereixen explícitament com a “exorcisme”.
En resum, l'exorcisme budista se centra principalment en la recitació de textos sagrats i rituals específics, enfocant-se més a protegir contra influències negatives que no pas en accions físiques violentes.[5]
La possessió demoníaca no és un diagnòstic psiquiàtric o mèdic. Aquells que professen una creença en la possessió demoníaca de vegades han atribuït a la possessió els símptomes associats a malalties físiques o mentals, com la histèria, la mania, la psicosi, la síndrome de Tourette, l'epilèpsia, l'esquizofrènia o el trastorn dissociatiu de la identitat.[6]
Durant molts segles els atacs epilèptics han estat interpretats com a possessions demoníaques.
« | «Mestre, us he portat el meu fill, que té un esperit mut; i quan se n'apodera, el tira per terra i treu bromera i cruix de dents i es queda rígid. Ho he dit als vostres deixebles perquè l'expulsessin, però no han pogut» | » |
— Evangeli segons Marc (9,17) |