Tipus | avaluació de la salut i exàmen mèdic |
---|---|
Recursos externs | |
MedlinePlus | 002274 |
MeSH | D010808 |
UMLS CUI | C0031809 i C0031811 |
L'exploració física o examen físic és el conjunt de procediments o habilitats de la semiologia clínica que el metge duu a terme sobre el pacient després d'una correcta anamnesi en l'entrevista clínica, per obtenir un conjunt de dades objectives o signes que estiguin relacionats amb els símptomes que refereix el pacient.
Amb la suma d'aquestes dades d'anamnesi i d'exploració física, registrades dins la història clínica, es construeix un diagnòstic mèdic o judici clínic inicial a partir del qual se sol·liciten o no determinades exploracions complementàries, que confirmin el diagnòstic final d'una síndrome o malaltia.
Moltes vegades la simple exploració física, acompanyada d'una bona anamnesi, ajuda a establir un diagnòstic sense necessitat de proves clíniques o exploracions complementàries més complexes i costoses. El contacte físic entre facilita que es generi confiança entre el pacient i el personal mèdic.[1] L'exploració física o examen físic es pot fer per aparells o sistemes de forma general, o especialitzar-se més concretament en els símptomes que refereix el pacient en un determinat sistema o aparell.
Clàssicament l'exploració física és la percepció dels signes del pacient relacionats amb una síndrome o malaltia pels sentits del metge. Es compon de:
Són maniobres senzilles dutes a terme pel metge amb el suport d'instruments com una font de llum, un fonendoscopi, un esfigmomanòmetre, un martell de reflexos, etc.
Per a detectar alteracions en:
Estat de la pell, color, presència de lesions.
Forma, simetria, ús musculatura accessòria, retracció o bombament d'espais intercostals, elasticitat, expansió, mobilitat de la caixa toràcica, dolor, masses, percussió. Lesions, cicatrius, canvis de coloració.
L'examen físic abdominal es fa dividint l'abdomen en 9 quadrants i es comença per l'hipocondri esquerre en sentit antihorari. En cas que el pacient presenti dolor s'haurà començar pel costat oposat al dolor i la regió de dolor ha de ser l'última.
Coloració, polsos, dolor, sensibilitat, higiene. edemes, varius.
Escala de Tanner, hemorràgia, dolor, secrecions, inflamació, masses, higiene.
Hi ha una correspondència amb les especialitats segons l'aparell o sistema que s'explora.