Uricoechea el 1882 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 abril 1834 Bogotà (Colòmbia) |
Mort | 28 juliol 1880 (46 anys) Beirut (Líban) |
Formació | Universitat de Göttingen Escola de Medicina de Yale |
Activitat | |
Camp de treball | Castellà |
Ocupació | químic, historiador, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Lliure de Brussel·les |
Família | |
Pare | José María de Uricoechea |
Ezequiel Uricoechea (Bogotà, 10 d'abril de 1834 - Beirut, 28 de juliol de 1880) va ser un lingüista i científic colombià. Fou un dels pioners de la lingüística hispànica i es considera que va ser el primer científic colombià.
Ezequiel Uricoechea era el fill de José María Uricoechea, un dels herois de la guerra d'independència, i de Mariana Rodriguez y Moreno, la neta del reformador del sistema educatiu: Francisco Moreno y Escandón. Ezequiel Uricoechea va engegar els seus estudis de medicina a la Universitat Yale (Estats Units) i després a la Universitat de Gotinga a Alemanya. Durant 3 anys va viatjar per diverses universitats europees per a ampliar i millorar els seus coneixements en filologia, lingüística, humanisme i diverses altres ciències.
El 1857 Uricoechea va tornar a Colòmbia i va ingressar com a professor de química i mineralogia al Col·legi Major de Bogotà. Va fundar el 1875 la Societat de Naturalistes Colombians. El 1880 va emprendre un viatge a Àsia per mor d'aguditzar els seus coneixements sobre diversos dialectes àrabs, però caigué malalt a Damasc. Malgrat el seu trasllat a Beirut per a refer-se en salut va morir en aquella ciutat amb només 46 anys.[1]