Falcilla
La falcilla és un tipus de ganiveta utilitzada principalment pels sabaters per a retallar les vores de les soles de les sabates, en l'acció per exemple de posar mitges-soles. A part dels sabaters, també l'empren els boters (fabricants de botes).
Descripció
[modifica]La falcilla és una ganiveta lleugerament corba, que sol ser d'acer al carboni, amb el tall en biaix amb diferents angles, de 20° (treball fi) i 40° (treball més bast), cada perfil de ganiveta permet un atac diferent del cuir.[1] No té cap mena de mànec pròpiament dit, tan sols té un pseudo-mànec fet amb la mateixa planxa d'acer de la fulla, que té una forma còncava, per tal d'evitar que la fulla es doblegui durant el seu ús. Al final del que seria el mànec hi sol anar estampat el nom del fabricant, tanmateix, alguns sabaters el tapen envoltant-lo d'algun tipus de cinta per fer-lo més confortable.
Història
[modifica]
Les falcilles com objecte (no la paraula) comencen a aparèixer en el costumari humà a partir del moment en què es va haver de tallar cuiro (o algun altre material) una mica gruixut, i no es podia fer amb les dents; de fet el terme equivalent Francés «tranchet» també s'utilitza per a designar peces de roca tallada del paleolític, que tenien un tall -no polit- obtingut per un «cop de pedra» que separava una única gran ascla.[2]
En Corominas les té documentades les falcilles a l'edat mitjana al Rosselló i a la Catalunya Sud.[3] En certes professions van tenir molt d'èxit i van ser molt populars. Aquesta popularitat ha continuat fins als sabaters d'avui dia, encara que hi va entrar en decadència amb una lleugera disminució del seu ús a la dècada de 1950, amb l'arribada dels cúters i els serveis de "reparació de calçat ràpid". Entre els altres oficis que treballen el cuir i que utilitzen les mateixes eines, encara les empren els artesans fabricants de bosses, els fabricants de cinturons i els corretgers.[4]
Esmolada
[modifica]Les falcilles cal esmolar-les sovint, segons un procediment tant senzill com efectiu. El procés consta de les fases següents:
- Esmolada. Es fa amb una pedra d'esmolar fina, d'oli o d'aigua. Es tracta de deixar ben fi el cantell. Idealment es pot afinar amb una pedra o mola plana de diamant.
- Assentament del tall. Amb una eina d'acer molt dur, un xeire[5] (també n'hi ha de pedra), i amb la falcilla ben fixada en un cargol de banc: PRIMER es "netege" el caire de la superfície tallant. SEGON, es va fregant amb força sobre el cantell (endavant i enrere) fins a obtenir l'assentament de l'aresta, comprovant el nivell de tall de tant en tant.
Xifla
[modifica]Hi ha una variació de la falcilla anomenada xifla, que és una ganiveta utilitzada pels guanters i pels enquadernadors per aprimar les pells.[6]
Referències
[modifica]- ↑ falcilla a Optimot
- ↑ Inizan M.-L., Tixier J., Roche H., 1995, Préhistoire de la pierre taillée, 1-Terminologie et technologie, Plantilla:2e de recherches et d'études préhistoriques, éd. du Cercle de Recherches et d'Études Archéologiques, Valbonne, p. 87
- ↑ Joan Corominas. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions Catalanes, 1980, p. 853.
- ↑ DCVB: falcilla
- ↑ xeire a Optimot
- ↑ xifla a Optimot