Falcon Heavy

Infotaula vehicle espacialFalcon Heavy
Imatge
Informació general
Tipusmodel de vehicle Modifica el valor a Wikidata
FabricantSpaceX Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaplataforma de llançament 39A Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
1.420.788 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Alçada70 m Modifica el valor a Wikidata
Amplada12,2 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre3,66 m Modifica el valor a Wikidata

El Falcon Heavy és un vehicle de llançament superpesant reutilitzable que dissenya i fabrica SpaceX. El Falcon Heavy (conegut anteriorment com a Falcon 9 Heavy) és una variant del Falcon 9 i consisteix en un nucli reforçat de Falcon 9 amb dues primeres etapes de Falcon 9 addicionals com a impulsors adjunts.[1] Amb això s'aconsegueix que la càrrega màxima fins a una òrbita baixa (LEO) augmenti fins a 63,800 quilograms (140,700 lb), comparat amb els 22,800 quilograms (50,300 lb) del Falcon 9 full thrust. El Falcon Heavy té la capacitat de càrrega més alta de tots els vehicles de llançament operatius en l'actualitat, i la tercera comptant tots els coets històrics, per darrere del Saturn V americà i el soviètic Enérguia.

El Falcon Heavy es va pensar des del principi per portar humans a l'espai i havia de permetre missions tripulades cap a la Lluna o Mart, però el febrer de 2018, Musk va anunciar que no tenia previst sol·licitar el certificat per portar vols tripulats amb astronautes.[2] Està previst que el Falcon Heavy i els altres vehicles de la família Falcon se substitueixin per la Starship a principis de la dècada de 2020.[3]

SpaceX va llançar el Falcon Heavy el 6 de febrer de 2018 a tres quarts de 10 el vespre, hora catalana. El vol va ser un èxit.[4][5] La càrrega de prova del vol inaugural va ser l'esportiu Tesla d'Elon Musk, i un maniquí amb vestit espacial.[6][7] El següent llançament del Falcon Heavy està previst per a principis de 2019.[8] El segon llançament d'un Falcon Heavy va ser l'11 d'abril de 2019 i tots tres coets van tornar amb èxit a la Terra.[9] El tercer llançament també va tenir èxit el 25 de juny de 2019.

Història

[modifica]

La concepció d'un vehicle de llançament Falcon Heavy es va començar a discutir cap el 2004. SpaceX va fer públics els plans per al Falcon Heavy en una conferència de premsa a Washington DC l'abril de 2011, i s'esperava fer el primer vol de proves el 2013.[10] Al final, diversos factors van retardar el vol inaugural fins a 2018, entre ells dues anomalies en vehicles Falcon 9 que van requerir la dedicació de tots els recursos d'enginyeria a la seva anàlisi, i l'aturada durant molts mesos de les operacions de vol. Els reptes d'integració i estructurals de combinar tres nuclis Falcon 9 van ser molt més difícils que no s'esperava.[11] Elon Musk va afirmar públicament el juliol de 2017 que "Al final, va acabar sent molt més difícil de fer el Falcon Heavy que no ens pensàvem. ... De veritat, molt, molt més difícil que no ens pensàvem al principi. En això vam ser molt innocents".[12] Actualment, el vol inicial de proves es preveu per gener de 2018.[13]

SpaceX inaugurant les obres del complex 4E de la base de Vandenberg per construir la plataforma de llançament del Falcon Heavy, el juny de 2011

Concepte i finançament

[modifica]

Elon Musk va parlar en públic per primera vegada del Falcon Heavy en una notícia de setembre de 2005, referint-se a una petició d'un client de 18 mesos abans.[14] S'havien explorat diferents solucions que utilitzaven el Falcon 5 que estava previst, però l'única iteració fiable i que sortia a compte era la que utilitzava una primera etapa de 9 motors - el Falcon 9. En continuar avaluant les capacitats de l'hipotètic (en aquell moment) vehicle Falcon 9, es va arribar al concepte del Falcon 9 Heavy. El Falcon Heavy es desenvolupa amb capital privat. Cap govern no hi ha donat finançament per al seu desenvolupament.[15]

Disseny i desenvolupament

[modifica]

Com que el Falcon Heavy es basa en el fuselatge i els motors del Falcon 9, el primer vol de l'un depenia del desenvolupament de l'altre.

El 2008, SpaceX preveia el primer llançament del Falcon 9 per 2009, i el "Falcon 9 Heavy seria en un parell d'anys." Parlant a la conferència de 2008 de la Mars Society, Elon Musk també va dir que al cap de 2-3 anys, també seguiria una etapa superior amb hidrogen de combustible (en principi, 2013).[16]

Cap a l'abril de 2011, s'entenien millor les capacitats i el rendiment del vehicle Falcon 9 vehicle, i SpaceX ja havia completat amb èxit dues missions de demostració a òrbita baixa, una de les quals incloïa la re-ignició del motor de la segona etapa. El 5 d'abril de 2011, en una conferència de premsa, Elon Musk va afirmar que el Falcon Heavy "portaria més càrrega a òrbita o a velocitat d'escapament que cap més vehicle de la història, a banda dels coets lunars Saturn V […] i els Enérguia soviètics".[17] El 2015, SpaceX va anunciar una colla de canvis al Falcon Heavy, que s'havien treballat en paral·lel amb la millora del vehicle de llançament Falcon 9 v1.1.[18]

El 2011, esperant un augment de la demanda de les dues variants, SpaceX va anunciar plans per ampliar la capacitat de fabricació "perquè construïm per tenir capacitat de produir una primera etapa de Falcon 9 o un coet lateral de Falcon Heavy cada setmana, i una etapa superior cada dues setmanes".[17] El desembre de 2016, SpaceX va publicar una foto que mostrava la peça que uneix les etapes del Falcon Heavy a la seu de l'empresa de Hawthorne, Califòrnia.

Proves

[modifica]

El maig de 2013, es construïa una zona de proves parcialment soterrada al centre de desenvolupament i proves de coets de SpaceX de McGregor, a Texas, expressament per provar el nucli triple, i els vint-i-set motors del Falcon Heavy. No obstant, a McGregor no s'hi han fet proves del triple nucli. El maig de 2017, SpaceX va fer la primera prova de foc estàtica del nucli central a McGregor.[19][20] El setembre de 2017, ja s'hi havien completat les proves de foc estàtiques de tots tres nuclis de la primera etapa.[21]

El juliol de 2017, Musk va parlar públicament dels reptes de provar un vehicle de llançament complex com el Falcon Heavy de tres nuclis. Hi ha una gran part del nou disseny "que és impossible de veritat de provar a terra" i no es pot provar de veritat fins que no comencin les proves de vol.[12]

Vol inaugural

[modifica]
Representació gràfica dels retards en el projecte del Falcon Heavy

L'abril de 2011, Elon Musk preveia el primer llançament del Falcon Heavy des de la base aèria de Vandenberg de la Costa Oest el 2013.[17][22] SpaceX va fer adaptar el Complex de Llançament 4E de Vandenberg a les necessitats dels Falcon 9 i el Heavy. El primer llançament des del complex de llançament de la base aèria de Cap Canaveral, a la Costa Est estava planificat per finals de 2013 o 2014.[23]

En part degut a la fallada de SpaceX CRS-7 el mes de juny d'aquell any, el setembre SpaceX va replanificar el vol inaugural del Falcon Heavy per l'abril/maig de 2016,[24] però el febrer de 2016 el va tornar a posposar cap a finals de 2016. El vol havia d'enlairar-se des del complex de llançament 39A, que s'havia adaptat.[25][26] L'agost de 2016, el vol de demostració es va moure a principis de 2017,[27] després a l'estiu del mateix any,[28] a finals[29] i a gener de 2018.[30] Les missions següents també van tenir la seva planificació alterada de la mateixa manera.

Hi ha un programat un segon vol de demostració per 2018 per compte de la Força aèria dels Estats Units, anomenat STP-2, que consisteix en un grup de satèl·lits.[31] La primera missió comercial per arribar a una òrbita de transferència geoestacionària també està prevista per 2018 per a Arabsat.[32]

En una reunió de juliol de 2017 de Recerca i Desenvolupament de l'Estació Espacial Internacional, a Washington, DC, Musk va rebaixar les expectatives d'èxit del vol inaugural dient "hi ha força probabilitats que el vehicle no arribi a posar-se en òrbita" i "Espero que arribi prou lluny de la plataforma de llançament perquè no la faci malbé. Fins i tot això, ja ho consideraria una victòria, per ser franc".[12] Musk també va explicar que els reptes d'integració i estructurals de combinar 3 nuclis de Falcon 9 eren molt més difícils que no s'esperaven.[11][12]

El desembre de 2017, Elon Musk va piular que la càrrega de proves del llançament inaugural del Falcon Heavy seria el seu Tesla Roadster i que es llançaria a una òrbita al voltant del sol que el portaria fins a l'òrbita de Mart.[33][34] Durant els següents dies en va publicar fotos.[35] El 28 de desembre, el Falcon Heavy es va traslladar a la plataforma de llançament en preparació d'una prova de foc estàtica de tots 27 motors, que havia de tenir lloc el 6 de gener.[36] Segons els resultats de la prova, s'obriria una finestra preliminar de llançament el 15 de gener.[37] No obstant, degut al tancament del govern americà que va començar el 20 de gener, la prova i el llançament es van tornar a retardar.[38]

La prova de foc estàtic es va fer el 24 de gener de 2018.[39][40] Musk va confirmar via Twitter que la prova "era bona" i després va anunciar que el coet es llançaria el 6 de febrer.[41]

El 6 de febrer de 2018, després d'un retard de més de dues hores degut al fort vent,[42] el Falcon Heavy es va enlairar a 3 quarts de quatre EST (3 quarts de deu a Catalunya).[43] Els impulsors laterals van aterrar sense problemes al cap de pocs minuts.[44] En canvi, a l'impulsor central només es va engegar un dels tres motors que s'havien d'engegar a la baixada i va caure a l'aigua a prop del vaixell autònom a una velocitat de més de 480 km/h.[45][46]

Al principi, Elon Musk va dir per Tweeter que el Roadster s'havia passat de l'òrbita heliocèntrica que tenia prevista, i arribaria al cinturó d'asteroides. De fet, les observacions amb telescopi van mostrar que només passaria una mica per fora de l'òrbita de Mart a l'afeli.[47]

Disseny

[modifica]
D'esquerra a dreta, els Falcon 1, Falcon 9 v1.0, tres versions del Falcon 9 v1.1, tres versions del Falcon 9 v1.2 (Full Thrust), dos versions del Falcon 9 Block 5, i el Falcon Heavy

La configuració del Heavy consisteix en un Falcon 9 amb l'estructura reforçada com a component "central", amb dues primeres etapes de Falcon 9 addicionals que fan d'impulsors acoblats,[1] cosa que, conceptualment, és semblant al llançador EELV Delta IV Heavy i a les propostes per a l'Atlas V Heavy i l'Angara A5V rus. El Falcon Heavy tindrà més capacitat d'ascensió que qualsevol altre coet operatiu en l'actualitat, amb una càrrega útil de 64,000 quilograms (141,000 lb) fins a òrbita baixa i 16,800 quilograms (37,000 lb) fins a una òrbita d'injecció trans Mart.[48] El coet es va dissenyar per igualar o superar tots els requeriments actuals d'ús amb humans. Els marges de seguretat estructural estan per sobre del 40% de la càrrega de vol, més que el 25% d'altres coets.[49] El Falcon Heavy es va dissenyar des del principi per transportar humans a l'espai, i recuperaria la possibilitat d'enviar missions tripulades cap a la Lluna o Mart.[50] No obstant, amb el desenvolupament del nou coet BFR, és improbable que s'utilitzi el Falcon Heavy per enviar humans a Mart.

La primera etapa utilitza tres nuclis derivats del Falcon 9, cadascun dels quals estan equipat amb nou motors Merlin 1D. El Falcon Heavy té un empenyiment total a nivell del mar de 22.819 kN en el moment de l'enlairament, que prové dels 27 motors Merlin 1D, que puja fins a 24.681 kN a mesura que la nau surt de l'atmosfera.[50] L'etapa superior té un únic motor Merlin 1D modificat per funcionar en el buit, amb un empenyiment de 934 kN, una ràtio d'expansió de 117:1 i un temps d'encesa nominal de 397 segons. Per donar més fiabilitat en cas de re-encesa, el motor té dos encenedors pirofòrics redundants (Trietilaluminii - Trietilbor).[1] La peça entre etapes, que connecta l'etapa superior i la inferior del Falcon 9, és una estructura de material compòsit de fibra de carboni amb nucli d'alumini. La separació de les etapes utilitza unes pinces reutilitzables i un sistema d'empenta pneumàtica. Les parets i la cúpula del Falcon 9 estan fetes d'un aliatge d'alumini i liti. SpaceX utilitza un tanc fet completament amb soldadura per fricció-agitació. El tanc de la segona etapa del Falcon 9 és simplement una versió més curta del tanc de la primera etapa, i utilitza majoritàriament les mateixes tècniques de mecanització, materials i fabricació. Aquesta estratègia redueix costos de fabricació durant la producció del vehicle.[1]

Tots tres nuclis del Falcon Heavy tenen els motors disposats amb una forma estructural que SpaceX anomena Octaweb, pensada per facilitar el procés de fabricació,[51] i cada nucli tindrà quatre potes extensibles per aterrar.[52] Per controlar el descens per l'atmosfera dels impulsors i del nucli central, SpaceX utilitza petites aletes que es despleguen després de la separació.[53] Després que se separen els impulsors laterals, el motor central de cadascun d'ells queda encès durant alguns segons per controlar-ne la trajectòria i que se separi amb seguretat del coet.[52][54] Llavors es despleguen les potes mentre els impulsors tornen cap a la Terra, aterrant suaument a la superfície. El nucli central continua encès fins a la separació de l'etapa, moment en què se'n desplegaran les potes per tornar a aterrar. Les potes d'aterratge estan fetes de fibra de carboni, amb una graella d'alumini. Les quatre potes es repleguen al llarg dels costats de cada nucli durant l'enlairament, i després s'abaixen per aterrar.

Capacitat

[modifica]

El Falcon Heavy es classifica dins del rang de sistemes de llançament com a super heavy-lift segons la classificació de la NASA.[55]

El concepte inicial (Falcon 9-S9 2005) preveia càrregues de 24,750 quilograms (54,560 lb) a LEO, però l'abril de 2011 s'enfilava fins a 53,000 quilograms (117,000 lb)[56] amb càrregues a GTO de fins a 12,000 quilograms (26,000 lb).[57] Informes posteriors de 2011 projectaven càrregues superiors més enllà de LEO, com 19,000 quilograms (42,000 lb) a l'òrbita de transferència geoestacionària,[58] 16,000 quilograms (35,000 lb) a una trajectòria translunar, i 14,000 quilograms (31,000 lb) en una òrbita trans-marciana cap a Mart.[59][60]

A finals de 2013, SpaceX va apujar la càrrega a GTO projectada per al Falcon Heavy fins a 21,200 quilograms (46,700 lb).[61]

Fotografia de llarga exposició del llançament del Falcon Heavy el 25 de juny del 2019 on s'aprecia el desacoblament dels impulsors reutilitzables.

L'abril de 2017, la càrrega projectada a LEO per al Falcon Heavy va pujar de 54,400 quilograms (119,900 lb) a 63,800 quilograms (140,700 lb). La càrrega màxima s'aconsegueix quan el coet vola amb el perfil completament d'un sol ús, i no recupera cap dels tres impulsors de la primera etapa.[62]

Història de la capacitat de càrrega
Destinació Falcon Heavy Falcon 9
ago 2013
a abr 2016 		mai 2016
a mar 2017 		des d'abr 2017
LEO (28.5°) 53.000 kg 54.400 kg 63.800 kg 22.800 kg
GTO (27°) 21.200 kg 22.200 kg 26.700 kg 8.300 kg
GTO (27°) reutilitzable 6.400 kg 6.400 kg 8.000 kg 5.500 kg
Mart 13.200 kg 13.600 kg 16.800 kg 4.020 kg
Plutó - 2.900 kg 3.500 kg -

Compartició de propel·lent

[modifica]

El Falcon Heavy es va dissenyar amb una capacitat original de compartició de propel·lent, on els motors del nucli central reben combustible i comburent dels dos del costat, fins que els del costat estan pràcticament buits i a punt per a la primera separació.[63] Encenent tots els motors dels tres nuclis en el moment del llançament i fent-los funcionar a tot gas amb combustible provinent principalment dels impulsors laterals, aquests s'acaben més d'hora, permetent de separar-los abans, i deixant el nucli central amb la major part del seu propel·lent en el moment de la separació els impulsors.[64] El sistema de compartició de propel·lent, de malnom "etapes en espàrrec", prové d'un disseny d'impulsor proposat en un llibre sobre mecànica orbital de Tom Logsdon. Segons el llibre, un enginyer anomenat Ed Keith va inventar el terme "impulsor en tija d'espàrrec" per a vehicles de llançament que utilitzessin compartició de propel·lent.[65] Elon Musk ha afirmat que actualment no es planeja d'implementar-ho, almenys en la primera versió del Falcon Heavy.[66]

Els plans actuals són que l'impulsor central afluixi poc després de l'enlairament i torni a donar tot el gas després de la separació dels impulsors.[50]

Reutilització

[modifica]
Impulsors reutilitzables del Falcon Heavy aterrant a les zones d'aterratge 1 i 2 de Cap Canaveral el 6 de febrer del 2018, dia de la prova de demostració.

Encara que no estava previst en el disseny inicial del Falcon Heavy, SpaceX ha desenvolupat en paral·lel el sistema de coets reutilitzables, i hi ha la intenció de fer-ho extensible al Falcon Heavy, recuperant totes les parts del coet.

De bon principi, SpaceX havia expressat esperances que totes les etapes del coet acabarien sent reutilitzables.[67] Des de llavors, SpaceX ha demostrat unes quantes vegades recuperacions tant en terra com en mar de la primera etapa del Falcon 9 i han fet intents de recuperar el carenat superior.[68] Aquesta estratègia és especialment apropiada per al Falcon Heavy, on els dos nuclis exteriors se separen del coet molt abans en el pla de vol i per tant estan movent-se a una velocitat inferior en el moment de la primera separació.[69] Des de finals de 2013, totes les primeres etapes del Falcon 9 han portat instruments i equipació per fer una baixada controlada. Per al primer vol del Falcon Heavy, SpaceX està considerant de recuperar la segona etapa.[70]

SpaceX ha indicat que la càrrega del Falcon Heavy a òrbita de transferència geoestacionària (GTO) es reduirà degut a la tecnologia reutilitzable, però que volaria a un preu de llançament molt més baix. Amb reutilització total dels tres nuclis impulsors, la càrrega a GTO serà de 8,000 kg (18,000 lb). Si només els dos nuclis exteriors són reutilitzables mentre que el central és d'un sol ús, la càrrega a GTO serà aproximadament de 16,000 kg (35,000 lb)."[71] El Falcon 9 farà satèl·lits fins aproximadament 3,5 tones, amb reutilització total de l'etapa impulsora, i el Falcon Heavy farà satèl·lits de fins a 7 tones amb reutilització total de totes tres etapes impulsores", va dir en Musk, referint-se als tres Falcon 9 que comprenen la primera etapa del Falcon Heavy. També va dir que el Falcon Heavy podia doblar la seva capacitat a GTO "si, per exemple, anem a un sol ús del nucli central".

Preus del llançament

[modifica]

El maig de 2004, en una compareixença davant del Comitè del Senat dels Estats Units sobre Comerç, Ciència i Transport, Elon Musk va testificar, "els plans a llarg termini requereixen el desenvolupament d'un producte d'aixecament pesant, i fins i tot un de super-pesant, si hi ha demanda dels clients. Esperem que cada augment de mida tingui com a resultat un descens significatiu en el cost per lliura a òrbita. ... Al final, crec que és molt factible arribar als $500 per lliura, o menys".[72] Aquest objectiu de $1,100 per quilogram ($500/lb) afirmat per Musk és el 35% del cost més barat a LEO que s'havia calculat en un estudi cap a l'any 2000: el del Zenit rus, un vehicle de mitjana potència que podia portar 14,000 quilograms (30,000 lb) a LEO.[73]

El març de 2013, els preus de llançament del Falcon Heavy estaven per sota dels $2,200 per quilogram ($1,000/lb) a òrbita terrestre baixa quan el vehicle de llançament estava transportant el pes útil màxim.[74] Els preus publicats per al Falcon Heavy han anat variant al llarg dels anys, amb preus anunciats per les diferents versions del entre 80 i 125 milions de dòlars el 2011,[56] 83 a 128M el 2012,[57] 77 a 135M el 2013,[75] 85M per menys de 6,400 quilograms (14,100 lb) a GTO el 2014, i $90M fins a 8,000 quilograms (18,000 lb) a GTO el 2016 (sense preus publicats per pesos més elevats a GTO, ni per cap càrrega a LEO).[76] Els contractes de llançament reflecteixen típicament els preus de llançament en el moment que se signa el contracte.

Llançaments i càrregues

[modifica]
Vol № Data llançament Càrrega Client Preu Resultat Comentaris
1 6 de febrer de 2018,
20:45 UTC 		Esportiu Tesla d'Elon Musk SpaceX intern Èxit[77] Es va enviar a una òrbita heliocèntrica.[78]
2 11 d'abril de 2019
22:35 UTC[79] 		Arabsat-6A Arabsat no revelat[80] (preu de llista de 90 milions de dòlars) Èxit[81] Satèl·lit pesant de comunicacions per Aràbia Saudita[82] Els tres coets van aterrar amb èxit[83] però el coet central va caure posteriorment durant el transport a causa de la intensitat dels mars.[84] Està planificat que els dos coets laterals siguin reutilitzats en el llançament de STP-2.[85][86]
3 25 de juny de 2019[87] 6:30 UTC[88] USAF STP-2 DoD $165 milions[89] Èxit La missió va servir per al procés de certificació com a EELV per la Força Aèria dels Estats Units del Falcon Heavy.[90] Les càrregues secundàries inclouen LightSail,[91] amb el nanosatèl·lit Prox-1,[91] GPIM,[92][93][94] el Rellotge Atòmic de l'Espai Profund,[95] sis satèl·lits COSMIC-2,[96][97] i el satèl·lit ISAT.[98] Va reutilitzar amb èxit els impulsors del segon vol del Falcon Heavy.[99][85] L'impulsor central no va poder aterrar i va quedar destruiït en impactar a l'Oceà Atlàntic.[100]
4 Juliol de 2021[101] AFSPC-52 Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica 130 milions de dòlars Planificat El primer vol classificat del Falcon Heavy. El contracte fou atorgat a SpaceX per un preu d'un 40% menys del que costa un llançament típic d'un Delta IV Heavy.
– 1r trimestre de 2022[102] ViaSat-3[103] ViaSat-3 Viasat Planificat

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Falcon 9 Overview». SpaceX, 08-05-2010 [Consulta: 9 gener 2018]. Arxivat 2016-06-10 a Wayback Machine.
  2. ↑ «Elon Musk Says SpaceX's New Falcon Heavy Rocket Unlikely to Carry Astronauts». The Wall Street Journal [Consulta: 6 febrer 2018].
  3. ↑ Jeff Foust «Musk unveils revised version of giant interplanetary launch system». SpaceNews, 29-09-2017 [Consulta: 3 maig 2018].
  4. ↑ "SpaceX Falcon Heavy launch successful". CBS News. February 6, 2018.
  5. ↑ «Launch Calendar - SpaceFlight Insider». Arxivat de l'original el 21 de febrer 2018. [Consulta: 6 febrer 2018].
  6. ↑ Musk, Elon [@elonmusk]. «Falcon Heavy to launch next month from Apollo 11 pad at the Cape. Will have double thrust of next largest rocket. Guaranteed to be exciting, one way or another.», 01-12-2017.
  7. ↑ «Elon Musk's huge Falcon Heavy rocket set for launch». BBC, 06-02-2018 [Consulta: 6 febrer 2018].
  8. ↑ Pietrobon, Steven. «United States Commercial ELV Launch Manifest», 18-09-2018. [Consulta: 19 setembre 2018].
  9. ↑ SpaceX. «Arabsat-6A Mission», 10-08-2018. [Consulta: 11 abril 2019].
  10. ↑ Clark, Stephen «SpaceX enters the realm of heavy-lift rocketry». Spaceflight Now, 05-04-2011 [Consulta: 13 setembre 2017].
  11. ↑ 11,0 11,1 «SpaceX's Big New Rocket May Crash on 1st Flight, Elon Musk Says».
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Elon Musk (2017-07-19). Elon Musk, ISS R&D Conference (vídeo). ISS R&D Conference, Washington DC, USA. Dura 36:00–39:50. Consulta: 2017-09-13. «There is a lot of risk associated with the Falcon Heavy. There is a real good chance that the vehicle does not make it to orbit... I hope it makes far enough away from the pad that it does not cause pad damage. I would consider even that a win, to be honest. ... I think Falcon Heavy is going to be a great vehicle. There is just so much that is really impossible to test on the ground. We'll do our best. ... It actually ended up being way harder to do Falcon Heavy than we thought. At first it sounds real easy; you just stick two first stages on as strap-on boosters. How hard can that be? But then everything changes. [the loads change, aerodynamics totally change, tripled vibration and acoustics, you break the qualification levels on all the hardware, redesign the center core airframe, separation systems]... Really way, way more difficult than we originally thought. We were pretty naive about that. ... but optimized, it's 2 1/2 times the payload capability of Falcon 9.» 
  13. ↑ «Rocket Launch: NET January 2018 | SpaceX Falcon Heavy Inaugural Flight» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2017].
  14. ↑ «juny 2005 through September 2005 Update». SpaceX. Arxivat de l'original el 12 de juny 2019. [Consulta: 24 juny 2017].
  15. ↑ Boozer, R.D. «Rocket reusability: a driver of economic growth». The Space Review, 2014, 10-03-2014 [Consulta: 25 març 2014].
  16. ↑ «Transcript - Elon Musk on the future of SpaceX», 16-08-2008. Arxivat de l'original el 2017-03-15. [Consulta: 24 juny 2017].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «F9/Dragon: Preparing for ISS». SpaceX, 15-08-2011 [Consulta: 10 gener 2018]. Arxivat 15 de novembre 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 10 gener 2018].
  18. ↑ «SpaceX Aims To Debut New Version of Falcon 9 this Summer». Space News, 20-03-2015 [Consulta: 23 març 2015].
  19. ↑ «SpaceX proves Falcon Heavy is indeed a real rocket with a test firing». Ars Technica, 09-05-2017 [Consulta: 9 maig 2017].
  20. ↑ @SpaceX. «First static fire test of a Falcon Heavy center core completed at our McGregor, TX rocket development facility last week.» (en anglès), 09-05-2017.
  21. ↑ @SpaceX. «Falcon Heavy’s 3 first stage cores have all completed testing at our rocket development facility in McGregor, TX →» (en anglès), 01-09-2017.
  22. ↑ «US co. SpaceX to build heavy-lift, low-cost rocket». Reuters, 05-04-2011. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2011. [Consulta: 5 abril 2011].
  23. ↑ «SpaceX announces launch date for the world's most powerful rocket». SpaceX, 05-04-2011 [Consulta: 9 gener 2018]. Arxivat 28 de juliol 2017 a Wayback Machine.
  24. ↑ «First Falcon Heavy Launch Scheduled for Spring». Space News, 02-09-2015 [Consulta: 3 setembre 2015].
  25. ↑ «Launch Schedule». Spaceflight Now. Arxivat de l'original el 2016-01-01. [Consulta: 1r gener 2016].
  26. ↑ Foust, Jeff «SpaceX seeks to accelerate Falcon 9 production and launch rates this year». SpaceNews, 04-02-2016 [Consulta: 6 febrer 2016].
  27. ↑ Bergin, Chris «Pad hardware changes preview new era for Space Coast». NASA Spaceflight, 09-08-2016 [Consulta: 16 agost 2016].
  28. ↑ «SpaceX is pushing back the target launch date for its first Mars mission». Space.com, 17-02-2017 [Consulta: 19 febrer 2017].
  29. ↑ Clark, Stephen. «Launch schedule». SpaceFlight Now, 14-10-2017. [Consulta: 15 octubre 2017].
  30. ↑ «Debut of SpaceX’s Falcon Heavy rocket now planned early next year – Spaceflight Now» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2017].
  31. ↑ de Selding, Peter B. «SpaceX’s Shotwell: 1 Falcon Heavy demo this year; satellite broadband remains ‘on the side’». Space Intel Report, 26-06-2017 [Consulta: 27 juny 2017].
  32. ↑ «Arabsat contracts go to Lockheed Martin, Arianespace and SpaceX». Spaceflight Now. [Consulta: 5 maig 2015].
  33. ↑ «Elon Musk: On the Roadster to Mars». [Consulta: 7 desembre 2017].
  34. ↑ «Musk says Tesla car will fly on first Falcon Heavy launch - SpaceNews.com», 02-12-2017.
  35. ↑ «Elon Musk Shows Off Photos of a Tesla Roadster Getting Prepped to Go to Mars» (en anglès). , 22-12-2017 [Consulta: 23 desembre 2017].
  36. ↑ «Time-lapse video: Falcon Heavy goes vertical at launch pad 39A». , 28-12-2017 [Consulta: 28 desembre 2017].
  37. ↑ Chris Bergin. «Falcon Heavy preparing for Static Fire test», 30-12-2017. [Consulta: 3 gener 2018].
  38. ↑ Grush, Loren. «Shutdown means SpaceX can't test its Falcon Heavy rocket, creating further delays». The Verge, 22-01-2018. [Consulta: 22 gener 2018].
  39. ↑ «SpaceX performs crucial test fire of Falcon Heavy, potentially paving way for launch». The Verge [Consulta: 24 gener 2018].
  40. ↑ Kapatos, Dennis. «01/24/2018 – Historic Falcon 9 Heavy Test Fire!», 24-01-2018. [Consulta: 24 gener 2018].
  41. ↑ Elon Musk [@elonmusk]. «Aiming for first flight of Falcon Heavy on Feb 6 from Apollo launchpad 39A at Cape Kennedy. Easy viewing from the public causeway.», 27-01-2018.
  42. ↑ SpaceX [@SpaceX]. «Continue to monitor the upper level wind shear. New T-0 is 3:45 p.m. EST, 20:45 UTC.», 06-02-2018.
  43. ↑ Harwood, William «SpaceX Falcon Heavy launch puts on spectacular show in maiden flight». CBS News, 06-02-2018 [Consulta: 6 febrer 2018].
  44. ↑ Elon Musk [@elonmusk]. «Falcon Heavy side cores have landed at SpaceX’s Landing Zones 1 and 2.», 06-02-2018.
  45. ↑ «SpaceX Landed the Falcon Heavy's Two Boosters, But Its Core Clipped Its Drone Ship at 300 MPH». Gizmodo [Consulta: 7 febrer 2018].
  46. ↑ «The middle booster of SpaceX's Falcon Heavy rocket failed to land on its drone ship». The Verge [Consulta: 7 febrer 2018].
  47. ↑ «Elon Musk's Tesla overshot Mars' orbit, but it won't reach the asteroid belt as claimed». The Verge [Consulta: 27 febrer 2018].
  48. ↑ «Capabilities & Services». SpaceX. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2013. [Consulta: 21 agost 2017].
  49. ↑ «SpaceX Announces Launch Date for the World's Most Powerful Rocket». Spaceref.com. Arxivat de l'original el 2023-03-19. [Consulta: 10 abril 2011].
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 «Falcon Heavy». SpaceX. Arxivat de l'original el 2020-05-19. [Consulta: 5 abril 2017].
  51. ↑ «Octaweb». SpaceX News, 12-04-2013. Arxivat de l'original el 2017-07-03. [Consulta: 2 agost 2013].
  52. ↑ 52,0 52,1 «Landing Legs». SpaceX News, 12-04-2013. Arxivat de l'original el 2017-07-03. [Consulta: 2 agost 2013].
  53. ↑ «Falcon Heavy Rocket Launch and Booster Recovery Featured in Cool New SpaceX Animation». Universe Today, 27-01-2015. [Consulta: 12 febrer 2015].
  54. ↑ «DRAFT ENVIRONMENTAL IMPACT STATEMENT SPACEX TEXAS LAUNCH SITE. VOLUME I» ( PDF) (en anglès americà). Federal Aviation Administration, 01-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-07. [Consulta: 21 setembre 2022].
  55. ↑ «Seeking a Human Spaceflight Program Worthy of a Great Nation». NASA, 01-10-2009. Arxivat de l'original el 13 de desembre 2011. [Consulta: 24 juny 2017].
  56. ↑ 56,0 56,1 Clark, Stephen. «SpaceX enters the realm of heavy-lift rocketry». Spaceflight Now, 05-04-2011. [Consulta: 4 juny 2012].
  57. ↑ 57,0 57,1 «Space Exploration Technologies Corporation - Falcon Heavy». SpaceX, 03-12-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
  58. ↑ «SpaceX Brochure». Arxivat de l'original el 2010-01-07. [Consulta: 14 juny 2011].
  59. ↑ «SpaceX Press Conference». SpaceX. Arxivat de l'original el 2013-03-28. [Consulta: 16 abril 2011].
  60. ↑ «Feasibility of a Dragon-derived Mars lander for scientific and human-precursor investigations» (PDF). 8m.net, 31-10-2011. Arxivat de l'original el 2012-06-16. [Consulta: 14 maig 2012].
  61. ↑ «Capabilities & Services». SpaceX, 2013. Arxivat de l'original el 2013-10-07. [Consulta: 25 març 2014].
  62. ↑ «Capabilities & Services». SpaceX, 2017. Arxivat de l'original el 2013-10-07. [Consulta: 5 abril 2017].
  63. ↑ Strickland, John K., Jr. «The SpaceX Falcon Heavy Booster». National Space Society, 01-09-2011. Arxivat de l'original el 2015-07-08. [Consulta: 24 novembre 2012].
  64. ↑ «SpaceX Announces Launch Date for the World's Most Powerful Rocket». SpaceX, 05-04-2011. Arxivat de l'original el 2023-03-19. [Consulta: 5 abril 2011].
  65. ↑ Logsdon, Tom. Orbital Mechanics - Theory and Applications. Nova York: Wiley-Interscience, 1998. ISBN 978-0-471-14636-0 [Consulta: 24 juny 2017]. 
  66. ↑ Elon Musk [@elonmusk]. «"Does FH expendable performance include crossfeed?" "No cross feed. It would help performance, but is not needed for these numbers."», 01-05-2016.
  67. ↑ Chris Bergin. «Musk ambition: SpaceX aim for fully reusable Falcon 9». NASAspaceflight, 12-01-2009. [Consulta: 24 juny 2017].
  68. ↑ Stephen Clark. «SpaceX flies rocket for second time in historic test of cost-cutting technology». SpaceFlightNow, 31-03-2017. [Consulta: 24 juny 2017].
  69. ↑ Simberg, Rand «Elon Musk on SpaceX’s Reusable Rocket Plans». Popular Mechanics, 08-02-2012 [Consulta: 7 febrer 2012].
  70. ↑ Elon Musk [@elonmusk]. «"Considering trying to bring upper stage back on Falcon Heavy demo flight for full reusability. Odds of success low, but maybe worth a shot."», 31-03-2017.
  71. ↑ Svitak, Amy «Falcon 9 Performance: Mid-size GEO?». Aviation Week, 05-03-2013 [Consulta: 24 juny 2017]. Arxivat 2018-01-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-01-11. [Consulta: 13 gener 2018].
  72. ↑ Testimony of Elon Musk. «Space Shuttle and the Future of Space Launch Vehicles». U.S. Senate, 05-05-2004. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2021. [Consulta: 24 juny 2017].
  73. ↑ Sietzen, Frank, Jr. «Spacelift Washington: International Space Transportation Association Faltering; The myth of $10,000 per pound». SpaceRef, 18-03-2001. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2021. [Consulta: 24 juny 2017].
  74. ↑ Brian Wang. «Upgraded Spacex Falcon 9.1.1 will launch 25% more than old Falcon 9 and bring price down to $4109 per kilogram to LEO». NextBigFuture, 22-03-2013. [Consulta: 24 juny 2017].
  75. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2013-10-07. [Consulta: 28 setembre 2013].. Retrieved 2014-03-25.
  76. ↑ «Capabilities and Services», 03-05-2016. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2013. [Consulta: 13 gener 2018].
  77. ↑ Chang, Kenneth. «Falcon Heavy, in a Roar of Thunder, Carries SpaceX’s Ambition Into Orbit», 06-02-2018.
  78. ↑ Elon Musk [@elonmusk]. «Payload will be my midnight cherry Tesla Roadster playing Space Oddity. Destination is Mars orbit. Will be in deep space for a billion years or so if it doesn't blow up on ascent.», 01-12-2017.
  79. ↑ FOX. «Launch of SpaceX Falcon Heavy rocket pushed to Thursday». [Consulta: 11 abril 2019].
  80. ↑ Henry, Caleb. «Arabsat CEO: Falcon Heavy gives our satellite extra life» (en anglès americà), 11-04-2019. [Consulta: 17 desembre 2021].
  81. ↑ «SpaceX’s Falcon Heavy successful in commercial debut – Spaceflight Now». Spaceflight Now, 11-04-2019 [Consulta: 12 abril 2019].
  82. ↑ Foust, Jeff. «NASA looking to launch delayed space science missions in early 2019». Space News, 19-12-2018. [Consulta: 8 febrer 2018].
  83. ↑ «SpaceX Falcon Heavy launches Arabsat-6A – NASASpaceFlight.com». NASASpaceflight.com, 11-04-2019.
  84. ↑ «SpaceX: Falcon Heavy core booster lost to rough seas en route to Port Canaveral» (en anglès). Florida Today, 15-04-2019.
  85. ↑ 85,0 85,1 «Falcon Heavy and Starlink headline SpaceX's upcoming manifest – NASASpaceFlight.com» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2019].
  86. ↑ «SpaceX to Launch Falcon Heavy Rocket #Nasa @Kennedy Space Center, 5:35pm». YouTube. [Consulta: 18 abril 2019].
  87. ↑ «SpaceX Falcon Heavy launch with Arabsat reset for Tuesday».
  88. ↑ «Rocket Launch Viewing at Cape Canaveral: Where & How to Watch, View and See Atlas 5, Delta 4 & Falcon 9 Launches». Arxivat de l'original el 2016-02-09. [Consulta: 20 juny 2019].
  89. ↑ Clark, Stephen. «Rideshare mission for U.S. military confirmed as second Falcon Heavy launch – Spaceflight Now» (en anglès americà). [Consulta: 17 desembre 2021].
  90. ↑ «Solar Probe Plus, NASA's ‘Mission to the Fires of Hell,’ Trading Atlas 5 for Bigger Launch Vehicle». Space News, 24-07-2014 [Consulta: 25 juliol 2014].
  91. ↑ 91,0 91,1 «Lightsail». Planetary Society. [Consulta: 21 abril 2015].
  92. ↑ «About Green Propellant Infusion Mission (GPIM)». NASA, 2014. Arxivat de l'original el 2015-12-10. [Consulta: 26 febrer 2014].
  93. ↑ «Green Propellant Infusion Mission (GPIM)». Ball Aerospace, 2014. [Consulta: 26 febrer 2014].
  94. ↑ «The Green Propellant Infusion Mission (GPIM)» (PDF). Ball Aerospace & Technologies Corp., 01-03-2013. Arxivat de l'original el 2015-12-20. [Consulta: 26 febrer 2014].
  95. ↑ «Deep Space Atomic Clock». NASA's Jet Propulsion Laboratory, 27-04-2015 [Consulta: 28 octubre 2015].
  96. ↑ «SpaceX Awarded Two EELV-Class Missions From The United States Air Force». SpaceX, 05-12-2012. Arxivat de l'original el 16 d’agost 2013. [Consulta: 24 juny 2017].
  97. ↑ «FORMOSAT 7 / COSMIC-2». Gunter's Space Page. [Consulta: 24 juny 2017].
  98. ↑ «Falcon overloaded with knowledge – Falcon Heavy rocket under the Space Test Program 2 scheduled in October 2016». Spaceflights News. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2017. [Consulta: 24 juny 2017].
  99. ↑ Berger, Eric. «After government re-opened, SpaceX sought two Falcon Heavy permits», 29-01-2019. Arxivat de l'original el 1 febrer 2019. [Consulta: 2 febrer 2019].
  100. ↑ «Spacex, Falcon Heavy center core narrowly miss».
  101. ↑ «SpaceX planning launch of two Falcon Heavy missions in summer and fall». Spaceflight Now, 15-02-2021. [Consulta: 16 febrer 2021].
  102. ↑ «Viasat's strategy evolves with changing market conditions». SpaceNews, 05-02-2021. [Consulta: 17 febrer 2021].
  103. ↑ «Third Quarter Fiscal Year 2016 Results». ViaSat, 09-02-2016 [Consulta: 13 febrer 2016]. Arxivat 7 de febrer 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-02-07. [Consulta: 13 gener 2018].

Enllaços externs

[modifica]