Pteridium aquilinum | |
---|---|
Pteridium aquilinum subsp. aquilinum | |
Dades | |
Font de | bracken fern root (en) |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Polypodiopsida |
Ordre | Polypodiales |
Família | Dennstaedtiaceae |
Gènere | Pteridium |
Espècie | Pteridium aquilinum Kuhn, 1879 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Pteris aquilina |
La falguera aquilina o falaguera de Sant Joan (Pteridium aquilinum)[1] és una espècie de falguera anomenada aquilina per la semblança de la secció de la seva fulla amb una àguila de dos caps. Es freqüent als Països Catalans.[2]
Rizoma profund, llarg (fins a un metre) i gruixut, de color bru negrós; fulles coriàcies, de contorn amplament triangular, fulla pinnatisecta amb llargs pecíols. Fa de 40 cm a 2 m d'alt i emet espores de juny a setembre.
Espècie subcosmopolita absent en les zones seques o calcàries no descarbonatades per la pluja. A la península Ibèrica manca en gran part de la zona est. No s'hi fa a l'extrem nord d'Escandinàvia ni a Islàndia. Apareix també a parts del nord d'Àfrica.
Manca a Eivissa i a la major part del País Valencià i de Mallorca, es troba en la part silícia de Menorca. A Catalunya és pròpia de la Catalunya humida, en general del Llobregat al nord, però també més al sud, als Ports de Beseit. Arriba als 1.700 m d'altitud a Catalunya, als 1.600 al País Valencià i als 1.000 a la Serra de Tramuntana de Mallorca.