Falquet de Romans

Plantilla:Infotaula personaFalquet de Romans
Imatge
BnF ms. 854 fol. 189v, cançoner I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Rumans d'Isèra (França) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: c84fdd40-024b-40ca-8d70-8f8cd77769ce Modifica el valor a Wikidata

Falquet de Romans[1] (fl....1215-1233 ...) fou un trobador occità. Se'n conserven quinze composicions.

Vida

[modifica]

Falquet apareix en documents d'arxiu de 1233 referents a Provença. Es conserva també una vida que indica que era originari del Vienès, de la ciutat de Romans, que era bon joglar i que havia estat ben acollit per la "bona gent" i que havia et sirventesos joglarescs elogiant els dignes i criticant els malvats.[2]

Pel que fa a les dates, es poden fixar a partir de la poesia que li envià el trouvère Hugues de Berzé que ja era mort el 1220 i els esmentats documents d'arxiu. En la poesia d'Hugues de Berzé el convida a participar en una croada a ultramar i deixa entreveure que els dos ja no són joves i han d'aprofitar per esmenar la vida poc ordenada que han dut fins llavors.[3]

Segons es desprèn d'algunes de les seves composicions, passà alguns anys al nord d'Itàlia (de 1220 a 1225). Els editors situen l'intercanvi de cobles amb Blacatz el 1226, de retorn en terra occitana. Però la cançó de croada és escrita el 1228 a Itàlia altre cop.

Obra

[modifica]

Es conserven quinze composicions de Falquet de Romans. De temàtica i forma variades. També es conserva un salut d'amor d'aproximadament 250 versos (Domna, eu pren comjat de vos).

En algunes peces fa al·lusió a personatges diversos de la literatura de l'època: ja sigui Tristany i Isolda, el roman de Renart o cançons de gesta com el Raoul de Cambrai.

La poesia més famosa és l'alba religiosa, l'autoria de la qual s'ha disputat amb Folquet de Marsella; cada estrofa d'aquesta peça acaba amb un refranh: La nuech vai e'l jorns ve / ab clar cel e sere / e l'alba no·s rete / ans ven belh'e complia ("La nit se'n va i ve el dia, amb el cel clar i serè, i l'alba no triga sinó que ve bella i complida"). En les albes religioses la nit representa el pecat i l'alba o el dia és desitjada com a símbol de la gràcia de Déu.

Cançons

[modifica]
  • (156,3)[4] Cantar vuoill amorosamen
  • (156,5) Ieu no mudaria
  • (156,8) Ma bella dompna, per vos dei esser gais

Cobles

[modifica]
  • (156,1) Aissi com la clara 'stela (cobla en resposta al comte de Biandrate; 181,1 Pois vezem qu'el tond e pela)
  • (156,4) En chantan voill qe⋅m digatz (intercanvi de cobles amb Blacatz)
  • (156,9) Nicolet, gran malenansa (intercanvi de cobles amb Nicoletto da Torino)

Sirventès-cançó

[modifica]
  • (156,2) Aucel no truob chantan
  • (156,14) Una chanso sirventes

Sirventès

[modifica]
  • (156,6) Far vuoill un nou sirventes
  • (156,11) Quan cuit chantar, eu plaing e plor

Cançó religiosa

[modifica]
  • (156,10) Quan ben mi soi perpensatz
  • (156,12a) Senher Dieu, que fezist Adam

Cançó de croada

[modifica]
  • (156,12) Quan lo dous temps ven e vay la freydors

Alba religiosa

[modifica]
  • (156,15) Vers Dieus, el vostre nom e de sancta Maria

Referències

[modifica]
  1. ↑ El nom es troba també escrit Folquet, sobretot en els cançoners, ja que aquest darrer nom era més freqüent i portat per altres trobadors. Però en els documents d'arxiu apareix sempre amb -a-. Això ha fet també que algunes peces siguin d'atribució dubtosa entre Falquet de Romans i Folquet de Marsella.
  2. ↑ El text de la vida es troba també en Riquer, Los trovadores, p. 1217
  3. ↑ La primera estrofa d'aquest poema, en francès, es troba també en Riquer, Los trovadores, p. 1216
  4. ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia

[modifica]

Edicions

[modifica]
  • R. Arveiller / G. Gouiran, L'œuvre de Falquet de Romans, Aix-en-Provence, 1987
  • R. Zenker, Die Gedichte des Folquet von Romans, Halle, 1896

Repertoris

[modifica]
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 329
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Falquet de Romans és el número PC 156]
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 270-271 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatura del cançoner I]

Vegeu també

[modifica]

Llista de trobadors i trobairitz

Enllaços externs

[modifica]