En informàtica, el terme falsa alarma[1] (anglès: hoax) designa una informació falsa que té la finalitat de crear confusió entre la gent que el rep. Normalment és distribuït en cadena pels seus successius receptors pel seu contingut colpidor, el qual sembla provenir d'una font seriosa i fiable o perquè el mateix missatge demana ser reenviat. La majoria d'aquestes històries fan referència a nous virus informàtics. L'únic objectiu d'aquests missatges és difondre's fent servir la bona fe dels usuaris de correu electrònic.
A diferència del frau, el qual té normalment una o diverses víctimes i és comès amb propòsits delictius i de lucre il·lícit, la falsa alarma té per objectiu ser divulgada de manera massiva fent ús d'Internet i no acostuma a tenir finalitats lucratives, o, en tot cas, no és aquest el seu objectiu primari. Normalment és distribuït en cadena pels seus successius receptors a causa del seu contingut punyent, que sembla provenir d'una font seriosa i fiable o perquè el mateix missatge demana de ser reenviat.[2]
Les persones que creen hoax solen tenir algun dels següents objectius: captar adreces de correu (per enviar spam, virus, missatges amb phishing o enganys a gran escala); enganyar el destinatari perquè reveli la seva contrasenya o accepti un arxiu de malware o finalment confondre l'opinió pública.
És un missatge de correu electrònic amb contingut fals o enganyós i atraient. Normalment és distribuït en cadena pels seus successius receptors a causa del seu contingut impactant que sembla provenir d'una font seriosa i fiable, o perquè el mateix missatge demana ser reexpedit.[3]
Les persones que creen falses alarmes solen tenir com a objectiu captar indirectament adreces de correu electrònic (per enviar correu massiu, virus, missatges amb suplantació d'identitat, o més falses alarmes a gran escala), o també enganyar al destinatari perquè reveli la seva contrasenya o accepti un arxiu de malware, o també d'alguna manera confondre o manipular l'opinió pública de la societat.
Bàsicament, les falses alarmes poden ser alertes sobre virus incurables;[4] falàcies sobre persones, institucions o empreses, missatges de temàtica religiosa;[5] cadenas de solidaridad;[6] cadenes de la sort;[7] mètodes per fer-se milionari;[8] regals de grans companyies;[9] llegendes urbanes;[10] i altres cadenes.[11]
L'Associació d'Internautes, grup independent d'internautes en pro dels drets dels usuaris d'Internet, ha realitzat un estudi independent a 3.129 internautes,[12] demostrant que el 70% no saben distingir entre una notícia veritable, un rumor, o una falsa alarma.
Algunes de les pautes per reconèixer si certa información és un hoax o no, són:[13][14]