Fanni Kaplan

Plantilla:Infotaula personaFanni Efímovna Kaplan
Фа́нни Ефи́мовна Капла́н

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Фанни Ефимовна Каплан Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Фейга Хаимовна Ройтблат Modifica el valor a Wikidata
10 febrer 1890 Modifica el valor a Wikidata
Novichi (Ucraïna) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1918 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, execució per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióterrorista, política Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialrevolucionari Modifica el valor a Wikidata
Influències

Fanni Efímovna Kaplan (rus: Фа́нни Ефи́мовна Капла́н), nascuda Feiga Khaimovna Roitblat (o Rojtman) (rus: Фейга Хаимовна Ройтблат), (Novitxi, Ucraïna, 10 de febrer de 1880 - Moscou, 3 de setembre de 1918) fou una activista política jueva ucraïnesa, militant del Partit Socialrevolucionari rus, executada després de l'intent d'assassinat a Lenin.

Temptativa d'assassinat de Lenin

[modifica]

En el context de la Guerra Civil Russa, els socialistes revolucionaris organitzen una temptativa d'assassinat de Lenin, el 30 d'agost de 1918.

Lenin visitava aquell dia la fàbrica de Mikhelson (rus: завод Михельсона) de Moscou. Quan va abandonar l'edifici per anar a buscar el seu vehicle, Fanni Kaplan el va interpel·lar. Quan Lenin es va girar cap a ella, li va disparar tres trets. Una de les bales va passar a través de l'abric de Lenin; les altres dues li van tocar l'espatlla esquerra i el pulmó. Lenin tornà a les seves habitacions del Kremlin. Com que temia un altre atemptat contra ell, es negà a deixar la seguretat del Kremlin per fer-se guarir. Els metges arribats per tenir-ne cura van ser incapaços de retirar les bales fora d'un hospital. Tanmateix, va sobreviure.

Kaplan va ser arrestada i va ser interrogada per la Txekà. Va declarar:

« Em dic Fanni Kaplan. He disparat a Lenin avui. Ho he fet voluntàriament. No diré d'on prové el revòlver. Estava resolta a matar Lenin des de fa molt de temps. El considero com un traïdor a la Revolució. He estat exiliada a Akatui per haver participat en la temptativa d'assassinat del tsar a Kíev. He passat allà set anys de treball dur. He estat alliberada després de la Revolució. Estava a favor de l'assemblea constituent i ho estic sempre. »

Va ser Borís Sàvinkov qui li va proporcionar l'arma.[1]

Va ser executada sense judici el 3 de setembre de 1918. Alguns dies més tard, Grigori Petrovski, comissari del poble a l'interior, fomentà les execucions i declarà: «Ja és hora de posar fi a tota aquesta tovor i a aquest sentimentalisme».[2] El 5 de setembre, el Consell dels comissaris del poble publica el decret que oficialitza el Terror Roig.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanni Kaplan
  1. ↑ Thomas Masaryk, Alain Soubigou, Fayard, 2002, pàg. 234.
  2. ↑ Història-Geografia al web: el terror roig