Fastos

*Fastos*
	;
Tipus	obra literària
Autor	Ovidi
Llengua	llatí clàssic
Publicació	Imperi Romà
Creació	segle I (<17 dC)
Gènere	poema èpic

Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi). La seva data de publicació va ser entorn de l'any 12.

En aquesta obra Ovidi tracta d'il·lustrar el calendari romà, explicant l'origen dels noms dels mesos, l'origen de les festes i les característiques astronòmiques de cada moment. A més de mites inclou algunes narracions històriques.

Context

L'obra s'enquadra dins de l'anomenada poesia didàctica, gènere dins el qual Ovidi ja havia compost Remedia amoris, Art d'estimar i Medicamina faciei. S'acostumen a considerar dos models en què es basen els Fastos:

Els Aetia («Orígens, causes») de Cal·límac, on l'autor explicava l'origen de ritus, llegendes, tradicions, noms i institucions de gran part de les regions mediterrànies.
L'obra de Properci, que ja es considerava a si mateix com un "Cal·límac romà" i va tractar d'explicar també l'origen de les tradicions i dels topònims.

Composició

Els Fastos es componen de sis llibres, cadascun d'ells dedicat als sis primers mesos de l'any. No obstant això, en l'any 8 l'emperador August va bandejar a Ovidi a causa de la seva obra Art d'estimar, i Fastos va quedar incompleta. Probablement, durant el seu exili Ovidi tenia intenció d'escriure els sis llibres que faltaven de la segona part de l'any, però, per motius que es desconeixen, no va poder publicar.

Cada un dels llibres comença amb l'explicació dels possibles orígens del nom del mes a què correspon, que Ovidi sol fer relatar a la divinitat que és considerada com la patrona del mes en qüestió:

Llibre	mes	Divinitat associada
I	Gener	Janus
II	Febrer	Terminus
III	Març	Mart
IV	Abril	Venus
V	Maig	Les Muses
VI	Juny	Juno i Juventus

Fonts

Ovidi va emprar per als Fastos diverses fonts gregues i romanes:

Els Fenòmens (Φαινόμενα) d'Arat: els va utilitzar per als temes relacionats amb l'astronomia.
Els Catasterismes (Kαταστερισμοί) de Eratòstenes: per astronomia i cronologia.
Diverses fonts gregues, per il·lustrar els relats de mites. Sempre busca d'identificar les divinitats romanes amb les divinitats gregues.
Cròniques oficials llatines a les que podia accedir a través dels arxius.
Les Antiquitates rerum humanarum et divinarum («Antiguitats de les coses humanes i divines»), de Varró.
Les Aitia, de Varró.^[1]

Referències

↑ Bickel, Ernst. Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos, 1987, p. 200, 358, 485, 489-490, 584. ISBN 8424908538.

Bibliografia

Publi Ovidi Nasó. Fastos, llibres I-III. Volum 267 de la Fundació Bernat Metge, 1991. ISBN 8472254984.
Publi Ovidi Nasó. Fastos, llibres IV-VI. Volum 303 de la Fundació Bernat Metge, 1991. ISBN 9788472254985.

Enllaços externs

Text a Google Books:
- Llibres I, II i III. (castellà)
- Llibres IV, V i VI. (català)

[1] Bickel, Ernst. Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos, 1987, p. 200, 358, 485, 489-490, 584. ISBN 8424908538.

[1]