Fatuix

Infotaula menjarFatuix
Característiques
País d'origenLíban, Jordània, Israel, Palestina, Síria, Turquia, Egipte i Iraq Modifica el valor a Wikidata
Data de creaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gastronomiacuina llevantina Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusamanida i amanida de pa Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsPita, tomàquet, enciam, rave, ceba, cogombre, suc de llimona, vinagre, oli d'oliva, julivert i sal Modifica el valor a Wikidata

El fatuix (àrab: فتوش, fattūx; turc: fettuş) és una amanida típica del Pròxim Orient que porta trossos de pa de pita torrats o fregits i hortalisses com ara tomàquet, rave i ceba.[1] És especialment popular en les societats del Llevant.[2][3] Forma part d'una família de plats coneguts com a fattat o ftut, que tenen en comú la base de pa de pita.[4][5][6]

Etimologia

[modifica]

El mot fatuix és una adaptació al català de l'ètim àrab فتوش, fattūx.[7][8] Al seu torn, el terme àrab deriva de فت, fatta, que significa ‘trencar’ o ‘trossejar’ (en referència al pa àrab porcionat),[6] amb el sufix diminutiu d'origen turc -ūx, present en diversos dialectes de l'àrab.[9][10] Antigament, a Palestina es coneixia també com a أبو مليح, Abū Mlīh.[11][12]

Origen

[modifica]

Es creu que l'origen del fatuix data de mitjan segle xix.[13] Segons conta la llegenda, el plat es va crear al Mont Líban durant el conflicte nacional del 1840, quan molts cristians es van refugiar a la ciutat de Zahlé, on els van acollir les famílies Dar Al Skaf (دارة آل السكاف, Dār Āl as-Skāf) i Al-Fattoush (آل فتوش, Āl Fattūx). Si bé els amfitrions els van oferir carn de vedella i d'au, els pròfugs van estimar-se més de no consumir-ne per a respectar el dejuni quaresmal. Per consegüent, els amos de la casa els van oferir amanida, que els convidats van començar a menjar amb pa. En veure-ho, un refugiat va riure i va afirmar sarcàsticament: «Guaita, Fattoush, els teus convidats mengen un plat nou, amanida amb pa!». Basant-se en això, el patriarca de l'Església Catòlica Melquita, Gregori II Youssef, va dir als seus correligionaris: «D'ara en endavant anomenarem aquest plat fatuix, i en menjarem quan fem dejuni».[14][12] Aquests esdeveniments van tenir lloc cap al final del Ramadà (el mes de dejuni per als musulmans) de l'any 1862 (segons el calendari islàmic, el 1278), amb la qual cosa es creu que la població de Zahlé hauria heretat el costum cristià de consumir fatuix durant el període d'abstinència. Encara en consumeixen en el segle xxi tant cristians com musulmans durant la Quaresma i el Ramadà, respectivament.[14]

Ingredients

[modifica]

Principalment combina els trossos de pa de pita torrats o fregits amb hortalisses fresques, sovint verdures de fulla o verdures en general, com ara tomàquet, enciam, rave, cogombre, pebrot i ceba.[15][4] Tots els ingredients han d'estar trossejats.[13] S'acostuma a condimentar amb sal i oli d'oliva, suc de llimona o vinagre, sumac, menta seca, julivert o melassa de magrana.[1][13][16] També es pot acompanyar d'hummus, segons la preferència del consumidor.[17]

Per la seva composició, es considera que forma part d'una família de plats coneguts com a fattat o ftut, que tenen en comú la base de pa de pita.[4][5][6] A més a més, ha estat comparat amb la panzanella italiana.[18]

Consum

[modifica]

Es menja a tot el Llevant i en països pròxims, és a dir, a Jordània, el Líban, Palestina, Israel, Síria, Turquia,[19] l'Iraq i Egipte.[20][18] Es pot prendre com a aperitiu,[20] en l'àpat del meze[19] o acompanyat de carn en el dinar o el sopar.[20]

Galeria

[modifica]
  • Fatuix jordà.
    Fatuix jordà.
  • Fatuix libanès.
    Fatuix libanès.
  • Fatuix palestí.
    Fatuix palestí.
  • Fatuix palestí.
    Fatuix palestí.
  • Fatuix sirià.
    Fatuix sirià.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «fatuix». A: Gran enciclopèdia catalana. Grup Enciclopèdia [Consulta: 16 novembre 2024]. 
  2. ↑ Hobby, Jeneen. Worldmark Encyclopedia of Cultures and Daily Life (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2009, p. 60. ISBN 9781414448909. 
  3. ↑ Edelstein, Sari. Food, Cuisine, and Cultural Competency for Culinary, Hospitality, and Nutrition Professionals (en anglès). Jones & Bartlett Publishers, 2010, p. 585. ISBN 9781449618117. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Wright, Clifford A. Little Foods of the Mediterranean: 500 Fabulous Recipes for Antipasti, Tapas, Hors d'Oeuvre, Meze, and More (en anglès). Harvard Common Press, 11 gener 2003, p. 241. ISBN 1-55832-227-2 [Consulta: 19 setembre 2009]. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Roden, Claudia. The New Book of Middle Eastern Food (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 24 desembre 2008, p. 74. ISBN 9780307558565. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Marks, Gil. «Fattoot/Ftut». A: Encyclopedia of Jewish Food (en anglès). Houghton Mifflin, 17 novembre 2010. ISBN 9780544186316 [Consulta: 16 novembre 2024]. 
  7. ↑ «Gastronomia àrab i japonesa en català: El Consell Supervisor del TERMCAT normalitza la terminologia bàsica de la cuina àrab i japonesa». Govern de Catalunya, 03-06-2004. [Consulta: 16 novembre 2024].
  8. ↑ «fatuix». A: Gran Diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia [Consulta: 16 novembre 2024]. 
  9. ↑ Kassis, Reem. «Fattoush (Chopped Vegetable and Pita Salad)» (en anglès). Serious Eats, 24-04-2024. [Consulta: 16 novembre 2024].
  10. ↑ «Fattoush Salad with Za'atar» (en anglès). My New Roots, 14-06-2011. [Consulta: 16 novembre 2024].
  11. ↑ اليوم, متابعة موقع الامارات. «#حكاية_ طبق .. قصة سلطة الفتوش في رمضان؟ - أخبار الموقع - متابعات - الإمارات اليوم» (en àrab). Emarat al-Youm. [Consulta: 8 novembre 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 «#حكاية_ طبق .. قصة سلطة الفتوش في رمضان؟» (en àrab). emaratalyoum.com, 10-06-2017. [Consulta: 22 febrer 2021].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Fatuix (Amanida verda amb pa torrat) - Damasc, Síria». Karakia. 3Cat, maig 2013. [Consulta: 16 novembre 2024].
  14. ↑ 14,0 14,1 «قصة الفتوش: طبق انتقل من موائد المسيحيين إلى المسلمين!» (en àrab). khiyam.com, 20-05-2018. [Consulta: 22 febrer 2021].
  15. ↑ George, Maria. Mediterranean Cuisine: Flavors for a Healthier You (en anglès). Christian Faith Publishing, 2019, p. 186. ISBN 978-1-64515-991-9. 
  16. ↑ García, Miriam. «Fatush: la ensalada verde y agridulce libanesa» (en castellà). El País, 30-08-2023. [Consulta: 16 novembre 2024].
  17. ↑ Johnson, Alex. «18 Traditional Lebanese Foods You’ll Love» (en anglès). Lebanese Village Reading, 19-11-2019. [Consulta: 16 novembre 2024].
  18. ↑ 18,0 18,1 Masiero, Gaia. «Fattoush libanese: una «panzanella» mediorientale» (en italià). Corriere della Sera, 05-09-2021. [Consulta: 16 novembre 2024].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Fattoush». A: The World's Best Bowl Food: Where to Find it and how to Make it (en anglès), març 2018, p. 80-81. ISBN 9781787019218 [Consulta: 16 novembre 2024]. 
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Viggiano, Brooke. «Dish of the Week: Fattoush» (en anglès). Houston Press, 01-08-2016. [Consulta: 16 novembre 2024].