Febre de les trinxeres

Plantilla:Infotaula malaltiaFebre de les trinxeres
Tipusbartonel·losi, malaltia bacteriana i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i medicina militar Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, cefalàlgia, artràlgia, miàlgia, debilitat muscular, hipersòmnia, somnolència, inflor, hepatomegàlia, esplenomegàlia, taquicàrdia, hipotensió arterial, diarrea, vòmit, signes de meningisme, exantema, limfadenopatia i bacillary angiomatosis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, anamnesi, hemograma, reacció en cadena de la polimerasa, ELISA, immunofluorescència i test de fixació del complement Modifica el valor a Wikidata
Tractamentantibiòtic, desintoxicació i analgèsic Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
doxiciclina, gentamicina, azitromicina i ceftriaxona Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenavector-borne transmission (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat perBartonella quintana Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111C11.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A79.079.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9083.1083.1 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB29814 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine230294 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014205 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet64694 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0040830 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11101 Modifica el valor a Wikidata
Conglomerats de bacteris (indicats per una fletxa) de la tinció de Warthin-Starry.

La febre de les trinxeres (també coneguda com a «febre dels cinc dies», febre quintana» (febris quintana en llatí), i « febre de Volínia»)[1][2] és una malaltia moderadament seriosa transmesa pel poll del cos. Va infectar exèrcits a Flandes, França, Polònia, Galítsia, Itàlia, Salònica, Macedònia, Mesopotàmia, Rússia i Egipte durant la Primera Guerra Mundial.[3][4]

Aquesta malaltia és causada pel bacteri Bartonella quintana (abans coneguda com a Rochalimea quintana i Rickettsia quintana), que es troba a les parets estomacals dels polls de cos.[4] La Bartonella quintana està estretament relacionada amb la Bartonella henselae, l'agent causant de la malaltia per esgarrapada de gat i de l'angiomatosi bacilar. Es caracteritza per febre, esgarrifances, àlgies arreu i erupció maculosa. No sol durar més de cinc dies, però s'hi recau sovint.[1]

Entre les persones que van patir aquesta malaltia, hi ha els escriptors J.R.R. Tolkien,[5] A. A. Milne,[6] i C.S. Lewis.[7] Entre 1915 i 1918, entre una cinquena part i un terç de les tropes britàniques van posar-se malalts per culpa de la febre de les trinxeres, mentre que una cinquena part de totes les forces alemanyes i austríaques van patir els efectes de la malaltia.[3] Aquesta malaltia encara es troba avui dia entre les comunitats de sense sostre.[8] S'han documentat episodis en ciutats com Seattle[9] o Baltimore, als Estats Units, entre la comunitat drogodependent,[10] així com a Marsella, a França,[9] i a Burundi.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «febre de les trinxeres - Cercaterm | TERMCAT». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), 2015-2021. [Consulta: 29 gener 2023].
  2. ↑ Rapini, Ronald P.; Bolognia, Jean L.; Jorizzo, Joseph L. Dermatology: 2-Volume Set. St. Louis: Mosby, 2007, p. 1095. ISBN 1-4160-2999-0. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Justina Hamilton Hill. Silent Enemies: The Story of the Diseases of War and Their Control. G. P. Putnam's Sons, 1942. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Francis Timoney; William Arthur Hagan Hagan and Bruner's Microbiology and Infectious Diseases of Domestic Animals. Cornell University Press, 1973. 
  5. ↑ John Garth. Tolkien and the Great War: The Threshold of Middle-earth. HarperCollins Publishers, 2003. 
  6. ↑ Humphrey Carpenter; Mari Prichard The Oxford companion to children's literature. Oxford University Press, 1984, p. 351. ISBN 9780192115829. 
  7. ↑ CS Lewis. Surprised By Joy. Harcourt, 1955. 
  8. ↑ Milonakis, Eleftherios, and Michael A. Forgione. "Trench Fever". EMedicine. 26 June 2006. 11 June 2007 <http://www.emedicine.com/med/topic2303.htm>.
  9. ↑ 9,0 9,1 Ohl, M. E.; Spach, D. H. «Bartonella quintana and Urban Trench Fever». Clinical Infectious Diseases, 31, 1, 01-07-2000, pàg. 131–135. DOI: 10.1086/313890. PMID: 10913410.
  10. ↑ Comer, James A. «Antibodies to Bartonella Species in Inner-city Intravenous Drug Users in Baltimore, Md». Archives of Internal Medicine, 156, 21, 25-11-1996, pàg. 2491. DOI: 10.1001/archinte.1996.00440200111014.
  11. ↑ Raoult, D; Ndihokubwayo, JB; Tissot-Dupont, H; Roux, V; Faugere, B; Abegbinni, R; Birtles, RJ «Outbreak of epidemic typhus associated with trench fever in Burundi». The Lancet, 352, 9125, pàg. 353–358. DOI: 10.1016/S0140-6736(97)12433-3.