Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 desembre 1835 Pavia (Itàlia) |
Mort | 11 setembre 1890 (54 anys) Pavia (Itàlia) |
Formació | Universitat de Pavia |
Director de tesi | Francesco Brioschi |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica, matemàtiques, àlgebra, geometria analítica, càlcul diferencial, càlcul integral i nombre complex |
Lloc de treball | Pavia Milà |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, científic |
Ocupador | Universitat de Pavia Universitat de Milà |
Membre de | |
Influències | |
Influències en | |
Família | |
Fills | Bianca Casorati |
Pares | Francesco Casorati i Maria Stabilini |
Felice Casorati (Pavia, 17 de desembre de 1835 - Casteggio, 11 de setembre de 1891) va ser un matemàtic italià.
Fill d'un metge que també era professor de la universitat de Pavia, Casorati es va graduar en arquitectura i enginyeria en aquesta universitat el 1856. Deixeble d'Antonio Bordoni i de Francesco Brioschi, es converteix en el seu adjunt a la universitat i professor suplent de topografia, hidrometria i geodèsia.[1]
La tardor de 1858, juntament amb Brioschi i Betti va fer un viatge per les capitals matemàtiques europees: París, Berlín, Göttingen ... Aquest viatge seria el punt d'inici de la internacionalització de la matemàtica italiana.[2]
A partir de 1859, excepte una estança a la universitat de Milà (1868-1875), va estar sempre vinculat a la universitat de Pavia, arribant a ser catedràtic de càlcul (1862).[3]
Casorati va treballar, sobre tot en funcions de variable complexa i en equacions diferencials,[4] seguint els treballs de Cauchy i de Riemann. Va escriure un tractat (1868) i 49 publicacions entre 1856 i 1890.[1]