Nom original | (es) Felipe Llavallol |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 26 desembre 1802 Buenos Aires (Argentina) |
Mort | 4 abril 1874 (71 anys) Buenos Aires (Argentina) |
Sepultura | Cementiri de la Recoleta |
Governador de la Província de Buenos Aires | |
Activitat | |
Ocupació | empresari, polític |
Partit | Partit Unitari |
Família | |
Pare | Jaume Llavallol i Riu |
Felipe Llavallol Merlo (Buenos Aires, 26 de desembre de 1802 - 4 d'abril de 1874) va ser un polític argentí que arribà a ser governador de Buenos Aires.[1][2]
Era fill del ric comerciant barceloní emigrat a Argentina Jaume Llavallol i Riu, que arribà a ser capità durant les guerres contra la invasió anglesa de Río de la Plata. Felipe Llavallol continuà amb èxit els negocis del seu pare i s'incorporà a la política
Entre d'altres càrrecs, fou diputat de la província independent de Buenos Aires, president de la càmera de Diputats, Ministre d'Hisenda de la Governació, i president del Senat. El 1858 fou elegit vicegovernador. Després de la renúncia de Valentín Alsina, fou el governador entre 1859 i 1860.
En el terreny empresarial, el 1857 esdevingué president de la Societat de Camins de Ferro de Buenos Aires a l'Oest, el primer ferrocarril argentí de Plaza Lavalle a Floresta, en un recorregut de 10km dins l'actual gran Buenos Aires.[3]
La ciutat de Llavallol, dins el gran Buenos Aires, s'anomenà així en honor seu.[4]