Felipe Pardo y Aliaga

Felipe Pardo y Aliaga

Biografia
Naixement	11 juny 1809 Lima (Perú)
Mort	24 desembre 1868 (59 anys) Lima (Perú)
Ministre de Relacions Exteriors del Perú
Dades personals
Formació	Academia del Mirto ^(es)
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor satíric, diplomàtic, polític, dramaturg, advocat
Membre de	Real Academia Española headquarters ^(en)
Moviment	Costumisme
Obra
Obres destacables Un Viaje ^(en) Fruits of Education ^(en)
Família
Fills	Mariana Pardo y Lavalle, Manuel Pardo
Pare	Manuel Pardo Ribadeneira
Germans	José Pardo y Aliaga
Parents	Felipe de Osma y Pardo, net Pedro de Osma y Pardo, net Juan Pardo Heeren, besnet José Antonio de Lavalle, gendre José Pardo y Barreda, fill del fill Felipe Pardo y Barreda, fill del fill Juan Pardo y Barreda, fill del fill

Felipe Pardo y Aliaga (11 de juny de 1806, Lima - 25 de desembre de 1868, Lima) fou un poeta satíric, dramaturg, advocat i polític peruà. Pertanyia a l'elit aristocràtica de Lima, fou, amb Manuel Ascencio Segura, el representant més important del costumisme als inicis de la literatura peruana republicana. Examinà i jutjà amb severitat la realitat peruana a través de comèdies i articles costumistes; entre aquests últims el més celebrat i recordat és el titulat Un viatge. Fou un crític sever dels costums populars que considerava bàrbars i repel·lents. També orientà les seves crítiques cap a les pràctiques polítiques, la manca de civisme i l'ambició personalista dels seus governants. Fou un convençut que mitjançant la literatura es podia aconseguir el canvi del país. Participà a l'agitada vida política peruana després de la independència, defensant sempre les causes conservadores. Arribà a ser diplomàtic i ministre dels presidents Felipe Santiago Salaverry, Manuel Ignacio de Vivanco i Ramón Castilla.

Obres literàries

La seva obra conté lírica, èpica, sàtira i crítica de costums, obres teatrals, comèdies, obres en prosa com articles de costums.

Poesia

Festa de Sant Joan a Amancaes. Lima, 1843.

Algunes de les seves obres poètiques més conegudes són:

• El carnaval de Lima (1829), letrilla costumista, on condemna els excesos d'aquesta celebració tradicional.
• La jeta del guerrero (1835), inclòs en un volum petit de poesies satíriques titulat La Jeta, poesia satírica on ridiculitza la figura física i moral del cabdill Andrés de Santa Cruz.
• La nariz (conjunt de poesies compilades per Alberto Tauro del Pino el 1957), poesia satírica.
• Los paraísos de Sempronio
• El ministro y el aspirante, poesia satírica.
• A mi levita, poesia satírica.
• Qué guapo chico, poesia satírica.
• Corrida de toros, letrilla costumista. És una crítica a l'anomenada festa brava i els desordres que solia provocar.
• La lámpara (1844), poema dedicat al seu amic, el general Manuel Ignacio de Vivanco.
• A mi hijo en sus días (1855), epigrama dedicat al seu fill, Manuel Pardo, quan va fer la majoria d'edat.
• Vaya una República. Epístola satírica, més coneguda com a Epístola a Delio (1856), poesia cívica.
• El Perú (1856), poesia cívica. És un extens poema descriptiu, laudatori i didàctic.
• Constitución Política (1859), publicada primer a El espejo de mi tierra i ampliada després en un volum amb les seves poesies, poesia cívica. És una descripció obscura de la realitat política i tradueix el pensament de tota la seva vida.

Teatre

Han arribat tres obres còmiques de Felipe Pardo:

• Frutos de la educación, comèdia en tres actes i en vers, estrenada el 6 d'agost de 1830.
• Una huérfana en Chorrillos
• Don Leocadio y el aniversario de Ayacucho, estrenada el desembre de 1833

Dentro del género teatral escribió tres comedias:

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• Basadre, Jorge: Historia de la República del Perú. 1822 - 1933, Octava Edición, corregida y aumentada. Editada por el Diario "La República" de Lima y la Universidad "Ricardo Palma". Impreso en Santiago de Chile, 1998.
• Cornejo Polar, Antonio: Historia de la literatura del Perú republicano. Incluida en “Historia del Perú, Tomo VIII. Perú Republicano”. Lima, Editorial Mejía Baca, 1980.
• Cornejo Polar, Jorge: Nuevas ideas sobre Pardo y Aliaga. Anales de la literatura hispanoamericana, 1999. 28: 519-546. ISSN 0210-4547
• Samaniego, Antenor: Literatura. Texto y Antología. Tomo 5. Lima, Librería Arica, sétima edición, 1964.
• Sánchez, Luis Alberto: La literatura peruana. Derrotero para una historia cultural del Perú, tomo III. Cuarta edición y definitiva. Lima, P. L. Villanueva Editor, 1975.
• Tauro del Pino, Alberto: Enciclopedia Ilustrada del Perú. Tercera Edición. Tomo 12, OJE/PEÑ. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972401499