Felipe Pardo y Aliaga (11 de juny de 1806, Lima - 25 de desembre de 1868, Lima) fou un poeta satíric, dramaturg, advocat i polític peruà. Pertanyia a l'elit aristocràtica de Lima, fou, amb Manuel Ascencio Segura, el representant més important del costumisme als inicis de la literatura peruana republicana. Examinà i jutjà amb severitat la realitat peruana a través de comèdies i articles costumistes; entre aquests últims el més celebrat i recordat és el titulat Un viatge. Fou un crític sever dels costums populars que considerava bàrbars i repel·lents. També orientà les seves crítiques cap a les pràctiques polítiques, la manca de civisme i l'ambició personalista dels seus governants. Fou un convençut que mitjançant la literatura es podia aconseguir el canvi del país. Participà a l'agitada vida política peruana després de la independència, defensant sempre les causes conservadores. Arribà a ser diplomàtic i ministre dels presidents Felipe Santiago Salaverry, Manuel Ignacio de Vivanco i Ramón Castilla.
Algunes de les seves obres poètiques més conegudes són:
El carnaval de Lima (1829), letrilla costumista, on condemna els excesos d'aquesta celebració tradicional.
La jeta del guerrero (1835), inclòs en un volum petit de poesies satíriques titulat La Jeta, poesia satírica on ridiculitza la figura física i moral del cabdill Andrés de Santa Cruz.
La nariz (conjunt de poesies compilades per Alberto Tauro del Pino el 1957), poesia satírica.
Los paraísos de Sempronio
El ministro y el aspirante, poesia satírica.
A mi levita, poesia satírica.
Qué guapo chico, poesia satírica.
Corrida de toros, letrilla costumista. És una crítica a l'anomenada festa brava i els desordres que solia provocar.
A mi hijo en sus días (1855), epigrama dedicat al seu fill, Manuel Pardo, quan va fer la majoria d'edat.
Vaya una República. Epístola satírica, més coneguda com a Epístola a Delio (1856), poesia cívica.
El Perú (1856), poesia cívica. És un extens poema descriptiu, laudatori i didàctic.
Constitución Política (1859), publicada primer a El espejo de mi tierra i ampliada després en un volum amb les seves poesies, poesia cívica. És una descripció obscura de la realitat política i tradueix el pensament de tota la seva vida.
Basadre, Jorge: Historia de la República del Perú. 1822 - 1933, Octava Edición, corregida y aumentada. Editada por el Diario "La República" de Lima y la Universidad "Ricardo Palma". Impreso en Santiago de Chile, 1998.
Cornejo Polar, Antonio: Historia de la literatura del Perú republicano. Incluida en “Historia del Perú, Tomo VIII. Perú Republicano”. Lima, Editorial Mejía Baca, 1980.
Cornejo Polar, Jorge: Nuevas ideas sobre Pardo y Aliaga. Anales de la literatura hispanoamericana, 1999. 28: 519-546. ISSN 0210-4547
Samaniego, Antenor: Literatura. Texto y Antología. Tomo 5. Lima, Librería Arica, sétima edición, 1964.
Sánchez, Luis Alberto: La literatura peruana. Derrotero para una historia cultural del Perú, tomo III. Cuarta edición y definitiva. Lima, P. L. Villanueva Editor, 1975.
Tauro del Pino, Alberto: Enciclopedia Ilustrada del Perú. Tercera Edición. Tomo 12, OJE/PEÑ. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972401499