Felix Behrend

Felix Behrend

Biografia
Naixement	(de) Felix Adalbert Behrend 23 abril 1911 Charlottenburg (Alemanya)
Mort	27 maig 1962 (51 anys) Richmond (Austràlia)
Sepultura	Cementiri Botànic de Springvale, Acacia, Garden 1, Bed 2, Position 49 ^37° 56′ 46″ S, 145° 10′ 33″ E / 37.94603482°S,145.17588956°E / -37.94603482; 145.17588956
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat Carolina de Praga (1938–1938) Universitat Frederic Guillem de Berlín (–1933) Universitat d'Hamburg (1929–) Gymnasium Herder (1917–1929)
Tesi acadèmica	Über numeri abundantes  (1933 )
Director de tesi	Erhard Schmidt
Activitat
Camp de treball	Combinatòria, teoria de nombres i topologia
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Universitat de Melbourne (1942–1962) HanseMerkur, grup d'assegurances (1935–1939)
Obra
Obres destacables Teorema de Behrend sèrie de Behrend grafs de Behrend
Localització dels arxius	Universitat de Melbourne 1976.0019 Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 657] ETH Zürich [ CH-001807-7:Hs 657a]
Família
Cònjuge	Daisy Pirnitzer
Pares	Felix Wilhelm Behrend   i Maria Zoellner
Germans	Hilde Behrend

Felix Behrend (Charlottenburg, 23 d'abril de 1911 - Richmond, 27 de maig de 1962) va ser un matemàtic alemany, emigrat a Gran Bretanya i deportat a Austràlia.

Vida i Obra

El seu pare, Felix Wilhelm Behrend, era professor de física i matemàtiques de secundària i era força conegut a Berlín com educador i director d'escola, però els nazis el van acomiadar, en part per la seva ascendència jueva i en part per les seves opinions polítiques liberals.^[1] El jove Behrend va fer els seus estudis secundaris a l'escola del seu pare, la Herderschule de Charlottenburg fins al 1929. Després va cursar estudis de matemàtiques a les universitats d'Hamburg i de Berlín, en la qual es va doctorar el 1933.^[2] El 1934, després de l'accés dels nazis al poder, va emigrar, primer a Cambridge, després a Zúric i, finalment, a Praga on va treballar per la companyia d'assegurances Merkur.^[3] El 1938 va obtenir un doctorat a la universitat Carolina de Praga amb la intenció de dedicar-se a la docència, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939, que va fer de Txecoslovàquia un país poc segur, va tornar a emigrar a Anglaterra. El 1940 va ser detingut per les autoritats britàniques com un enemic estranger^[4] i va ser deportat a Austràlia en el HMT Dunera, en una escandalós i molt poc humà viatge.^[5]

A Austràlia, va ser internat al camp de presoners número 7 de Hay (Nova Gal·les del Sud) on va organitzar una "universitat" per ensenyar els presoners.^[6] Un dels seus alumnes al camp va ser l'aleshores jove Martin Hugo Löb. El 1942 va ser alliberat i va ser nomenat professor de la universitat de Melbourne, en la qual va romandre fins a la seva prematura mort el 1962.^[7] Aquest mateix any es va publicar el seu últim llibre de forma póstuma, Ulysses' Father (El pare d'Ulisses), una col·lecció de contes per dormir els infants, enllaçats pel mite de Sísif.^[8]

Behrend va ser un matemàtic versàtil. Els seus primers treballs van ser en teoria de nombres,^[9] però després va treballar en altres camps com l'àlgebra, l'anàlisi matemàtica o la geometria^[10] per acabar estudiant la topologia i els fonaments de la matemàtica.^[11] És recordat, sobre tot, pel teorema que porta el seu nom^[12] i per les sèries de múltiples de densitat unitària.^[13] A més del llibre abans esmentat, va publicar una trentena d'articles científics.^[14]

Referències

1. Cherry i Neumann, 1964, p. 264.
2. Coxeter, 2010, p. 215.
3. Lausch, 1997, p. 112.
4. Siegmund-Schultze, 2009, p. 120-121.
5. Pearl, 1983, p. 78.
6. Lausch, 1997, p. 110-111.
7. Cherry i Neumann, 1964, p. 265.
8. Coxeter, 2010, p. 211.
9. Cherry i Neumann, 1964, p. 266.
10. Cherry i Neumann, 1964, p. 267-268.
11. Cherry i Neumann, 1964, p. 269.
12. Koester, 2008, p. 1 i ss.
13. Tenenbaum, 1996, p. 355 i ss.
14. Cherry i Neumann, 1964, p. 269-270.

Bibliografia

• Cherry, T.M.; Neumann, B.H. «Felix Adalbert Behrend» (en anglès). Journal of the Australian Mathematical Society, Vol. 4, Num. 2, 1964, pàg. 264-270. DOI: 10.1017/S1446788700023466. ISSN: 1446-7887.
• Coxeter, H.S.M.. «Cyclic sequences and frieze patterns». A: Jeffrey C. Lagarias (ed.). The Ultimate Challenge: The 3x+1 Problem (en anglès). American Mathematical Society, 2010, p. 211-218. ISBN 978-0-8218-4940-8. 
• Koester, Paul H. «An Extension of Behrend’s Theorem» (en anglès). Online Journal of Analytic Combinatorics, Vol. 3, 2008, pàg. 1-8. ISSN: 1931-3365.
• Lausch, Hans «Felix Adalbert Behrend and mathematics in Camp 7, Hay, 1940-41» (en anglès). Australian Jewish Historical Society Journal, Vol. 14, Num. 1, 1997, pàg. 110-119. ISSN: 0819-0615.^{[Enllaç no actiu]}
• Pearl, Cyril. The Dunera Scandal: Deported by Mistake (en anglès). Angus & Robertson, 1983. ISBN 9780207147074. 
• Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4. 
• Tenenbaum, G. «On block Behrend sequences» (en anglès). Mathematical Proceedings of the Cambridge Philosophical Society, Vol. 120, Num. 2, 1996, pàg. 355-367. DOI: 10.1017/S0305004100074910. ISSN: 0305-0041.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Felix Behrend» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Cross, J.J. «Behrend, Felix Adalbert (1911–1962)». Australian Dictionary of Biography, 1993. [Consulta: 4 abril 2022]. (anglès)
• McCarthy, G.J. «Behrend, Felix Adalbert (1911 - 1962)». Encyclopedia of Australian Science and Innovation, 1993. [Consulta: 4 abril 2022]. (anglès)