Femi Kuti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juny 1962 (62 anys) Londres |
 Ambaixador de bona voluntat d'UNICEF | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Iorubes |
| Formació | Igbobi College (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, saxofonista, músic de jazz, cantautor, compositor, artista d'estudi |
| Activitat | 1978 - |
| Gènere | Jazz, funk i afrobeat |
| Instrument | Saxòfon, veu, saxòfon alt, trompeta i orgue |
| Segell discogràfic | Wrasse Records |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Made Kuti |
| Pare | Fela-Kuti |
| Germans | Seun Kuti |
| Lloc web | femiakuti.com |
        
| |
Olufela Olufemi Anikulapo Kuti (Londres, Anglaterra, 16 juny 1962), més conegut com a Femi Kuti, és un músic nigerià i el fill gran de Fela Kuti, un dels pioners de l'afrobeat.[1]
Biografia
[modifica]En Femi va néixer a Londres i va créixer a l'antiga capital nigeriana, Lagos. La seva mare aviat va deixar el seu pare, emportant-se a Femi a viure amb ella. El 1977, però, en Femi va decidir anar a viure amb el seu pare. En Femi va començar a tocar el saxòfon als 15 i va acabar sent membre del grup del seu pare.[2]
Com el seu pare, Femi Kuti ha mostrat un gran compromís amb causes polítiques i socials al llarg de tota la seva carrera.[3]
Va crear Positive Force, el seu propi grup, ala darreria dels anys 1980 amb Dele Sosimi, dels Gbedu Resurrection, i anterior teclista del grup de Fela Anikulapo Kuti. La seva carrera internacional va començar el 1988 quan va ser convidat pel Centre cultural francès de Lagos i Christian Mousset per actuar al Festival d'Angulema (França), el The new morning club de París i el Moers Festival d'Alemanya.
El 2001, en Femi va col·laborar a Fight to Win amb diversos músics dels Estats Units, incloent Common, Mos Def, i Jaguar Wright.[4]
El 2002, la seva mare va morir als 60 anys.
Igual que el seu pare, ha rebut força queixes per algunes lletres crítiques amb Nigèria, concretament per les cançons «Sorry Sorry»,[5] «What Will Tomorrow Bring» i «97».
Ha estat nominat quatre vegades pels premis Grammy a la categoria de músiques del món el 2003, el 2010, el 2012 i el 2013 però mai n'ha guanyat cap.[6]
Discografia
[modifica]- No Cause For Alarm? (1989, Polygram)
- M.Y.O.B. (1991, Meodie)
- Femi Kuti (1995, Tabu/Motown)
- Shoki Shoki (1998, Barclay/Polygram/Fontana MCA)
- Fight to Win (2001, Barclay/Polygram/Fontana MCA/Wraase)
- "Ala Jalkoum" (a l'àlbum Rachid Taha Live) (2001, Mondo Melodia)
- Africa Shrine (CD Viu) (2004, P-Parra)
- Live at the Shrine (un DVD en edició de luxe) + Africa Shrine (CD Viu) (2005, Palm Pictures/Umvd)
- The Best of Femi Kuti (2004, Umvd/Wraase)
- Femi Kuti The Definitive Collection (2007, Wrasse Rècords)
- Grand Theft Auto IV (2008, SI99)
- Hope for the Hopeless (2008) Col·laboració amb Brett Dennen
- Day by Day(2008, Wrasse Rècords)
- "Vampires" (en l'àlbum Radio Retaliation de Thievery Corporation) (2008, ESL Music)
- Africa for Africa (2010, Wrasse Records)
- No Place for My Dream (2013, Knitting Factory Records)
Referències
[modifica]- ↑ Birchmeier, Jason. «Biography: Femi Kuti». AMG. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ «A Short Story About Femi». Official Website of Femi A Kuti.
- ↑ «Femi Kuti: Blending Afrobeat And Politics». CNN, 11-11-2009.
- ↑ «Fight To Win». Wrasse Records. Arxivat de l'original el 2017-03-25. [Consulta: 25 gener 2015].
- ↑ Okechukwu Jones Asuzu. The Politics of Being Nigerian. Lulu.com, 2006, p. 97. ISBN 978-1-4116-1956-2.
- ↑ «Breaking news: Femi Kuti Loses Grammy Prize». Nigerian Entertainment Today, 12-02-2012. [Consulta: 7 març 2012].
Enllaços externs
[modifica]
- Femi Kuti - Lloc web oficial
- Femi Kuti Day by Day, un documental de Thomas Bataille, 2010