Feminisme islàmic

Es coneix com a feminisme islàmic la combinació de l'islam i el feminisme; segons explicava Margot Badran el 2002, "el discus i la pràctica del feminisme dins del paradigma islàmic".^[1] Les feministes islàmiques basen els seus arguments en l'islam mateix i els seus ensenyaments,^[2] busquen la igualtat completa entre els homes i les dones en l'esfera personal, i poden incloure persones no musulmanes en el discurs i en el debat. El feminisme islàmic és definit per alguns acadèmics de l'Islam com un feminisme més radical que el realitzat per feministes seculars ^[3] i massa ancorat en el discurs islàmic, mantenint l'Alcorà com el seu text central.^[4] Com a "escola de pensament", es fa especial referència a la sociòloga marroquina "Fatema Mernissi i acadèmiques com Amina Wadud o Leila Ahmed".^[5]

Les defensores d'aquest tipus de feminisme han observat que als països amb majoria musulmana han produït molts caps d'estat, primers ministres i secretaris d'estat dones, com ara Lala Shovkat a l'Azerbaidjan, Benazir Bhutto al Pakistan, Mame Madior Boye al Senegal, Tansu Çiller a Turquia, Kaqusha Jashari a Kosovo o Megawati Sukarnoputri a Indonèsia. A Bangladesh, Khaleda Zia va ser elegida la primera dona primer ministre el 1991, càrrec que ocupà fins al 2009, moment en què va ser substituïda per Sheikh Hasina, la qual encara és primera ministra actualment, convertint el país asiàtic en el país que ha tingut durant més temps una dona com a màxima representant pública.^[6]

Definicions

Hi ha diferències substancials que s'han de destacar entre els conceptes "feminista islàmica" i "islamista". Qualsevol d'aquests conceptes es pot utilitzar per descriure homes o dones.

Feministes islàmics

Els feministes islàmics interpreten els textos religiosos des d'una perspectiva feminista. Es poden veure com una branca d'intèrprets que basen els seus arguments en l'Islam i les seves ensenyances,^[2] busquen la plea igualtat entre dones i homes a l'esfera pública, i poden incloure persones no musulmanes en el discurs i el debat.

El feminisme islàmic és definit pels acadèmics islàmics com més radical que el feminisme secular,^[3]i d'estar ancorat en el discurs de l'Islam amb l'Alcorà com el seu text central.^[4]

En els darrers temps, el concepte de feminisme islàmic ha crescut sobretot en grups islàmics que busquen guanyar-se el suport de diversos aspectes de la societat. A més, les dones musulmanes educades estan lluitant per articular el seu paper en la societat.^[7]

Islamistes

Els islamistes advoquen per un Islam polític, la noció que l'Alcorà i els hadiths proclamen l'existència d'un califat, és a dir, un govern islàmic. Alguns islamistes estan a favor dels drets de les dones a l'esfera pública, però no s'oposen públicament a la desigualtat de gènere existent a nivell personal, és a dir, a l'esfera privada.^[8] Su'ad al-Fatih al-Badawi, acadèmic i polític islamista, ha exposat que el feminisme és incompatible amb la taqwa (el concepte islàmic de la pietat), motiu pel qual, segons la seva opinió, l'Islam i el feminisme són mútuament exclusius.^[9] Margot Badran, del Centre per la comprensió musulmana-cristiana de la Universitat de Georgetown, exposa que el feminisme i l'Islam no són mútuament exclusius, i que el "feminisme islàmic, que deriva de la seva comprensió i els dictats de l'Alcorà, busca els drets i la justícia per les dones, i pels homes, en la totalitat de la seva existència. El feminisme islàmic és totes dues coses: molt contestat i adoptat fermament.” ^[10]

Referències i bibliografia

Referències

1. Al-Ahram Weekly | Culture | Islamic feminism: what's in a name? Arxivat 20 March 2015^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
2. «Women In Islam». milligazette.com. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2015. [Consulta: 9 desembre 2015].
3. "Islamic feminism: what's in a name?" Arxivat 2015-03-20 a Wayback Machine. by Margot Badran, Al-Ahram, January 17–23, 2002 ^{[Enllaç no actiu]}
4. "Exploring Islamic Feminism" Arxivat 2005-04-16 a Wayback Machine. by Margot Badran, Center for Muslim-Christian Understanding, Georgetown University, November 30, 2000
5. «Can Muslim Feminism Find a Third Way?». New York Times, 11-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
6. "Prime Minister of Bangladesh - PM Office Email Address." MediaBangladeshnet about Bangladesh Print Electronic Internet More. N.p., 15 Nov. 2015. Web. 01 Oct. 2016.
7. [1] Arxivat 2011-04-10 a Wayback Machine. Rob L. Wagner: "Saudi-Islamic Feminist Movement: A Struggle for Male Allies and the Right Female Voice", University for Peace (Peace and Conflict Monitor), March 29, 2011
8. «ISLAMIC FEMINISM AND THE POLITICS OF NAMING». iran-bulletin.org. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 9 desembre 2015].
9. Hale, Sondra. «Sudanese Women in National Service, Militias & the Home». A: Women and Globalization in the Arab Middle East: Gender, Economy, and Society. Lynne Rienner, 2013, p. 208. ISBN 1588261344. 
10. «Independent Lens. SHADYA. Muslim Feminism | PBS». Arxivat de l'original el 2018-06-22.

Bibliografia

• Ahmed, Leila. Women and gender in Islam: historical roots of a modern debate. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 1992. ISBN 9780300049428. 
• Ali, Kecia. Muhammad in history, thought, and culture: an encyclopedia of the Prophet of God. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, LLC, 2014, p. 195–197. ISBN 9781610691789. «Feminist thought in Islam» 
• Anwar, Zainah. «Islamisation and its Impact on Democratic Governance and Women's Rights in Islam: A Feminist Perspective». Center for the Study of Islam and Democracy, 17-05-2003. Arxivat de l'original el 8 març 2005.
• Badran, Margot. Feminists, Islam, and Nation: Gender and the Making of Modern Egypt. Princeton: Princeton University Press, 2001. ISBN 9781400821433. 
• Badran, Margot «Islamic feminism: what's in a name? Islamic feminism is on the whole more radical than Muslims' secular feminisms». Al-Ahram Weekly Online. 17–23 January 2002, Issue No.569.
• Noushad, Mohammed «Islamic feminism means justice to women». The Milli Gazette, 16-01-2004. Interview with Prof Margot Badran.
• Baffoun, Alya «Women and social change in the Muslim Arab world». Women's Studies International Forum, special issue: Women and Islam. ScienceDirect, 5, 2, 1982, pàg. 227–242. DOI: 10.1016/0277-5395(82)90030-9.
• Baffoun, Alya. Identity politics and women: cultural reassertions and feminisms in international perspective. Boulder: Westview Press, 1994. ISBN 9780813386928. «Feminism and Muslim fundamentalism: the Tunisian and Algerian cases» 
• Baffoun, Alya. African women participation for research and development: roles and functions of AAWORD. Tunis University, 1989.  n:7.
• Baffoun, Alya. African women participation for research and development: roles and functions of AAWORD. Tunis University, 1980. 
• Baffoun, Alya. The changing Middle Eastern city. Binghamton: State University of New York, 1980. OCLC 251755375. «Some remarks on Women and Development in the Maghreb» 
• Baffoun, Alya. Social science research and women in the Arab world. London Dover, NH Paris: F. Pinter, 1984. ISBN 9789231021404. «Critical Methodological Approach to the problem of Sexual Asymmetry» 
• Djait, Badra «More to life than window dressing». , 8-2006 [Consulta: 11 desembre 2018]. Arxivat 11 de gener 2013 at Archive.is In this special feature, a successful Belgian-Algerian Muslim woman recounts what it was like growing up immersed in two cultures with divergent views of women.
• Fernea, Elizabeth Warnock. In search of Islamic feminism: one woman's global journey. Nova York: Doubleday, 1998. ISBN 9780385488587. 
• Women and Islam in Oxford Islamic Studies Online
• Women's Islamic Initiative in Spirituality and Equity
• Canadian Council of Muslim Women Several examples of closely argued essays for female equality, based on the Qur'an.
• The Modern Muslimah Forum Arxivat 2007-03-04 a Wayback Machine. å
• Farooq, Mohammad Omar. «Women Scholars of Islam: They Must Bloom Again». Arxivat de l'original el 2006-06-15.
• Foreign Affairs Committee of the National Council of Resistance of Iran. Women, Islam, and Equality, an ebook
• Jameelah, Maryam. «The feminist movement and the Muslim woman». Islam 101, 13-07-2005. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2021. [Consulta: 11 desembre 2018].
• Jeenah, Na'eem «Towards an Islamic feminist hermeneutic». Journal for Islamic Studies. Centre for Contemporary Islam [Cape Town], 21, 2001, pàg. 36–70. DOI: 10.4314/jis.v21i1.39954.
• Jeenah, Na'eem «The national liberation struggle and Islamic feminisms in South Africa». Women's Studies International Forum. Elsevier, 29, 1, 1-2006, pàg. 27–41. DOI: 10.1016/j.wsif.2005.10.004.
• Khader, Serene J. «Do Muslim women need freedom? Traditionalist feminisms and transnational politics». Politics & Gender. Cambridge Journals, 12, 4, 12-2016, pàg. 727–753. DOI: 10.1017/S1743923X16000441.
• Lamya' al Faruqi, Lois. «Islamic Traditions and the Feminist Movement: Confrontation or Cooperation?».
• Muñoz, Gema Martín «Feminism in the Arab World: The Silent Revolution». Qantara.de, 2012.
• Nomani, Asra «A Gender Jihad For Islam's Future». Washington Post, 06-11-2005.
• Perry, Eleanor H. Opening the Gates: A Century of Arab Feminist Writing, 1 juny 1993.  Article for Domes
• Safarian, Alexander «On the history of Turkish feminism». Iran & the Caucasus. Brill, 11, 1, 2007, pàg. 141–152. JSTOR: 25597322.
• "A Declaration of the Rights of Women in Islamic Societies" Arxivat 2006-09-01 a Wayback Machine., SecularIslam.com, undated
• Seker, Nimet «Islamic Feminism and Reformist Islam: Against the Politicisation of the Koran». Qantara.de, 2012.
• Shaikh, Shamima. «Articles by the South African Islamic feminist». Arxivat de l'original el 2006-02-07. Articles by a South African Islamic feminist
• Simons, Marlise «Muslim women take charge of their faith». The New York Times, 04-12-2005.
• Sutherland, Joan «The ideas interview: Phyllis Chesler». The Guardian, 04-04-2006.
• Webb, Gisela. Windows of faith: Muslim women scholar-activists in North America. Syracuse, New York: Syracuse University Press, 2000. ISBN 9780815628521. 

Vegeu també

• Llista de feministes musulmanes
• Feminacionalisme
• Purplewashing