Fenitoïna

Infotaula de fàrmacFenitoïna
Malaltia objectecrisi convulsiva tonicoclònica, epidermòlisi ampul·lar, epilèpsia del lòbul temporal i epilèpsia Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost químic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN03AB02 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC15H12N2O2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular252,089878 Da Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió296 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS57-41-0 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)1775 i 146015336 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS2624 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00252 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider1710 Modifica el valor a Wikidata
UNII6158TKW0C5 Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07443 i D00512 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI8107 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL16 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.298

La fenitoïna és un medicament anticonvulsiu.[1] És útil per evitar les convulsions tònico-clòniques i la convulsió parcial, però no per la crisi d'absència.[1] La forma intravenosa s'usa per status epilepticus que no millora amb les benzodiazepines.[1] Es pot usar per certes arrítmies cardíaques o el dolor neuropàtic.[1] Els efectes secundaris comuns inclouen nàusea, dolor abdominal, pèrdua de la gana, mala coordinació increment del creixement del cabell i ampliació de les genives.[1]

La fenitoïna va ser sintetitzada l'any 1908 per Heinrich Biltz i trobat útil per a les convulsions el 1936.[2][3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Phenytoin». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 2015-09-08. [Consulta: 22 agost 2015].
  2. ↑ Aicardi, Jean [2016-03-05]. Epilepsy : a comprehensive textbook. 2a edició. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 1431. ISBN 9780781757775. 
  3. ↑ Wolfson, Allan B. [6 agost 2016]. Harwood-Nuss' clinical practice of emergency medicine. 5th. Philadelphia, PA: Lippincott Williams & Wilkins, 2010, p. 1415. ISBN 9780781789431 [Consulta: 9 juny 2016]. 

Enllaços externs

[modifica]