Malaltia objecte | amigdalitis, infecció per estafilococs i infecció pneumocòccica |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | 3,3-dimethyl-7-oxo-6-[(1-oxo-2-phenoxyethyl)amino]-4-thia-1-azabicyclo[3.2.0]heptane-2-carboxylic acid (en) |
Codi ATC | J01CE02 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C16H18N2O5S |
Massa molecular | 350,094 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 87-08-1 |
PubChem (SID) | 6869 |
IUPHAR/BPS | 10920 |
DrugBank | DB00417 |
ChemSpider | 6607 |
UNII | Z61I075U2W |
KEGG | D05411 |
ChEBI | 27446 |
ChEMBL | CHEMBL615 |
PDB ligand ID | PNV |
AEPQ | 100.001.566 |
La fenoximetilpenicil·lina, també coneguda com a penicil·lina V, és un antibiòtic útil per al tractament d'una sèrie d'infeccions bacterianes.[1] Concretament s'utilitza per al tractament de la faringitis estreptocòccica, l'otitis mitjana i la cel·lulitis.[1] També és s'utilitza per prevenir la febre reumàtica i per prevenir infeccions després de l'extirpació de la melsa.[1] S'administra per via oral.[1] A Espanya està comercialitzat com a Penilevel i Benoral.[2]
Els efectes secundaris inclouen diarrea, nàusees i reaccions al·lèrgiques, inclosa anafilaxi.[1] No es recomana en persones amb antecedents d'al·lèrgia a la penicil·lina.[1] És relativament segur per al seu ús durant l'embaràs.[3] Forma part de la família de medicaments de la penicil·lina.[4] En general, produeix la mort bacteriana.[4]
La fenoximetilpenicil·lina es va fabricar per primera vegada l'any 1948 per Eli Lilly.[5]:121 Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut .[6] Està disponible com a medicament genèric.[4]