Ferdinand André Fouqué
.jpg) (1883)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juny 1828 Mortain (França) |
| Mort | 7 març 1904 (75 anys) París |
| 203è President Acadèmia Francesa de les Ciències | |
| 1r gener 1901 – 31 desembre 1901 ← Maurice Lévy – Jean Jacques Anatole Bouquet de La Grye → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure École d'administration (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Petrografia, geologia, petrologia i vulcanologia |
| Ocupació | geòleg, petrògraf, catedràtic, vulcanòleg |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1877–1904) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Alfred Lacroix i Frédéric Wallerant |
Ferdinand André Fouqué (Montain, 21 de juny de 1828 - París, 7 de març de 1904) va ser un geòleg i petròleg francès.
Biografia
[modifica]Als vint-i-un anys va ingressar a l'École Normale Supérieure de París després d'estar a l'Escola d'Administració,[1] i del 1853 al 1858 va ocupar el càrrec de guardià de les col·leccions científiques. El 1877 esdevingué professor d'història natural a la càtedra de geologia del Collège de France, a París, succeint a Charles Sainte-Claire Deville. El 1881 Fouqué va ser elegit membre de l'Acadèmia de Ciències.[2]
Com a geòleg estratigràfic, va prestar molta ajuda a l'Estudi Geològic de França, però amb el pas del temps va dedicar una atenció especial a l'estudi dels fenòmens volcànics i terratrèmols, a minerals i roques, i fou el primer a introduir mètodes petrogràfics moderns a França. També va treballar en l'anàlisi de gasos volcànics, utilitzant els mètodes de Robert Bunsen, sobretot a l'illa de Santorí (Grècia). Un dels seus estudiants destacats va ser Alfred Lacroix, el qual es va casar amb la filla de Fouqué.[3]
Sobre els seus estudis sobre les roques eruptives de Còrsega, Santorí i altres llocs,[4] mereixen una menció especial les seves investigacions sobre la reproducció artificial de les roques eruptives i el seu tractat sobre els caràcters òptics dels feldespats. Tot i així és més conegut pel treball conjunt que va desenvolupar amb el seu amic Auguste Michel-Lévy.[5]
Les seves principals publicacions van ser: Santorin et ses éruptions (1879), Minéralogie micrographique: roches éruptives françaises (1879) i Synthèse des minéraux et des roches (1882), aquestes dues darreres obres escrites en col·laboració amb Auguste Michel-Lévy. El 1885 va editar l'informe de la comissió francesa que va investigar el terratrèmol andalús del 25 de desembre de 1884.[6]
Fouqué també destaca per les seves excavacions arqueològiques a l'illa de Santorí. Jane Ellen Harrison el va definir així en un article publicat el 1901ː[7]
... Deu anys abans de Schliemann, el 1862, durant les excavacions geològiques, en aquell sorprenent producte volcànic, l’illa de Santorí (Thera), M. Fouqué havia fet sortir a la llum tota una civilització enterrada sota una capa de pedra tosca, a causa d'una erupció que se suposa que va passar cap al 2000 aC. Va trobar parets recobertes d’estuc i pintades amb ratlles i decoracions florals, ceràmica feta a mà i feta amb torn; en resum, les relíquies d’una civilització que ara hauríem d’anomenar micènica.
A Reunió, illa volcànica dels territoris d'ultramar francesos, es va batejar Enclos Fouqué a la caldera volcànica més recent formada en el volcà actiu Piton de la Fournaise.[8]
Publicacions
[modifica]- Recherches sur les phénomènes chimiques qui se produisent dans les volcans (1866)
- Rapport sur les phénomeńes chimiques de l'éruption de l'Etna en 1865 (1866)
- Les anciens volcans de la Grèce (1867)
- Santorin et ses éruptions (1879)
- Minéralogie micrographique: roches éruptives françaises (1879)[2]
- Synthèse des minéraux et des roches (1882)
- Les tremblements de terre (1889)
- Contribution à l'étude des feldspaths des roches volcaniques (1894)
Referències
[modifica]- ↑ Wright, 1989.
- ↑ 2,0 2,1 «FOUQUÉ Ferdinand André» (en francès). Comité des travaux historiques et scientifiques. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «lfred François Antoine LACROIX (1863-1948)» (en francès). annales.org. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Murray, 1908, p. 39-40.
- ↑ «Auguste MICHEL-LEVY (1844-1911)» (en francès). annales.org. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Davison, 2014, p. 158.
- ↑ Harrison, 1901, p. 219-220.
- ↑ «Enclos Fouqué» (en francès). delajartre.com. [Consulta: 3 febrer 2021].
Bibliografia
[modifica]- Davison, Charles. The Founders of Seismology (en anglès). Cambridge University Press, 2014. ISBN 978-1-107-69149-0.
- Harrison, Jane Ellen «The Dawn of Greece». The Quarterly Review, 194, 1901, pàg. 218–243.
- Murray, J. Science Progress in the Twentieth Century: A Quarterly Journal of Scientific Work and Thought (en anglès). vol. 2, 1908.
- Wright, Vincent «Les élèves de l'École Nationale d'Administration de 1848-1849 »,, Persée - Portail des revues scientifiques en SHS, vol. 36, no 4, 1989, p. 605–639». Revue d’Histoire Moderne & Contemporaine, 1989, pàg. 605–639. DOI: 10.3406/rhmc.1989.1516.