No s'ha de confondre amb fèrula. |
Ferula communis | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Apiales |
Família | Apiaceae |
Subfamília | Apioideae |
Gènere | Ferula L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Ferula communis |
Ferula (del llatí ferula, "barra") és un gènere de la família de les apiàcies que conté unes 170 espècies. És originari de la regió mediterrània i de l'est al centre d'Àsia. Principalment, creix en climes amb una certa aridesa. Als Països Catalans són autòctones tres espècies: Ferula loscosii, Ferula communis i Ferula tingitana.[1] Són plantes herbàcies i perennes que fan d'1 a 4 m d'alçada, amb les tiges buides i una mica suculentes. Les fulles són tripinnades. Les flors, grogues, es presenten dins de grans umbel·les. De les tres espècies presents als Països Catalans, la més àmpliament distribuïda és Ferula communis, anomenada popularment canyaferla. En la mitologia, Prometeu va robar el foc transportant-lo amb una tija de Ferula.
La resina de moltes espècies de Ferula s'ha fet servir en medicina i culiniàriament:
L'espècia romana laser o laserpicium probablement provenia d'espècies del gènere Ferula, una de les quals potser era Ferula tingitana. En temps dels romans i més tard, les tiges de Ferula es feien servir per castigar els alumnes i en altres usos.
Ferula foetida té propietats com a antioxidant i antihemolític.[2]